D’històries i historietes
Antonio Peredo Leigue – Senador del MAS
Davant del procés de transformació política que està vivint Bolívia, la dreta s’entreté en captar l’atenció dels mitjans de comunicació en els aspectes menors del procés, signe de la seva incapacitat política
La Paz 3 de gener de 2007
La forja d’un país nou, és un procés de grans repercussions, els resultats dels quals es veuen a llarg plaç, encara que també han de produir efectes en el present. Així és com es construeix la història. En un altre nivell, òbviament menor, es desenvolupa la lluita menuda pel protagonisme mediàtic, que pren qualsevol argument i, convertint-ho en escàndol, l’empaqueta com a producte propici per al sensacionalisme. Aquestes són les històries de que s’alimenten els petits cronistes.
En una sessió especial del gabinet de ministres, dirigida pel President Evo Morales, es van signar diversos decrets destinats a beneficiar directament a la població de recursos més escassos. Aquestes foren les intencions per a la creació de l’atenció a la salut gratuïta per a tots els habitants d’aquest país menors de 21 anys, la creació d’un banc de foment que donarà crèdits tous als petits i micro empresaris o una notable reducció de les tarifes telefòniques, entre d’altres. La dreta no va comentar les mesures.
Un dia abans, exercint l’atribució que atorga la Constitució Política de l’Estat, el President de la República va designar quatre ministres interins per a la Cort Suprema de Justícia. La designació de titulars correspon al Poder Legislatiu. Mentre no es produeixi tal designació i estant en recés el Congrés, tal i com estableix puntualment la CPN, el President cobrirà temporalment les acefalies. La dreta entra en escena per proclamar que el govern està acaparant els altres poders de l’Estat.
PODEMOS ja no pot
Fins ara, l’oposició es centrava en l’agrupació “Podemos” encapçalada per l’ex-president Jorge Tuto Quiroga. La mala actuació que ha tingut en aquest darrer any, li resta credibilitat entre els grups als qui pretén representar: empresariat especulador, comerciants de terres, executius de transnacionals, professionals d’assessories, etc. No només va disminuir el seu potencial electoral del 28 al 15 per cent en sis mesos, sinó que s’ha mostrat incapaç de fer una oposició consistent.
Es tan evident això, que el president del Comitè Cívic pro Santa Cruz, passant pel damunt del tendal polític que els representava fins ara, va anunciar que faria una demanda internacional contra la designació de nous ministres de la Cort Suprema de Justícia. Evidentment, tal anunci seria tan sols una broma de mal gust si no es tractés de la seva pretensió per a mantenir la imatge de l’escàndol.
Submisament, els parlamentaris de Podemos, diuen una altra tonteria: que el President els ha vulnerat la Constitució, sabent que no és així. Malgrat tot, confien que els mitjans sensacionalistes els donaran cobertura. Aquest és el seu propòsit.
Que busquen?
No obstant, l’estratègia es a llarg termini. Estan complint amb un pla curosament elaborat. Per a implementar-ho, conten amb un aparell estructurat amb mitjans de comunicació d’abast nacional, així com locals. Les realitzacions del govern d’Evo Morales, són mencionades ràpidament. En canvi, tenen una àmplia cobertura de les notícies escandaloses que fabrica l’oposició.
Amb aquest mètode es pretén confondre la població, difondre internacionalment una imatge de desestabilització i obligar el govern a desgastar-se en el tractament de les minúcies.
Evidentment, es posen terminis per a acomplir els seus plans. El primer, es va fixar per a mitjans de l’any anterior. Un segon, estava assenyalat per a aquestes setmanes. Ara es parla del poper setembre.
El pla consisteix en aconseguir el desgast, consolidar la mala imatge internacional i desactivar la mobilització popular. Llavors, estarien en condicions de retornar al poder. Si més no, així ho pensen, malgrat que fins ara els han fallat els càlculs.
I si pregunten com reprendran la conducció del país, no tenen cap mena de recança en la utilització de qualsevol mètode, legal o il·legal, violent o no. A fi de comptes, els han emprat tots: des d’una elecció forçosa fins a un cop sanguinari.
L’alerta primerenca
La possibilitat de mostrar aquest pla en tota la seva cruesa, pot explicar-se pel seguiment que estan fent, les organitzacions socials, d’aquestes mogudes i de la tramoia que la dreta està entestada en articular.
En aquestes condicions, serà difícil que puguin complir amb els seus propòsits.
