CAC, punt final
Roger Palà
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que se suposa que hauria de vetllar per la pluralitat dels mitjans de comunicació catalans, ha emès un informe carregant contra el documental Terra Lliure: punt final, dirigit pel periodista David Bassa, produït per Bat a Bat i emès pel 33 el passat 14 d’abril.
L’informe del CAC [en podeu llegir un resum i descarregar-lo sencer en aquest enllaç ] argumenta que la veu en off que serveix de fil conductor del reportatge “utilitza el mateix vocabulari que els exintegrants de l’organització” i que “la majoria del testimonis pertanyen al mateix sector ideològic i, per tant, hi ha una manca de pluralitat de visions i d’opinions”. És la gota que fa vessar el vas de la poca confiança que encara podien tenir els sectors crítics del periodisme català, després d’altres decisions com la bronca a Pepe Rubianes o la prohibició de l’espot de les seleccions catalanes.
Els arguments del CAC sobre el documental Terra Lliure. Punt final són fàcilment desmontables per qualsevol estudiant de periodisme versat en l’anàlisi del discurs. L’organisme considera impropi emprar termes com “independentisme armat” o “accions armades”, en detriment d’altres conceptes com “terrorisme”. Estableix d’entrada, doncs, que l’únic llenguatge vàlid és el que marca l’Estat espanyol, i no un de més objectiu (per exemple, el mateix que empra la BBC quan es refereix a un conflicte armat). El pròxim pas, quin serà? Alertar contra l’ús del terme Països Catalans als mitjans de comunicació?
Segons el CAC, el reportatge és esbiaixat perquè la majoria de testimonis pertanyen al mateix sector ideològic. A quin sector ideològic comú pertanyen personatges tan diversos com Jordi Pujol, Baltasar Garzón, Josep-Lluís Carod-Rovira, Ferran Cardenal o Pep Musté? Tots ells apareixen al documental de Bassa, i probablement només els uneix el fet de no ser ultres espanyolistes afins a organitzacions com Basta Ya. Volia el CAC veus d’aquesta mena? Probablement, perquè també critica que només hi apareixi una víctima de les accions de Terra Lliure. És difícil, d’altra banda, que n’apareguin moltes, perquè com el CAC deu saber, TL no ha fet precisament les mateixes víctimes que ETA. Obviament, és lògic que hi apareguin víctimes. El que el CAC troba a faltar, segurament, és que no hi aparegui com a línia argumental el discurs habitual de les víctimes del terrorisme, presoneres de la ultradreta espanyolista. En aquesta apreciació del CAC hi ha latent la voluntat de reduir el conflicte a la seva arrel purament sentimental, deixant de banda el factor polític.
El documental de David Bassa és un dels treballs més elaborats sobre l’independentisme armat als Països Catalans que s’han fet mai. També és un dels més complets, i la prova és que no ha deixat content a ningú: tots els sectors de l’independentisme s’hi han vist identificats en algun aspecte i n’han criticat d’altres. Té en compte els criteris bàsics del codi deontològic de la professió periodística. Poden dir el mateix la immensa majoria de programes informatius que emeten les televisions publiques i privades de l’Estat espanyol (inclosa TV3)? De ben segur que no, com a mínim quan tracten temàtiques relacionades amb l’independentisme o els moviments socials. Encara esperem l’informe del CAC que blasmi aquestes actituds tan lamentablement habituals.
Roger Palà és periodista.
Podeu seguir les seves reflexions a Al darrera la nevera
