Crònica del FSE d’Atenes

Jordi Casanova

L’autor prengué part en la delegació de l’organització Endavant que participà en el IV Fòrum Social Europeu que se celebrà a Atenes els dies 4, 5, 6 i 7 de maig

En l’edició del FSE d’enguany, en el qual les xifres oficials diuen que han pres part més de 30.000 persones, el  Fòrum Social Europeu s’ha reunit a la ciutat d’Atenes . Amb la característica dispersió de tasques i certa opacitat en el funcionament, almenys en allò referent als aspectes de treball més de coordinació i debat polític (no tant en els seminaris i altres esdeveniments com xerrades, etcètera), el Fòrum ha destacat per la important capacitat organitzativa del Comitè amfitrió. El Comitè organitzatiu grec ha sabut dotar el FSE d’un espai adequat, còmode, en condicions higièniques i d’infraestructura per tal que les tasques es poguessin dur a terme amb força eficiència.    

El FSE d’Atenes ha près el relleu al de París, Londres i Gènova, celebrats amb anterioritat, i ha suposat bàsicament la incorporació, força encertada al nostre criteri, d’organitzacions i grups de l’Europa de l’Est, bàsicament bulgars i romanesos, a la dinàmica dels Fòrums.

El FSE ’06, tanmateix, ha continuat patint el que, al nostre entendre, és el mal dels Fòrums, per la seva concepció mateixa, que és el de la dispersió de tasques i la manca de coordinació, acabant en molts aspectes, representant poc més que una mena de “Fira” d’entitats i organitzacions anti-sistema (i, a cops, ni això). Essent com són un important punt de trobada de diferents grups i lluites de diferents marcs geogràfics, malauradament, no se n’aprofita el potencial de coordinació que podrien tenir, i no es compleix prou eficientment un dels principals objectius que haurien de tenir, que és el de poder mostrar diferents experiències de lluita i organització des de diferents punts del planeta, així com oferir al conjunt de les organitzacions i lluites del continent i el mon, unes consignes, consensuades, programàtiques i de treball concretes.

La manifestació final que tingué lloc el dissabte 6 de maig, massiva segons el que totes les parts han coincidit a destacar, ha comptat segons els i les organitzadores amb l’assistència de més de 80.000 persones, sense que a hores d’ara s’hagi parlat d’una xifra estimativa concreta. La participació real ben bé podria xifrar-se al voltant de les 200.000 de manifestants. El desplegament policíac va ser molt present al llarg del recorregut, sobretot en passar per davant de l’ambaixada dels EUA. Enfrontaments amb aquests i els atacs contra entitats bancàries van tenir lloc al llarg de la manifestació, resultant detingudes 13 persones, i destacant els enfrontaments d’alguns activistes amb membres de l’organització, a resultes de les quals 3 persones van resultar ferides i conduïdes a l’hospital (les 3 van sortir-ne el diumenge 07 de maig).

 

L’ESPAI ANTI-IMPERIALISTA

Concebut com un espai dins del FSE per a coordinar lluites anti-imperialistes des de diferents punts d’Europa, l’EAI ha agrupat 100 organitzacions de diferents països i estats (de Palestina, Turquia, Alemanya, Holanda, Suïssa, Síria, Països Catalans, Kurdistan, Grècia, País Basc, Bulgària, Anglaterra, Sèrbia, Itàlia, Estat francès, Suècia, EUA, Paquistan, Filippines, Noruega i Iraq). Es tracta, sens dubte, d’un prometedor espai per a avançar en la coordinació de les lluites dels Pobles contra l’imperialisme, un seriós intent per a superar les mancances i dinàmiques abans comentades.

La declaració internacional de l’EAI ha estat signada per 25 organitzacions. Els Punts Bàsics de l’EAI són:

   * la convicció que hem de destacar la dimensió anti-imperialista de la “globalització” i remarcar la necessitat i centralitat de la lluita anti-imperialista en el període actual, caracteritzat per la imposició del projecte del “Nou Ordre Mundial”, conduït pels EUA,

   * donar suport als moviments d’alliberament per la preservació de la identitat i interessos dels Pobles i Nacions del Món, incloent el dret a l’Autodeterminació, contra l’opressió multiforme nacional i social imposada tant per estats grans com “petits”, organismes imperialistes i corporacions multinacionals,

   * la nostra oposició a les guerres imperialistes, ocupacions militars, guerres brutes contra països, que atempten contra la seva sobirania, la imposició de legislació “anti-terrorista” de tall feixista i el nostre suport a la justa lluita de resistència dels Pobles del Món, i

   * la nostra condemna del caràcter imperialista i reaccionari de la UE i tot l’arsenal imposat per la UE als Pobles d’Europa, que ataca els drets democràtics i socials més elementals de les classes treballadores i el jovent.

 

CLOENDA DEL FSE ’06

Amb l’aprovació de la declaració final del FSE ’06, en la qual per primera vegada es menciona la necessitat del reconeixement del Dret a l’Autodeterminació dels Pobles, es tancava el diumenge 07 el FSE, donant-se a conèixer el calendari de mobilitzacions i trobades per al futur. D’aquest cal destacar la setmana de lluita contra la guerra a la UE, del 23 al 30 de setembre de 2006.

 

You may also like...