Bolívia contra Espanya?

Gonzalo Díaz Ardaya

Semblaria que aquesta és la sensació que el govern i els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol intenten despertar entre els seus ciutadans. Ara, un “paiset”, el segon més pobre d’Amèrica Llatina després de la miserable Haití, acaba de determinar que la poderosa Repsol YPF ha de tornar a l’Estat totes les reserves de petroli i gas dels camps que encara segueix explotant i, en els propers 180 dies, haurà d’acceptar les noves condicions de vinculació amb l’Estat bolivià, que és convertirà en el propietari absolut de tota la seva riquesa hidrocarburífera i operador de tota nova exploració, explotació, transport, venda i industrialització.

Aquest és, sens dubte, un cop contundent, encara que no inesperat, als interessos de Repsol que des de 1997 al 2002, quan es va promulgar la nova Llei d’Hidrocarburs, ha estat saquejant el gas i el petroli bolivians, deixant-li al país només el 18% de les regalíes que generaven els volums que “deia” (mai hi va haver cap control per part de Bolívia) exportar. Curiosament, el seu comprador principal era Repsol YPF d’Argentina que, al seu torn, li venia a Repsol Xile, a pesar d’una virtual prohibició boliviana, a causa del seu centenari litigi amb el xilens des que en una guerra se li va annexionar tot el seu territori marítim, deixant-li sense accès a l’oceà Pacífic.

Una història conflictiva

Si hem de ser sincers, a Bolívia no se li professa massa simpatia a Repsol YPF. Entre altres coses, per la seva actitud a partir del maig de 2005 el Parlament bolivià va aprobar la nova Llei 3058, i es va instituir un nou impost del 32% que, sumat al misèrrim 18% de regalíes, li obligava a pagar un 50%. Llavors Repsol va començar una campanya d’enèrgiques protestes divulgades als mitjans de comunicació propietat d’empreses extrangeres i sempre al seu servei (encara que hi treballessin periodistes i directors bolivians); i encara més enllà, pagava els nous tributs amb xecs que duïen el segell de “PROTESTO”, com una forma de manifestar el seu desacord amb la llei, al marge de les amenaces de possibles judicis en tribunals internacionals.

Poc temps després es va descobrir que Repsol havia registrat com a seves, a la Borsa de Nova York, les reserves de gas natural que controla al sud del país. El que era una maniobra il·legal segons la Constitució boliviana, que declara com a estatals i intarnsferibles els recursos naturals existents mentre romanguin sota terra. Aquesta és una clàusula que ni els governs més ultraliberals i corruptes es van atrevir a modificar. A més de la denúncia boliviana, un grup d’advocats estatunidencs va presentar una demanda col·lectiva en representació dels accionistes que van comprar els actius inflats enganyosament.

A això s’hi ha de sumar el procés penal que se segueix contra la seva filial Andina per contraband de carburants, i que va ocasionar una breu estada a presó del seu president a Bolívia, amb la inexplicable intervenció del Ministeri d’Exteriors espanyol, protestant pel tracte rebut per part de la Justícia boliviana.

Tot i això, i sempre minimitzant errors i delictes, el 4 de març passat, Antonio Brufau Niubó, Conseller Executiu mundial de la petroliera, va anunciar al President del país andí, Evo Morales, no sols la seva disposició a seguir operant a Bolívia segons les línies que diposi el seu govern, sinó la intenció de reiniciar i multiplicar les seves inversions al país, associada a YPFB (empresa petroliera pública), tal i com obligarien les noves lleis que s’estaven preparant.

Una decisió anunciada

En aquest context és inexplicable la sorpresa de Repsol i, especialment, del Govern espanyol (el ministre Moratinos ja ha anunciat l’enviament d’una delegació político-tècnica a Bolívia), perquè sabien que inevitablement, en algun moment, Bolívia anava a recuperar, o si es prefereix, “nacionalitzar” tots els seus recursos. Ho anava a fer perquè així ho ordenava el Referèndum vinculant celebrat el juny del 2004 (i convocat arran de la revolta massiva que va expulsar el President Gonzalo Sánchez de Lózada, a l’octubre del 2003) i perquè així ho va anunciar el propi Evo Morales permanentment durant la campanya electoral que el va dur a la presidència, i així ho va comunicar al Govern espanyol durant la seva gira per Europa al gener passat, abans de la presa de possessió.

En lloc de reclamar per una legítima decisió de Bolívia, els nostres “pares” espanyols podrien dedicar més atenció en respectar als migrants bolivians que es maltracta i rebutja als seus aeroports. Els pocs euros que poden guanyar realitzant les feines més humiliants a l’Estat espanyol haurien de ser una minúscula devolució de tota la plata que es van endur de Potosí, no els sembla?

*Article cedit pel setmanari Directa.