Els sindicats catalans alternatius s’oposen a la reforma laboral
La Fàbrica
Quatre dies després de les mobilitzacions reivindicatives de l’1 de Maig, el govern espanyol, la patronal CEOE i les dues principals centrals sindicals estatals (CCOO i UGT) han donat a conèixer els principals punts de la nova reforma laboral que han pactat. Els diversos sindicats alternatius catalans s’han manifestat contra aquesta reforma que desregularitza els drets laborals.
La resposta dels diversos sindicats catalans a aquest pacte ha estat molt crítica amb els acords presos, perquè consideren que accentua la precarietat en el treball i desregularitza els drets laborals.
La Intersindical-CSC s’oposa a la nova reforma perquè s’ha fet d’esquenes als treballadors i només hi surt guanyant la patronal, ja que s’assegura reduir cotitzacions i abaratir l’acomiadament a canvi d’un compromís molt feble contra la temporalitat.
La CGT destaca que les reformes laborals dels darrers anys han estat una eina per tal flexibilitzar i desregularitzzar els drets laborals. I afegeix que des de les reformes dels anys 80, milions de persones es veuen atrapades en el macabre sistema de relacions laborals: les empreses externalitzen les seves activitats, es desprenen de treballadors/es directes per mecanismes com acomiadaments individuals, ETT i prejubilacions, i aquests mateixos treballadors, o el seu relleu per milions de joves, tornen i ingressen al mercat de treball, amb contractes d’obra o servei o per circumstàncies de la producció i jurídicament depenent de contrates i/o subcontrates.
Aquest sindicat fa una crida a la mobilització contra aquesta reforma i pel repartiment de la riquesa i dels drets socials.
Els sindicats de classe agrupats a la CUSC també s’han manifestat en contra de la reforma laboral des de fa mesos. La campanya conjunta que han impulsat denunciava la reforma que estaven pactant el govern, la patronal i CCOO-UGT perquè anava encaminada cap a abaratir i facilitar l’acomiadament, potenciar els contractes escombraria, augmentar el finançament dels empresaris, promocionar encara més les ETT i privatitzar els serveis públics d’ocupació. El que s’ha conegut aquesta setmana del pacte sembla que corrobora els temors d’aquests sindicats de classe.
A continuació, us adjuntem els comunicats que han fet públics la Intersindical-CSC i la CGT, i el manifest de la campanya unitària contra la reforma laboral promoguda per la CUSC (Coordinadora Unitària de Sindicats de classe), forma per IAC, Co.bas, FTC, SU i CTA.
—–
Comunicat de la Intersindical-CSC
La Intersindical-CSC en contra d’una reforma laboral feta d’esquenes als treballadors i on hi guanya la patronal
La patronal s’assegura reduir cotitzacions i abaratir l’acomiadament a canvi d’un compromís molt feble contra la temporalitat
El secretariat confederal de la Intersindical-CSC ha conegut els primers continguts que s’han fet públics de la nova reforma laboral pactada pel govern espanyol, la patronal i els sindicats estatals CCOO i UGT. En primer lloc vol destacar que, un cop més, “s’ha menystingut la opinió dels treballadors i treballadores, que no hem comptat per res per aquestes organitzacions a l’hora de modificar substancialment les nostres relacions laborals a partir de l’1 de juliol”. No s’ha consultat a les comunitats autònomes ni als agents socials i s’ha buscat l’acord només en l’àmbit estatal. Es consolida un abaratiment de l’acomiadament a canvi d’unes ambigües propostes de reducció de la temporalitat.
D’entre les modificacions acordades destaca una nova reedició del contracte de foment de l’ocupació indefinida, creat l’any 1997. Aquesta modalitat de contractació permet convertir en indefinit contractacions temporals, majoritàriament fraudulentes, a canvi de bonificacions de les cotitzacions de seguretat social i una indemnització per acomiadament improcedent més baixa (de 45 dies per any treballat a 33). Des de la Intersindical-CSC no podem estar-nos d’assenyalar que “aquesta rebaixa no va en benefici d’una major estabilitat sinó a perdonar les actuacions fraudulentes empresarials”. D’altra banda sembla que l’única manera de fomentar la contractació indefinida sigui l’abaratiment de l’acomiadament.
La lògica d’aquesta nova reforma és de reduir les despeses econòmiques de les empreses sigui tant en l’aspecte salarial, menors indemnitzacions, com social, menors cotitzacions patronals.
En els propers dies es donaran a conèixer comparatives dels efectes positius d’aquestes modificacions però si no es castiga severament a l’infractor novament es realitzaran nous fraus. De poc o de res serviran les mesures contra la temporalitat si no hi ha un control sever de la seva aplicació.
Només amb un increment real i exponencial d’efectius de la Inspecció de Treball per fer-les complir es pot aturar l’incompliment de les normes laborals i socials. En aquest sentit també és necessària una actuació decidida i solidària sindical, per la que fem l’aposta al sindicalisme nacional i de classe.
La Intersindical-CSC instarà les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles a modificar, per via d’esmenes, i amb mesures complementàries aquest acord, que els representants de CCOO i UGT no es van atrevir a exhibir el passat 1 de maig quan el seu corpus ja estava pactat.
Divendres, 5 de maig de 2006
—–
Comunicat de la CGT
Govern, Empresaris, CCOO i UGT, consoliden el model flexible i precari de relacions laborals: subvenció dels contractes i menys quotes empresarials
Des de 1997, data de l’última Reforma Laboral pactada entre els mateixos actors, en la qual es crea el contracte de foment d’ocupació amb una disminució de drets en origen (33 dies d’indemnització), fins a aquesta nova reforma pactada en el 2006, el mercat de treball s’ha mostrat com una eina de flexibilització i desregulació de drets laborals.
A partir de les diferents reformes laborals de 1980, 1994, 1997 i 2002, i fins a l’actualitat, milions de persones es veuen atrapades en el macabre sistema de relacions laborals: les empreses externalitzen les seves activitats, es desprenen de treballadors/es directes per mecanismes com acomiadaments individuals, ETT i prejubilacions, i aquests mateixos treballadors, o el seu relleu per milions de joves, tornen i ingressen al mercat de treball, amb contractes d’obra o servei o per circumstàncies de la producció i jurídicament depenent de contrates i/o subcontrates.
La nova Reforma pactada en el 2006 no dóna cap resposta real als contractes d’obra i servei i manté un “il·legalisme massiu” institucional i empresarial. Els empresaris podran realitzar tants contractes com desitgin a través de contrates i subcontrates. Es manté l’actual model de subcontractació, consagrant el mateix i renunciant a intervenir sobre una realitat que manté a una gran part dels i les treballadors/es subcontratats en la temporalitat, amb pitjors condicions laborals i amb menors drets socials.
La mesura de convertir en fixos quan es porten més de dos contractes temporals en un mateix lloc de treball i en una mateixa empresa, durant 24 mesos en un període de 30, no suposa cap fre real a la temporalitat perquè, a més de la seva incidència parcial, els empresaris seguiran disposant d’un acomiadament que és lliure i únicament haurà de pagar un preu ínfim.
S’avança en el model de subvencionar la contractació als empresaris, tant en les cotitzacions a l’atur (0,25 ara i fins a 0,50 per al 2008) i en les cotitzacions al FOGASA (0,2).
S’estableix un període de subvencions a la conversió de contractes temporals en indefinits de foment de l’ocupació per a aquelles conversions fins al 31 de desembre de 2006, sense que la presumpta afirmació que no haurà altre període subvencionat no pugui canviar en futures reformes laborals. A més, es permetrà aquesta conversió fins a l’any 2008, convertint-los en indefinits de foment de l’ocupació, sembla que sense subvenció, encara que amb la possibilitat d’acudir a la indemnització de 33 dies.
S’amplien algunes prestacions per atur i es milloren algunes quanties del FOGASA com mínima contraprestació que permeti defensar aquesta reforma als sindicats que han renunciat a la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores i a una lluita real contra la subcontractació i la temporalitat en l’ocupació. Quedem a l’espera del text definitiu del pacte, que sembla que se signarà el dia 9 de Maig de 2006, per a posteriorment ser aprovat pel govern mitjançant la figura del decret-llei.
Davant aquesta situació, des de CGT fem una crida a continuar en la fermesa de la mobilització, la lluita contra la precarietat i un rotund No a la Reforma Laboral, que es materialitzarà, entre altres accions, en la Manifestació que convoca CGT el 10 de juny a Madrid.
Divendres, 5 de maig de 2006.
—–
Manifest de la campanya unitària contra la Reforma Laboral
[Campanya promoguda per la CUSC (Coordinadora Unitària de Sindicats de Classe), formada per IAC, COBAS, FTC, SU, CTA]
Diguem prou a la precarietat!
Mobilitzem-nos contra la reforma laboral!
El 19 de novembre, una conferència de sindicats de classe reunida a Granada, que va aplegar 31 organitzacions i col·lectius, va decidir promoure una campanya estatal de mobilitzacions contra la reforma laboral que el Govern, la patronal i les direccions de CCOO i UGT estan negociant. Les organitzacions i els col·lectius sotasignants hem decidit adherir-nos a aquesta campanya i estendre-la arreu de Catalunya. En concret plantegem:
1.- REBUTJAR LA REFORMA LABORAL PROPOSADA PEL GOVERN ZAPATERO, perquè negocien a l’esquena dels treballadors i treballadores, que no hi podem decidir mai res, ni mai som consultats sobre el que després són lleis que patim cada dia en la feina, a diferència dels polítics i les cúpules sindicals, alliberats de la precarietat. Els continguts són tan importants com el mètode, i per això denunciem que no es parla de fer fixos els precaris, ni de salaris mínims nets de 1.000 euros al mes per viure amb dignitat, sinó que estan decidint:
a) Abaratir l’acomiadament, substituint la contractació indefinida ordinària per l’anomenada de foment d’ocupació, amb una indemnització màxima de 33 dies per any treballat i 24 mensualitats, en lloc de 45 i 42.
b) Facilitar l’acomiadament, suprimint l’autorització administrativa (del Govern) en l’acomiadament col·lectiu, estenent les causes objectives als acomiadaments individuals, eliminant la consideració d’acomiadament nul (dret a readmissió) per convertir-lo en improcedent (no dret a readmissió encara que la justícia ens doni la raó) i finançant amb càrrec al Fogasa el 40 % dels costos d’acomiadament de les empreses de fins a 50 treballadors i treballadores.
c) Potenciar els contractes escombraria a temps parcial (destinats sobretot a les dones) i els fixos-discontinus, alhora que es vol crear un nou contracte per a les subcontractacions, amb una indemnització ridícula els tres primers anys i amb acomiadament automàtic.
d) Augmentar el finançament dels empresaris, que deixarien de pagar el 25 % al Fogasa, se’ls rebaixarien les quotes per desocupació i passarien a rebre el doble de bonificacions pels contractes de foment d’ocupació.
f) Promocionar encara més les ETTs i privatitzar els serveis públics d’ocupació.
2.- OPOSAR-NOS A LA NOVA REFORMA DE LES PENSIONS PÚBLIQUES, perquè pretén suprimir l’actual dret a la jubilació anticipada als 60 anys, augmentar els requisits per a les jubilacions parcials, qüestionar les pensions de viduïtat, incentivar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys i promoure els plans privats de pensions. Tot això sense descartar que el període de càlcul de la pensió pugui estendre’s fins els 35 anys (fins a l’any 85 eren els dos darrers anys), mentre que ells, els diputats que avalen això, es posen salaris de milers d’euros i pensions màximes amb només 8 anys de “treball” al Parlament.
3.- REBUTJAR LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT (ICS) i de L’ENSENYAMENT i ELS SERVEIS PÚBLICS, a través de subvencionar la sanitat i l’escola privades (concertades) o a través d’externalitzacions.
A més de dir que no ens agrada, hem de lluitar junts: sense democràcia no hi ha futur!
