Com s’atreveixen? Encobriment, justificacions i ni una paraula de remordiment
Ahir a la nit vaig poder veure com Israel oficialment ha renunciat a la farsa de la democràcia. Ho vaig veure a la ciutat de Haifa. Dos mil vàndals van arribar ben armats amb pedres i ampolles, que van ser llançades sobre els manifestants [que denunciaven l’atac a Gaza)] instigats pels polítics locals. La policia no només es va quedar aturada, sinó que va ajudar a les agressions envoltant als manifestants perquè no poguessin sortir de la zona d’atac. Els mitjans cobrint l’esdeveniment felicitaven als matons per finalment prendre una posició a favor de la nació, en aquesta hora de necessitat. Les escenes eren reminiscents dels últims dies de la república de Weimar.
Els mitjans israelians han anat un pas més enllà el matí quan es van conèixer les primeres notícies de la massacre de Shujaiya. Encobriment, justificacions i ni una sola paraula de remordiment va ser el missatge que va venir d’aquests mitjans de difusió farisaics. Davant aquesta Sabra i Shatila de 2014, un es pregunta (tot i que aquesta no sigui la pregunta més important ara, però no obstant, mai hi ha un bon moment per fer-la): com s’atreveixen alguns dels més prominents amics del moviment de solidaritat qüestionar la saviesa i la necessitat del Moviment BDS (Boicot, Desinversió i Sancions)?
Quina altra cosa podria aturar aquesta barbàrie i futures massacres? Quina altra cosa podria acorralar els cínics i impotents governs occidentals que proveeixen la impunitat a aquestes accions? Quina altra cosa li enviaria un missatge al President Obama, quan el seu primer secretari va dir als mitjans israelians que només quan el nombre de víctimes fatals passés els 1000, els EUA intervindrien?
Els amos de restaurants a Mumbai han deixat de vendre begudes dels EUA en protesta per l’ajuda dels EUA a Israel (la majoria de les armes amb les que s’estan perpetrant els estralls són fetes als EUA o pagades pels EUA). Tots hauríem de trobar formes originals per enfortir l’única estratègia que realment pesa en aquesta hora de foscor.
Tots hem d’estar amb el poble de Gaza aquesta nit, ara que ja ha començar la brutal operació. Crec que tots podem donar suport els termes de l’alto el foc que Hamas ha plantejat, i no caure en la narrativa occidental que Israel va acceptar l’alto el foc i Hamàs no ho va fer. Això és de nou 1947: ens presenten Israel ‘acceptant‘ la resolució de partició i els palestins rebutjant-la, i de nou el 2000: Israel fa “una oferta generosa‘ i l’OAP la rebutja.
L’oferta d’alto el foc d’Egipte-Israel és continuar el lloc, la fam, l’estrangulació i la guettització de Gaza. Cap persona decent hauria d’acceptar semblant càstig de viure empresonada quan l’únic delicte que va cometre és ser palestina a Gaza.
Aquesta nit estàvem tractant de fer manifestacions a tot Israel, i el que rebérem va ser una resposta assedegada de sang d’una societat que creix en el militarisme, el nacionalisme fanàtic i el racisme. Arribarà el moment en què un treball més profund des de dins [de la societat israeliana] donarà fruits, però ara necessitem més que mai una forta campanya de BDS i una insistent exigència als nostres polítics i als mitjans de comunicació perquè mostrin una mica de decència , després d’haver estat per més d’un segle ignorant el sofriment dels palestins i palestines i atorgant-li al sionisme i a Israel la immunitat per les seves polítiques criminals contra el poble natiu de Palestina.
* Comentaris de l’autor publicats el 17 i 20 de juliol al seu compte a Facebook
