ElorrietaEntrevista a Joxe Elorrieta, ex-secretari general d'ELA

Oxfam ha donat a conèixer que les vuit persones més riques del món tenen tant com els 3600 milions  més pobres. Joxe Elorrieta (Loiu, Biscaia, 1951) acaba de publicar el llibre Una mirada sindical contracorriente. Clase, territorio y nuevas alianzas(Barcelona: Icaria, 2016), que respon de ple a aquesta realitat. Farà que se'n parli, perquè reivindica amb passió, entre altres coses, la tornada de la unitat d'acció entre ELA i LAB, per esperonar la sobirania social: «és imprescindible». Per capgirar la situació, la recepta és tan clara com ferma: aliances i lluita.

Xabier Letona

 

Stop CETAMentre el polèmic tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) es troba encallat, l'’aprovació del CETA -l’acord de lliure comerç entre Canadà i la Unió Europea- s’està consumant. L'aturada del TTIP s'ha degut a diversos motius: d'una banda, la mobilització social de rebuig o la no entesa entre la patronal agrària europea i les mesures de penetració de l’agroindústria nord-americana. De l'altra, a l’aparent negativa del nou govern de Trump qui, en una primera demostració de força en la defensa des de la ultradreta de l’economia nacional estatunidenca, està adoptant mesures aparentment proteccionistes -gest que la socialdemocràcia europea es veu incapaç de fer des de l’òptica d’esquerres, davant els dictats de la Troika i els grans lobbys empresarials-, mentre replanteja els moviments geopolítics en relació als tractes amb Rússia i la Xina. Així, mentre la UE veia obstacles amb l'aprovació del TTIP, ha pogut sortir-se'n amb el CETA.

 

Arran d'un debat organitzat aquest divendres per la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals de la URV sobre la gestió dels serveis públics locals, en diferents mitjans de la ciutat s'ha parlat sobre el debat «municipalització vs. privatització». Un debat que alguns periodistes han titllat d'«erroni» o «reduccionista» i del qual fins i tot han conclòs que «no és un debat de dretes o esquerres». Res més lluny de la realitat. Anem a pams.

El pròxim dia 28 de gener el Consell Polític de la CUP decidirà la posició final del grup parlamentari sobre el projecte de llei de pressupostos per 2017. Segons ha advertit el mateix president de la Generalitat, l'aprovació dels pressupostos és condició sine qua non per completar la tasca d'aquesta legislatura i, doncs, perquè hi hagi el referèndum d'autodeterminació del Principat que el govern s'ha compromès a convocar.

 

Recull d'imatges de la vaga de Panrico a la fàbrica de Santa Perpètua (Barcelona)

 

 

Per saber-ne més:

Vídeo relacionat

Pressupostos que consoliden el model neoliberal, privilegis per a la burgesia i patiment per a les classes treballadores.

 

Protesta Encerclem el parlamentEl Projecte de pressupostos del 2017 es construeix essencialment com una continuació del que són els pressupostos des del 2012: manteniment del statu quo per a la burgesia, atac els serveis públics i baixa pressió fiscal envers les grans fortunes.  No es enganyem: es mantenen les retallades. Parlar d'aturades és generar confusió, tot abonant-se la visió interessada de JxSí.

 

En primer lloc, JxSí manté intactes els privilegis d'una minoria que formen les classes altes, cosa que, alhora, és una imposició sectària del model neoliberal i una negació de capacitat recaptatòria que pugui donar solucions per a la majoria del país. Cap intervenció en relació amb la pujada del tram autonòmic de l'IRPF a partir dels 60.000 € o progressivitat en els impostos de successions o patrimoni. Crida encara més l'atenció que algunes de les polítiques fiscals que, si operessin, suposarien gravar més les classes populars (eliminació de la deducció per compra de primer habitatge amb ingressos superiors a 30.000 € anuals o Impost sobre les begudes ensucrades). La resta de nous impostos tindran una recaptació simbòlica. No es tracta únicament de qui aporta, sinó de tenir ingressos suficients per poder cobrir les necessitats socials d'un país amb un nivells del 20 % de la població al llindar de la pobresa.

 1. L’any 2000 Pierre Bourdieu i Loïc Wacquant publicaren un article titulat La nova vulgata planetària (vulgata remet a la traducció que es féu de la Bíblia del grec i l’hebreu al llatí, cap al segle IV, a fi d’apropar-ne la comprensió a tothom que parlava el llatí anomenat “vulgar”). Els autors hi afirmaven que, arreu, polítics, periodistes, acadèmics i funcionaris de tot tipus havien acordat parlar una nova llengua el vocabulari de la qual en va ple de conceptes com ara “globalització”, “flexibilitat”, “governabilitat”, “empleabilitat”, “underclass”, “exclusió”, “nova economia”, “tolerància zero”, “comunitarisme”, “multiculturalisme” i dels acompanyants ja sabuts: “postmodern”, “etnicitat”, “minoria”, “identitat”, “fragmentació”, etc. Per ells, d’aquest reguitzell de mots presents als mitjans de comunicació (i consum) se n’excloïen –i se’n continuen excloent– termes com ara “capitalisme”, “classe”, “explotació”, “dominació”, “desigualtat”... atenent-ne la “condició obsoleta” o bé la “manca de pertinència”.

L'anàlisi feminista de l'etapa de la transició del feudalisme al capitalisme i del treball reproductiu no assalariat com a suport del sistema capitalista han convertit a Silvia Federici, escriptora, activista i professora de la Universitat de Hofstra de Nova York, en un referent per comprendre la interconnexió entre la crisi sistèmica del capital i l'increment de les diferents formes de violències cap a les dones. El seu pas per Equador per participar en diferents trobades amb l'acadèmia i moviments feministes durant el passat mes de maig, va permetre una conversa en la qual de manera crítica analitza l'actualització directa i indirecta de la caça de bruixes i les conseqüències de les polítiques extractivistes sobre les vides i els cossos de les dones a Amèrica Llatina.

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Amb el pas dels anys, ha anat evolucionant en el nostre imaginari i en el discurs què és el que es considera violència de gènere o violència masclista. La sensibilització creixent, encara que sigui només de paraula, fa que passem a considerar violència de gènere no només la violència física, la més evident, sinó tot un seguit de violències: verbal, simbòlica, etc. Aquesta presa de consciència que la violència de gènere és molt més extensa que la situació tipus d’un home que pega a la seva parella i, sobretot, la necessitat d’anar més enllà per adonar-nos que la violència que exerceix el sistema patriarcal té desenes o centenars de manifestacions, és el que ens porta a pensar la violència obstètrica com una manifestació més de la violència de gènere.


Els impulsors d’Escola Nova 21, i concretament el Sr. Eduard Vallory, han dissenyat un projecte de boira i fum que no concreta res. Quan el Sr. Vallory comenci a concretar-lo és quan podrem anar a l’arrel de la qüestió. Us qüestionarem i us deixarem baldats. Però fins ara res, tot fum. No concreteu. De què teniu por?

 

Potser serà que a l’hora de concretar-lo, els “progres” deixaran d’adherir-se al vostre projecte de pretesa renovació pedagògica? Comprovareu l’efecte higiènic i sanitari de la mala bava ben documentada de pensadors, investigadors, catedràtics, mares, treballadors o polítics que ara no s’atreveixen a plantejar una crítica oberta? I de defensar-la als vostres mitjans de comunicació?

 

Extracte del llibre "Marx at the Margins"

.

Aquest viatge pels escrits de Marx* a propòsit del nacionalisme, de les races, de l'etnicitat i de les societats no-occidentals crec que ha demostrat el caràcter multidimensional del conjunt del seu projecte intel·lectual. Crec que ha quedat provat que, per a Marx, la crítica del capital va més enllà del que generalment se suposa. És cert que es va centrar en les relacions capital-treball a Europa i Amèrica del Nord però, al mateix temps, va dedicar un temps considerable, i va dedicar una energia enorme, a l'anàlisi de les societats no-occidentals i a les qüestions referides a les races, l'etnicitat i el nacionalisme. Encara que alguns dels seus escrits testimonien una perspectiva unilineal discutible i, en ocasions, comporten elements d'etnocentrisme, la trajectòria del conjunt dels escrits de Marx sobre aquestes qüestions, vistes en la seva evolució, va per altres camins. Aquest llibre mostra que Marx va crear una teoria plurilineal i no-reduccionista de la història, que va analitzar la complexitat i les diferències de les societats no-occidentals i que va rebutjar caure presa d'un model únic de desenvolupament o de la revolució.

La història, del tot apòcrifa —però que, com moltes històries apòcrifes ben trobades, s'acostuma a prendre com si fos del tot vertadera—, de la ridícula conversa entre el portaavions dels EUA i el far canadenc ha tingut un protagonista durant les darreres dues dècades: el portaavions USS Abraham Lincoln. Vés a saber per què li va tocar al gegant Nimitz de cinquena classe convertir-se en l'objecte de la broma. Devia ser per alguna dissort semblant que li va tocar després esdevenir l'escenari d'una altra, en aquest cas ben real: el maig de 2003 va arribar amb el president George Bush al port de San Diego, de tornada de la guerra de l'Iraq, exhibint la memorable pancartassa que deia Mission Accomplished. Els vuit anys següents demostrarien com de forassenyat era aquell eslògan.