Batasuna no és una empresa de resolució de conflictes, lluita per la independència i el socialisme

 Laia Altarriba i Eloi Mayordomo

[Entrevista publicada a l’Accent 81]

Joseba Álvarez va venir a Barcelona per participar el passat 22 d’abril en un acte, convidat per l’organització catalana Endavant, per explicar el procés obert a Euskal Herria d’ençà de l’anunci d’alto el foc permanent d’ETA.

Durant l’entrevista que li vam fer L’Accent, el dirigent abertzale destaca que la victòria de Zapatero arran de l’11-M va facilitar l’anunci d’alto el foc d’ETA, tot i que alhora és molt conscient del paper que ha fet el PSOE durant la negociació del nou Estatut principatí i, per això, explica que en la primera fase el que volen aconseguir és el reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble basc.

Sobre el futur, Joseba Álvarez assenyala el paper destacat que jugarà en el procés el Fòrum de Debat Nacional que es va constituir ara fa dos anys i que ja aplega 55 agents polítics i socials, entre els quals Batasuna, EA i Aralar, i també la majoria sindical del país –LAB i ELA.

L’alto el foc actual d’ETA té uns precedents recents en Lizarra-Garazi, quina diferència hi ha entre les dues situacions?

Després dels acords de Txiberta arran la mort de Franco i de les negociacions d’Alger, l’esquerra aberzale s’adonà que l’esquema d’acumulació de forces per plantejar una negociació entre ETA i el Govern no s’aconeguiria. Així que la nova estratègia –que es va plasmar amb Lizarra-Garazi– va ser aconseguir un acord entre els bascos per fer una confrontació amb l’Estat de caràcter democràtic. Es va signar l’acord i ETA va anunciar un alto al foc i l’esquerra abertzale va obtenir uns resultats electorals històrics, però el PP no entrà a negociar. En aquelles circumstàncies, el PNB va tenir molta por de perdre l’hegemonia i va sortir de l’acord, i ETA trencà la treva. Aleshores, a les eleccions del 2001, no vam ser capaços de transmetre a la societat basca que es l’acord s’havia trencat per culpa del PNB, i Batasuna va patir una davallada enorme. Vam patir una crisi interna perquè es percebia que tornàvem a l’escenari anterior. No obstant, malgrat que els acords no van fructifcar, tots els partits van sortir de Lizarra-Garazi amb la voluntat de superar el marc legal, des d’aquell moment ja ningú defensa els estatuts, ni tan sols el PNB.

Nosaltres continuàvem pensant que en un procés de resolució del conflicte hi havia d’entrar l’Estat i prevèiem que en un sistema d’alternança política, en algun moment el PP deixaria pas al PSOE, i aleshores succeí l’11-M. L’entrada de Zapatero possibilità un canvi de context.

Així doncs, quin context és el que hi ha actualment i cap on es camina?

L’escenari concret està format pel Fòrum de Debat Nacional –on hi participen 55 agents polítics, sindicals i socials d’Euskal Herria–, pel govern de Zapatero, per la proposta de Batasuna per a la resolució del conflicte que es va donar a conèixer fa més d’un any a Anoeta, per l’alto el foc d’ETA i també per tot el que s’ha d’anar concretant en taules i fòrums, identificant els obstacles a superar. Durant aquesta primera etapa on ens trobem ara, l’objectiu és arribar al reconeixement d’Euskal Herria com a nació i del seu dret a la consulta.

Mentrestant, Zapatero està fent una Comissió de Verificació per comprovar si és real o no ho és l’alto el foc, i al juny demanarà al Parlament l’autorització per parlar oficialment amb ETA.

Com creieu que avançarà el tema dels presos?

Nosaltres diem que si no hi ha solució per als presos no hi ha acord, encara que l’objectiu de l’acord no és l’excarceració dels presos. L’objectiu és el dret d’autodeterminació i el reconeixement del poble basc. Aquesta havia estat la proposta de l’Estat l’any 1989, i l’acord es va trencar. Ara el PSOE això ho té molt clar. S’haurà de veure com es va resolent. I no oblidem que aquest tema també s’ha de parlar amb l’Estat francès, perquè els presos bascos són el col·lectiu de presos més gran que té.

Quins riscos hi ha al procés? El que ha passat amb l’Estatut principatí pot ser un referent?

Nosaltres diem que primer cal el reconeixement del dret a l’autodeterminació, i després ja veurem què volen els bascos. No volem que ens passi el que està passant a Catalunya: que el Parlment consensua un Estatut, i quan va a Madrid l’amputen i el retornen dient que ho han fet perquè no entrava a la Constitució. Per evitar això, nosaltres hem dit que no entrarem en cap debat si abans no hi ha el reconeixement dels drets, i després ja es pactarà el futur. Per això hem creat el Fòrum de Debat Nacional, per acumular forces i aconseguir que a l’altra part cada vegada li sigui més difícil oposar-s’hi i que aquells que en principi havien quedat fora hi entrin.

Com encaixa l’ Ahotsak , col·lectiu de dones de diferents sensibilitats polítiques, dins aquest procés?

Ahotsak té dos elements fonamentals: el de la territorialitat, ja que hi participen dones de tots els territoris bascos, i el de la pluralitat, perquè l’integren dones de tots els partits –incloses les dones del PSOE a la comunitat autònoma basca i a Navarra i del Partit Socialista Francès–, exceptuant el PP i U PN (Unión del Pueblo Navarro). En el document que han presentat, reafirmen que el problema basc no és de desmilitarització, sinó que és un problema de reconeixement de drets.

A banda, n’hi ha hagut una similar de caire cultural, també hi haurà una altra aportació de caire sindical i n’hi haurà des d’altres àmbits. D’aquesta manera, si l’Estat ha de decidir si continua amb la guerra o si entra en la resolució del conflicte, nosaltres haurem anat carregat la bàscula a favor de la resolució.

Aquestes taules sectorials també serveixen perquè el dia en què hi hagi la resolució, es pugui començar a construir la independència i el socialisme. Cal evitar que quan s’hagi firmat l’acord, la societat es desmobilitzi, que és el que ha passat en altres llocs com Irlanda.

Des de fora, sembla que els darrers anys Batasuna ha centrat els seus esforços en el tema nacional i ha deixat una mica apartada la lluita per qüestions socials. És una sensació real?

Després dels atemptats de l’11-M i la victòria de Zapatero, vam decidir centrar-nos a treballar el tema nacional per aconseguir la resolució del conflicte. Des de Batasuna obrim la porta nacional per després poder obrir-ne d’altres, però no hem deixat de banda els temes socials, tot i que no apareix als mitjans. Hi ha una xarxa i nosaltres en cap moment l’hem desassistida. I tot això amb la il·legalització, els empresonaments i les causes judicials i sumaris oberts a molts dels membres de l’esquerra abertzale, que han suposat un augment de les dificultats per treballar el poder popular. No es pot oblidar que Batasuna és una unitat popular integrada per cristians de base, anarquistes, autònoms, anticapitalistes…

Els darrers mesos hem fet un debat on han participat 7.000 persones per determinar quin és el projecte social que tenim per Euskal Herria: quin ha de ser el model de desenvolupament del país. I el presentarem d’aquí a poques setmanes a la societat. Cal recordar que Batasuna és una formació que treballa per la independència i el socialisme i, com que tenim un conflicte que deriva de la negació de drets, també tenim l’obligació de buscar una resolució al conflicte, però amb l’objectiu d’avançar cap a la independència i el socialisme. És important dir això perquè tothom es recorda de Batasuna quan es parla de resolució del conflicte i gairebé ningú ho fa quan es parla del projecte social ni de la lluita sindical.

En l’àmbit internacional, quin treball esteu fent per afavorir l’evolució del procés?

Hi ha diverses vies. El Fòrum de Debat Nacional ha constituït un friendship al Parlament Europeu, que és un grup de pressió i treball integrat per dotze parlamentaris de totes les corrents ideològiques del Parlament, i que no són ni francesos ni espanyols. Aquest grup s’ha autoproclamat com Òrgan de Seguiment de l’àrea institucional europea del procés basc.

D’altra banda, els membres sindicals del Fòrum de Debat estan treballant en una Comissió de Seguiment a l’Organització Internacional del Treball. I pel que fa a la branca social, s’està treballant en el context del Fòrum Social Europeu.

A banda, hi ha tot el treball que fa Batasuna més centrat en la resolució del conflicte i s’està treballant amb gent que ideològicament no té res a veure amb nosaltres, com per exemple Cossiga, però a qui certs sectors els hi atorguen confiança. A més, des del Fòrum de Debat Nacional tenim relació amb partits d’esquerra que quan s’hagi de tirar endavant el projecte de país doncs puguem treballar amb ells, amb els moviments i partits de nacions sense estat.

I després hi ha les relacions que tenim amb gent com Endavant, de l’esquerra anticapitalista europea o de Llatino-Amèrica, amb qui compartim objectius estratègics i que construïm espais de trobada comuns com les jornades europees de debat de Sokoa

Més informació:

Fòrum de Debat Nacional: www.eztabaidagunea.org