Tinc molts dubtes del que significa aconseguir la independència d’un país en ple segle XXI, en un article passat (enllaç) ja vaig mostrar-ne alguns, però si tinc molt clar que a casa nostra es reclama posar fi a l’status quo vigent i encetar un canvi radical basat en el dret a decidir.

Situació actual: entre el desconcert i el messianisme

Fent una ullada del quadre polític on ens trobem actualment podem veure que pocs agents saben com actuar davant del procés sobiranista obert a Catalunya.

Trobem que ERC i CiU tenen marcat un full de ruta que es materialitza en fer una consulta d’autodeterminació (o convocar unes eleccions autonòmiques anticipades, que ells anomenen “plebiscitàries”), mentre mouen tots els contactes internacionals al seu abast per buscar suports per un estat català. Pel que fa a les polítiques socials, aquestes resten supeditades al conflicte nacional i es culpabilitza de les retallades socials a l’asfíxia financera que practica l’estat espanyol, veient com a única solució la declaració d’un estat català. Ambdues forces polítiques practiquen un lideratge messiànic del procés sobiranista, fet que pot fer trontollar l’objectiu d’aquest per l’associació del procés amb les polítiques concretes de CiU-ERC.

L’ANC segueix una tàctica de pressió a ERC-CiU perquè realitzi tots els passos necessaris per a fer la consulta, però en tot moment aquesta organització delega totes les tasques de direcció, planificació i execució del procés sobiranista a ERC-CiU, per tant, en cap moment exerceix el lideratge d’aquest procés, sent un mer subaltern dels dos grans partits de govern.

Les CUP i l’esquerra independentista tenen un full de ruta que se centra en exigir la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació i l’obertura d’un procés constituent que atorgui al poble tot el poder per decidir com es construeix aquest nou país, però en aquesta guia li manquen, per exemple, els objectius concrets sobre com s’ha de desenvolupar i batallar. Pel que fa les retallades socials, les CUP i l’esquerra independentista les destrien del procés sobiranista, ja que entenen que el màxim responsable d’aquestes són les polítiques neoliberals, exemplificades per l’austericidi i la deutecràcia.

El Procés Constituent es troba immers en un debat entre què fer ara, com actuar en l’actual situació política i què fer l’endemà de la independència, tot des d’una perspectiva d’esquerra transformadora. Al ser un moviment polític de recent creació es troba en plena fase d’organització i estructuració, fet que dificulta que pugui tenir molta incidència ara per ara.

Els moviments populars, en les seves múltiples formes organitzatives, es poden agrupar en dos grups: els que continuen en estat de reacció a les polítiques de retallades i s’han quedat en la fase expressiva de les lluites (moviment estudiantil, educació, etc.); i els que aposten per construir espais autònoms de treball i lluita (PAH, Can Batlló, etc.).

Després trobaríem ICV-EUiA que es mou entre dues aigües pel que fa al sobiranisme, encara que tenint clar que s’ha de fer un referèndum i preguntar al poble. Respecte a les polítiques socials manté un rebuig frontal a les retallades, però sense plantejar canvis profunds i sense assumir les responsabilitats que els seus governs municipals i els 7 anys a la Generalitat tenen en l’actual situació econòmica.

Necessitem un full de ruta: democràcia, ruptura municipalista i aliances

És imprescindible que les forces polítiques i socials que en aquest país apostem per la ruptura reflexionem sobre l’actual situació i ens fixem un full de ruta.

Hem de tenir molt clar que el procés sobiranista no estarà lliure de moments difícils, ni de contradiccions, però com diu el gran lluitador Arnaldo Otegi “el problema de las contradicciones es saberlas gestionar”, perquè tinguem clar que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Per una banda, cal redoblar esforços en la defensa democràtica del dret a decidir sobre totes les coses. S’ha de fer bloc democràtic entre tots els agents que defensen la consulta del 9-N, evitant que aquest bloc es trenqui i denunciant aquells agents que vulguin tergiversar la consulta democràtica. Cal batallar per deixar clar que s’ha de fer la consulta sí o sí, que preguntar als ciutadans i ciutadanes és la base de tota democràcia. L’objectiu d’aquest bloc ha de ser evidenciar, per enèsima vegada, la manca de democràcia de les estructures de govern de l’estat espanyol.

En la batalla per evidenciar aquesta manca de democràcia veurem que no només el govern de l’estat espanyol és antidemocràtic, sinó que es farà evident que la comunitat internacional (representada per les estructures de govern dels estats i els ens supraestatals -Unió Europea, per exemple-) tampoc ens permetrà decidir lliurement sobre el nostre país, ja que per reconèixer l’estat català se’ns exigiran contrapartides que poden hipotecar-nos.

En un algun moment o altre tocarà plantejar-nos com jugar en aquesta lliga, si és que creiem que cal jugar en la lliga de la creació d’un estat català a l’estil del segle XIX-XX en ple segle XXI…

Paral·lelament s’ha d’aprofundir en les vies de ruptura:

• Potenciar els espais, en forma, estructura i organització diverses, que resolguin la independència material de les persones. Tots i totes les activistes dels moviments populars hem de fer mans i mànigues per arrelar aquelles eines existents (obra social de la PAH, UPAC, ateneus populars com Can Batlló i la Flor de Maig, cooperatives d’energia i telecomunicacions, etc.), i si és necessari reformular-les i crear-ne de noves, que ens apropen a la independència plena. Des dels moviments hem de construir una teranyina estable d’instruments que ens assegurin la vida, que ens apropin a la llibertat.

• Promoure, reforçar, organitzar i implantar Candidatures municipalistes de ruptura de cara a les eleccions del maig de 2015. Els moviments populars, amb el necessari impuls de les CUP i les CAV, hem d’entendre les eleccions municipals del maig de 2015 com una data important per forçar una ruptura amb el règim vigent. Per poder plantar batalla als comicis municipals del 2015 en clau de governar pel poble i des del poble hem de buscar l’anàlisi de conjuntura i radiografia que compartim tots i totes sobre com hem arribat fins aquí, però el més important és treballar, des de ja, per trobar les solucions que signifiquin la recuperació del poder per les classes populars.

Des dels Ajuntaments s’ha de lluitar per la municipalització dels serveis bàsics (aigua, llum, serveis socials, etc.) i buscar les formes de cooperació entre els diversos municipis per ajudar-se entre aquests ens, tot construint una assemblea de municipis lliures. Només trencant el règim des del municipalisme construirem la plena independència.

• També entenc necessari fer passos decidits enbuscar aliances amb les esquerres rupturistes de l’estat espanyol i d’Europa. És impossible pensar en una ruptura des de baix al nostre país sense tenir aliats que vulguin una ruptura, primer, en el conjunt de l’estat espanyol, i, posteriorment, a nivell europeu. Hem de treballar per construir aliances estatal i europees amb aquells agents que vulguin trencar amb el règim actual.

Possibles escenaris: intervenció internacional o eleccions anticipades

Tenint molt clar que el govern de l’estat espanyol no pactarà un referèndum d’autodeterminació (Rajoy no és Cameron, tot i que ambdós formen part de la Unió Internacional Demòcrata) i, a més a més, prohibirà qualsevol consulta que s’intenti fer, tot i que no tingui format de referèndum amb una sola pregunta binària i de resposta unívoca, només podem preveure dos possibles escenaris: intervenció internacional o eleccions anticipades.

La intervenció internacional, poc probable, suposaria que CiU i ERC tenen molt bons contactes i que els suports recollits emparen la celebració de la consulta i recolzen els resultats obtinguts. En aquest supòsit, després de la consulta del 9-N-2014 s’obriria un període de negociació, forçada, amb el govern espanyol per a crear l’estructura de govern de l’estat català. Després d’aquest període veuríem quines són les contrapartides pactades per ERC-CiU amb els estats que empararien l’estat català, contrapartides que segurament limitarien el nostre dret a decidir i el procés constituent obert.

La prohibició de la consulta i la no intervenció internacional abocarien a CiU i ERC a convocar unes eleccions anticipades o a trair als milers i milers de persones que impulsen aquest procés sobiranista. En el supòsit d’unes eleccions autonòmiques anticipades és imprescindible la presència d’una Candidatura rupturista que aposti per trencar clarament amb el règim vigent.

Passi el que passi, la clau de la ruptura amb el règim seran les eleccions municipals del maig de 2015, perquè només des dels municipis es trencarà amb l’status quo.

“Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad”

José Antonio Labordeta (1935-2010)