Caos i oportunisme polític
M. del Mar Griera
Si feu un viatge a l´Argentina us podreu assabentar que no fa massa anys existia una xarxa de ferrocarril força digne. Diuen, però, que entre les pressions del Banc Mundial i els governs neoliberals van aconseguir convertir el ferrocarril en història.
És a dir, el van privatitzar. Ara tothom va en cotxe o en autocar. Darrerament a casa nostra les infrastructures són notícia. Ja sigui el metro de València, la Renfe a Catalunya, l´aeroport de Barcelona o el metro de Palma que s´inunda cada dos per tres.
Enmig d´aquests desastres quotidians al Principat es fan proclames i manifestacions per reivindicar el traspàs de competències per gestionar de forma autònoma les infrastructures pròpies. Això és molt lloable i esperem que arribi a bon port. Ara bé, enmig d´aquesta emprenyamenta general la qüestió de la titularitat d´aquestes infrastructures queda diluïda.
Potser jo sóc malpensada però fa pocs dies la Naomi Klein va presentar el seu nou llibre a Barcelona. Es diu La doctrina del xoc. Entre d´altres coses la senyora Klein explicaque les grans privatitzacions s´han dut a terme en moments de caos, confusió i desori. I jo no puc deixar de pensar que si fos una economista neoliberal amb carnet de partit i cadira a l´Administració no podria evitar assenyalar el moment actual com el més propici per acabar del tot amb la despesa i els mals de caps que generen els transports públics. Bé, la majoria d´ells públics del tot ja no ho són. Però alguna cosa ens queda. A València que no tenen pèls a la llengua i són menys discrets ja han anunciat la privatització de la línia 2 del metro i el Tram 2 del tramvia d´Alacant. Mentrestant els senyors de la Confederació Espanyola d´Organitzacions Empresarials (CEOE) on, ens agradi o no, hi ha integrats bona part dels empresaris catalans, valencians i illencs s´han afanyat a preparar un informe on, entre altres coses, avisen de la necessitat d´acabar de privatitzar els transports públics. El presentaran el dia 11 de desembre a la seva assemblea general. Molt oportú.
Reivindicar la gestió de competències em sembla una qüestió imprescindible pel país. Estiguem atents, però, a que no ens donin gat per llebre.
*Article publicat a L’ACCENT 119
