El TTIP. Contra els drets dels pobles i la ciutadania, darrere el lliure comerç, la mà ben visible de les grans corporacions
Article censurat pel diari Ara, escrit en resposta a un libel publicat anteriorment en defensa del TTIP insultant els crítics, el diari fins ara no ha publicat aquesta resposta malgrat haver-s’hi compromès, negant-se a donar veu a les crítiques a aquest tractat contra la democràcia i la sobirania.
Llegim amb sorpresa l’article signat per Joan Contijoch al diari Ara que porta per títol: comerciar o morir: el TTIP ( http://www.ara.cat/opinio/Comerciar-morir-TTIP_0_1291670842.html). Diguem amb sorpresa perquè costa entendre que persones que es dediquen a la política de forma professional puguin ser tan barroeres i superbes a l’hora d’expressar les seves opinions.
Les opinions del senyor Contijoch són barroeres per la manca d’informació que mostren en titllar “d’esquerra autoritària” a totes aquelles organitzacions que a hores d’ara estan denunciant per diverses raons, la forma opaca com s’està negociant i el contingut (conegut) del que ha de ser el TTIP, en anglès l’acrònim de l’ acord de comerç i inversió entre els EEUU i la UE. Li recomanaríem vivament al Sr Contijoch, que per exemple, anés a visitar la web de la campanya No al TTIP ( http://noalttip.blogspot.com./). En l’apartat d’adhesions a la campanya hi trobarà organitzacions tant de “l’esquerra autoritària” com : Federació Catalana d’ONG, per la Pau els drets humans i el desenvolupament, la FAVB, Greenpeace, Medicus Mundi, el Grup d’investigacions en drets humans i sostenibilitat -Càtedra Unesco de sostenibilitat de la UPC, entre moltes d’altres. Caldria recordar-li també al senyor Contijoch, que la campanya contra el TTIP actualment es troba estesa ja per la majoria de països europeus, i la mateixa gaudeix de molta força a països com Alemanya. Caldria esperar, perquè ja passaria de preocupant, que la visió reduccionista del senyor Contijoch no arribés a l’extrem de catalogar ”d’autoritaris” a tots aquells ciutadans europeus que, a dia d’avui i de forma creixent, es qüestionen el TTIP.
El senyor Contijoch, remuntant-se al ius mercatorum del segle XI, ve a defensar, en el seu article, que darrera els acords comercials, i com a desiderata, segons ell, de la lícita voluntat de guanyar diners, hi trobem el manà dels lloc de treball que creen, i per tant dels beneficis col·lectius que proporcionen. Segons ell, aquesta és la veritable motivació dels acord comercials, i per tant titlla d’obscurantistes, a l’alçada d’Iker Jimenez, aquells que darrera d’aquest acords hi volen veure les grans corporacions. Aquí hi trobem la supèrbia.
Però és que resulta que a hores d’ara, gràcies a moltes organitzacions i moviments que vetllen per la transparència informativa ja sabem que efectivament darrera els grans acord comercials s’hi troben els interessos de les grans corporacions. Ho sabem per exemple gràcies als informes de CEO (Corporate Europe Observatory) que ens expliquen com darrera la construcció europea hi trobem de forma ben explícita els interessos de les grans corporacions econòmiques organitzades en lobbies. La majoria de les grans decisions que s’han pres en l’anomenada construcció europea, el Mercat Únic, la moneda Única, L’Espai Europeu d’Educació, els projectes d’infraestructures com les TEN (Xarxes Transeuropees de Transport energia i comunicació) ect, estan descrites prèviament per informes d’aquestes grans corporacions (com per exemple la ERT), informes que es converteixen en recomanacions envers les estructures comunitàries, com per exemple la Comissió Europea, responsables de desenvolupar aquestes polítiques.
Avui sabem que el mecanisme de les portes giratòries opera perfectament també a quest nivell, i que el que avui són càrrecs importants de grans empreses, després passen a ser destacats càrrecs polítics (o viceversa) amb marcada influència en l’agenda comercial, de desregulació i privatització. Noms com el de Peter Sutherland, Leon Brittan, Martin Bangeman, François Xavier Ortolí i un llarguíssim etcètera ens demostren de forma clara els vincles d’interessos entre les grans corporacions i els organismes institucionals europeus responsables de desenvolupar aquest tipus d’acord comercials.
Sobta també que algú que es demostra tan partidari de les bondats de la llibertat, capaç de titllar els altres d’autoritaris, formi part d’una organització política, CIU, que el dia 23 de gener va votar en contra, juntament amb el PPC i C’s, d’una moció presentada per la CUP on es demanava, entre altres coses, la celebració d’un referèndum vinculant al Principat que servís per ratificar el TTIP. Ens costa d’entendre que suposats sobiranistes defensin una vulneració tan descarada i evident de la sobirania dels pobles, on és “el dret a decidir”? O és que potser vostè defensa que un acord d’inversions i comerç, que pot blindar els interessos de les grans corporacions econòmiques per sobre de tots els drets de la ciutadania, no és un tema prou rellevant per que la ciutadania exerceixi el dret a decidir?
El que si que queda clar amb la postura de CIU en aquesta moció, és que en aquells temes clau pel interessos dels poderosos, com el TTIP, o el suport a la reforma express de l’article 135 de la Constitució espanyola, la confluència amb el PP és total.
Amb aquest acord deia el Conseller d’Empresa i Ocupació, millorarà el creixement econòmic, l’ocupació i en conseqüència el benestar social, això sí amb estimacions basades en models estadístics poc realistes, que ens últims anys han demostrat la seva ineficàcia. En aquest cas, basar-se en la història és molt més rigorós i l’experiència d’acords de lliure comerç semblant com el NAFTA (EUA, Canadà i Mèxic) ens ha mostrat com aquests tractats tenen efectes negatius sobre l’ocupació i augmenten les desigualtats.
Finalment, com a mostra un botó. El mecanisme de solució de controvèrsies entre Inversors i Estat (ISDS) és un mecanisme d’arbitratge present en diversos tractats internacionals d’inversió i de comerç que permet a les grans empreses transnacionals i inversors internacionals denunciar a un Estat davant un tribunal d’arbitratge internacional, si considera que alguna llei o política, “vulnera” els beneficis potencials de la corporació. Aquest mecanisme està contemplat, entre d’altres, en el tractat comercial UE-Canadá (CETA), pendent de ratificació, i en les actuals negociacions del TTIP.
Pressionada per la forta campanya de denúncia ciutadana dels ISDS, pel perill que suposen envers la Sobirania econòmica, democràtica, la justícia i els drets socials, i per mirar de silenciar les crítiques de manca de transparència en les negociacions del TTIP, la Comissió europea desenvolupà, durant el passat mes de març, una consulta pública sobre el mecanisme ISDS.
Malgrat el caràcter tècnic de les preguntes, es registrà un rècord de participació. Gairebé 150.000 persones respongueren la consulta. Un 97% de les respostes va rebutjar la inclusió del mecanisme ISDS al TTIP i en tractats similars.
El 13 de gener es publicaren oficialment ( http://trade.ec.europa.eu/doclib/press/index.cfm?id=1234) els resultats de la consulta ciutadana. La resposta de la Comissària, Cecilia Malmström, fent gala de la transparència que lloa el Sr Contijoch, fou que malgrat els resultats de l’enquesta a partir d’ara les consultes continuaran només amb agents especialitzats.
I és que ja se sap que en el capitalisme la llibertat i la democràcia serveixen sempre i quan no afectin als interessos dels poderosos. A partir de llavors, defensar el dret a decidir i la transparència en la presa de decisions, en temes tant sensibles com el TTIP, és un exercici propi de “l’esquerra autoritària”, i CIU pot permetre’s aliar-se amb aquells que ens neguen el dret a decidir a aquesta part del país. Quan just s’acompleixen els 70 anys de l’alliberament, per part de les tropes soviètiques, d’aquell funest lloc, en la porta d’entrada del qual hi regia el missatge “Arbeit macht frei” (el treball us farà lliures). Ai si Orwell aixequès el Cap!
