Bush: La Tercera Guerra Mundial contra l’Islamo-Feixisme

 Heinz Dieterich

1. L’amenaça de Bush i l’atac assaig del 6 d’octubre, 2007

En una conferència de premsa a la Casa Blanca (17.10.07), George W. Bush va amenaçar al món amb l’apocalipsi d’una Tercera Guerra Mundial. Per a impedir-la, deia, cal evitar que Iran desenvolupi armes nuclears. L’amenaça de Bush segueix tot just després d’onze dies de l’atac aeri sorpresa de la Força Aèria d’Israel (IAF) contra suposades instal·lacions nuclears de Síria a la frontera amb Turquia (6.10.07).

Les característiques d’aquesta agressió militar, en la que Israel no va sofrir pèrdues, són il·lustratives per a un futur atac a l’Iran. L’operació va ser preparada amb intel·ligència i recollida pel satèl·lit d’espionatge israelià, Ofek 7, desviat per a aquest fi de la seva posició observacional sobre Iran. L’execució es va dur a terme per vuit avions de combat F-15I i F-16I, dotats de coets i bombes, els blancs de les quals van ser precisats per les forces especials israelianes a Síria amb rajos laser. La Casa Blanca va estar d’acord amb l’atac i va proporcionar a l’agregat militar aeri israelià a Washington els codis electrònics dels avions nord-americans a l’àrea, per a evitar un conflicte. El Primer Ministre israelià, Ehud Olmert, va presenciar l’agressió aèria des del centre d’operacions que es va conduir. l’atac. L’ambaixador rus a Damasc havia advertit al President siri un mes abans sobre l’atac, però havia suggerit que el cop es dirigiria contra les Altures del Golan.

2. L’Islam i el Mein Kampf d’Hitler

Mentre Israel aplica el seu “recuperat poder de dissuasió” enfront Síria, Hizbollah i Hamas -incloent el seu terrorisme d’Estat a Gaza i portant a terme grans maniobres ofensives en les Altures del Golán- per aplanar el camí bèl·lic a Teheran, la falange imperial-sionista nord-americana intensifica la preparació psicològica de la població nacional per a la guerra anunciada. El “Freedom Center” de David Horowitz, ex membre de la “Nova Esquerra” dels seixanta, ha declarat la pròxima setmana com una setmana de sit-ins i “protestes” a les universitats nacionals, “per a ajudar a les nostres braves tropes que combaten als Islamo-Feixistes a l’exterior”. Objectes d’aquestes protestes seran, entre altres centres d’estudis sobre la dona, perquè “callen sobre l’opressió de la dona en l’Islam”, i la repartició de pamflets com, “La Guerra de Jimmy Carter contra els jueus” i, el “Mein Kampf islàmic”. Mein Kampf o, La meva Lluita en català, és un pamflet racista i imperialista, que va ser escrit per Adolf Hitler en 1924, per a propaganditzar els objectius i la ideologia dels nazis, incloent la seva patològica obsessió amb la suposada “conspiració jueva per a dominar el món”, que desentenia la veritable essència del sionisme: identificar-se elitísticament, com part del sistema de dominació mundial d’Occident, contra els “bàrbars” d’Euroàsia.

3. El Mein Kampf del neofeixisme actual

Mesos abans, Norman Podhoretz, l’actual Assessor de Política Exterior de Rudolf Giuliani (el futur candidat presidencial del Partit Republicà per a les eleccions del 2008), va exposar el pensament dels cristiano-feixistes que pretenen combatre als “islamo-feixistes”. En una columna d’opinió al The Wall Street Journal, oportunament publicada en el diari més important del gran capital mundial, titulada: “Les raons per a bombardejar Iran. Espero i rezo per a que el President Bush ho faci” (30.05.07), Podhorez diu el següent: “L’onze de setembre del 2001 entrem… en una nova Guerra Mundial a la que jo anomeno la IV Guerra Mundial”. Igual que la Guerra Freda, aquesta té “arrels ideològiques i ens enfronta al islamofeixistes, una altra mutació de la malaltia totalitària que vam derrotar primer en la forma del nazisme i després del comunisme; la seva dimensió és global, es combat amb una varietat d’armes… i probablement durarà dècades.”

Les campanyes militars a Afganistan i L’Iraq no han de ser vistes, per tant, com guerres autònomes, sinó com “fronts oberts en les primeres fases d’una lluita global perllongada”. I el mateix és vàlid per a Iran. Iran és actualment el centre “de la ideologia islamofeixista, contra la qual hem lluitat des del 11 de setembre i… el principal promotor del terrorisme que és l’arma privilegiada del islamofeixisme; Iran és, pel mateix, també un teatre d’operacions en la IV Guerra Mundial. “És més, els seus intents de construir un “arsenal nuclear el converteixen en l’element potencialment més perillós de tots”.

La primera prioritat d’Iran consisteix, segons el President Mahmoud Ahmadinejad, a “esborrar Israel del mapa”. També vol “dominar el Gran Orient Mitjà i controlar, d’aquesta manera, el petroli de la regió i el flux del petroli a través del Golf Pèrsic”. No obstant això, les ambicions “d’no es limiten a la dimensió regional”. Té un “somni més gran que és l’extensió del poder i de la influència de l’Islam en tota Europa”. I proclama el seu somni més gran: el que Ahmadinejah descriu com “un món sense Amèrica”.

Ahmadinejad és com Hitler. Hitler no era “un home d’Estat convencional…, sinó un revolucionari que va tractar d’esfondrar el sistema internacional i reemplaçar-lo amb un nou ordre dominat per Alemanya, el que va significar també la cultura política del nazisme”. Ahmadinejad, igual que Hitler, és “un revolucionari, l’objectiu del qual és esfondrar el sistema internacional i reemplaçar-lo… amb un nou ordre dominat per Iran i governat per la cultura religiosa-política del islamofeixisme”. El camí de les sancions i la diplomàcia no serveixen: “la veritat llisa i plana és que, per a evitar que Iran desenvolupi un arsenal nuclear no hi ha més alternativa que l’ús de la força, així com no havia altra alternativa per a detenir a Hitler al 1938”.

4. Petroli i demografia: els veritables motius de l’atac a Iran

Darrere d’aquest discurs propagandístic estan, per descomptat, les veritables raons de la futura guerra. Des del punt de vista d’Israel, les ha expressat el ex viceministre de defensa i membre de la Knesset, Ephraim Snehr, referint-se al més greu fre del projecte expansionista d’Israel, que és la seva debilitat demogràfica. Ningú va a voler “viure a Israel sota l’ombra nuclear”, adverteix el General, i per això cal destruir, si és necessari amb les armes, al nou “Persian Empire” i les seves ambicions nuclears.

Des dels interessos d’Occident, Alan Greenspan, un dels còmplices de l’agressió nord-americana, els va expressar amb suprema claredat en una entrevista a Bob Woodward, del Washington Post, amb data del 17 de setembre, 2007 “. El meu punt de vista és, que, jutjant els trenta anys d’història de Saddam, evidenciava clarament que volia controlar l’Estret de Hormuz, pel qual passen diàriament 17, 18, 19 milions de barrils.” Segons Greenspan, la disrupción del flux de tot just tres o quatre milions de barrils al dia, podia elevar el preu del barril a fins a 120 dòlars. I qualsevol increment per sobre d’aquest llindar generaria el “caos” en l’economia global. “Sota aquestes circumstàncies va ser essencial acabar amb Saddam”, i el seu reeixit efecte “va ser assolir el propòsit d’assegurar que el sistema [de mercats petroliers] existents continués funcionant, francament, fins que trobem altres [fonts d’energia] el que al cap i a la fi assolirem”.

5. Putin: barrera real, però insuficient contra l’agressió

La Tercera Guerra Mundial, o com diu l’accelerat mestre de Bush i Giuliani, la Quarta Guerra Mundial, serà pel petroli, la contínua submissió del Tercer Món i la demografia d’Israel. L’única barrera real a l’agressió de la falange Bush-Olmert-Sarkozy-Merkel-Brown, ha estat la valenta posició del President rus Vladimir Putin, no solament quant a la dimensió política, sinó referent al suport militar.

Aquest suport, no obstant això, no és suficient per a deturar la guerra. D’aquí, que acabaré aquest assaig amb la mateixa conclusió de l’assaig del 5 de setembre¹. Al govern iranià no li quedarà altra via que buscar una solució negociada. I ha de buscar-la aviat. Si no entén els temps que li queden i la correlació de força real, és molt probable que la seva “revolució islàmica” acabi com la “revolució socialista” dels partits Baaths al mig Orient: en ruïnes.

El cop convencional-nuclear d’Israel contra Iran s’acosta Heinz Dieterich