Construïr el municipalisme de ruptura, una tasca del jovent dels Països Catalans.
La vertebració de la unitat popular a cada municipi i la construcció i exercici de la sobirania són les principals apostes del municipalisme popular. D’aquell municipalisme que posa el centre de l’acció política en el municipi i la seva gent, les seves necessitats i els seus problemes. Que arrela als barris i es construeix des dels barris, de manera col·lectiva i comunitària, apostant per la transformació social de les realitats més properes. Des d’una perspectiva nítidament anticapitalista i feminista.
Què és el municipalisme si no entendre cada poble o ciutat com l’espai principal d’intervenció política?
Municipalisme: una lluita dins i fora de les institucions
Arran, més enllà de ser una organització juvenil, som una organització municipalista. Entenem que la lluita municipalista és aquella que es fa des de l’àmbit territorial més proper i que té com a pilar fonamental el treball quotidià amb persones, entitats i plataformes de l’associacionisme popular, amb l’objectiu principal d’arrelar el projecte polític a cada racó del nostre poble.
Actualment, hi ha la concepció que el municipalisme es practica tan sols en el front institucional, des de centenars de candidatures arreu del país que vetllen per fer de mur de contenció de les retallades que pateixen els drets socials i nacionals i de gènere de les classes populars d’arreu dels Països Catalans. Des d’Arran, considerem important aquesta part del municipalisme, l’institucional, però volem deixar clar que, quan organitzem el moviment juvenil als pobles, quan alliberem un centre social perquè el barri prengui vida i s’enxarxi, quan s’inicia una campanya per lluitar contra la precarietat laboral, o quan participem en les festes populars per generar espais d’oci alternatius, ho fem des del convenciment que estem fent avançar la lluita municipalista, ja que aquesta lluita ha de tenir un peu a les institucions, però mil peus als carrers. I aquesta ha de ser la principal prioritat del municipalisme.
Les protagonistes del municipalisme i les seves lluites són a cada entitat, a cada associació de veïnes i veïns, en tota aquella gent compromesa amb la seva vila que fa política cada dia i que té a les seves mans el fet de construir un nou model social i polític per a la seva realitat concreta. Aquestes protagonistes de la lluita municipalista són les que construeixen les alternatives necessàries i imprescindibles per subvertir l’actual societat capitalista i patriarcal, caduca i bel·ligerant amb les classes populars, des de cada poble, des de cada barri, des de cada ciutat.
El municipalisme i les polítiques que afecten el jovent
Els ajuntaments d’arreu dels Països Catalans són les institucions més pròximes a les nostres realitats. Però aquesta proximitat no es tradueix en un acostament real als problemes que patim i vivim les joves. Ens mans de les regidores hi ha la possibilitat de dur a terme polítiques públiques que serveixin per millorar les condicions de vida del jovent, però, en comptes d’això, ens trobem com cada cop tenim vides més precàries i estem més excloses de la societat. El principal problema de les actuals polítiques de joventut, però també les polítiques d’altres àmbits que ens afecten directament o indirectament –ocupació, habitatge, salut…–, és que no incorporen la visió i perspectiva juvenil i, per tant, xoquen un cop i un altre contra un mur: volen donar resposta als problemes que consideren que patim les joves de la forma que creuen millor des de la seva visió. Pels ajuntaments, com també per la resta de les institucions locals i regionals, som objecte de les seves polítiques, però no en som el subjecte.
Una bona part de les lluites que tirem endavant les joves que decidim autoorganitzar-nos es basen, en primer lloc, a identificar quins són aquells problemes, derivats de les diferents opressions que patim el jovent, que ens afecten de forma més directa i més intensa. Ja siguin la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne i poder-nos emancipar, per culpa de l’especulació i els seus preus abusius; els impediments de fer-nos nostre l’espai públic que ens posen les ordenances de civisme; la condemna sistemàtica a l’atur i la precarietat laboral; l’absència d’espais propis on relacionar-nos; la constant explotació i dominació dels nostres cossos i ments per les normes de patriarcat heteronormatiu; la criminalització que patim des dels mitjans de comunicació; o les barreres econòmiques que ens suposen els elevats preus del transport públic. En segon lloc, fem d’aquests problemes en reivindicacions capaces de mobilitzar el màxim nombre de joves i guanyar, quan podem, algun espai de llibertat i sobirania sobre les nostres vides quotidianes. En aquest sentit, creiem que el peu institucional del municipalisme ha servir per posar les polítiques de joventut, com també totes aquelles polítiques que ens afecten, en mans del moviment juvenil organitzat fora de les institucions, perquè aquest sigui el que realment prengui les decisions, no el Ple de l’Ajuntament.
L’única forma d’entendre la lluita institucional de manera revolucionària és aquella que tendeix a buidar de poder la institució, eina principal del sistema capitalista i patriarcal per mantenir-lo i perpetuar-lo, per traspassar aquest poder a l’autoorganització del poble treballador. En aquesta lluita, el municipalisme hi té molt a dir. Hem de començar a generar estructures de contrapoder des de fora les institucions i que en disputin el poder polític i l’hegemonia i reforçar aquelles que s’han anat forjant ens els darrers temps. Com a joves, i com a poble, hem de buidar de poder les institucions des de l’autoorganització popular i crear xarxes de suport mutu que ens serveixin per construir estructures de poder comunal i comunitari.
En aquesta línia, des d’Arran, considerem que les estructures institucionals existents a escala municipal, els consells de Joventut, en massa pobles i ciutats són estructures controlades per la partitocràcia, des les joventuts de partits, per la qual cosa acaben prenent tan sols un rol simbòlic. Hem de generar espais de participació inclusius, en els quals participin les entitats i col·lectius juvenils, com també totes aquelles joves no organitzades, a través de plataformes juvenils que disputin la legitimitat i l’hegemonia als consells locals; no per ser-ne el recanvi en l’àmbit institucional, sinó per ser-ne la contraestructura en l’àmbit social. La construcció i consolidació del moviment juvenil a cada municipi ha de servir per vertebrar la participació de les joves en la societat, no només des d’una òptica institucional, sinó també fent que les joves siguem sobiranes en les nostres vides i en les nostres quotidianitats.
És per això que, des d’Arran, donarem tot el suport a aquelles candidatures municipalistes que el proper 24 de maig es presenten a moltes de les nostres viles, ja sigui sota el nom de CUP o amb molts noms diferents i que tenen aquesta visió revolucionària de la lluita institucional en l’àmbit municipal: ser eines per a la ruptura democràtica i popular amb l’actual sistema social, econòmic i polític i que empenyin els municipis i tot el país cap a uns Països Catalans lliures, feministes i socialistes.
