Entrevista a Joan M. Rosich, CGT

“L´objectiu de la reforma és garantir la rendibilitat empresarial i mantenir les bases d´unes relacions laborals desregulades i precaritzades”

Laia Altarriba i Piguillem

Joan M. Rosich, Secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya, analitza la Reforma Laboral que estan pactant el Govern estatal, la patronal i els sindicats CCOO i UGT. Rosich se centra en analitzar les conseqüències que tindrà en els drets dels treballadors i treballadores i en exposar el context social en què s’estan elaborant les reformes.

El govern de l’Estat espanyol, la patronal i les principals centrals sindicals estan negociant una nova reforma laboral. Quin és l’objectiu de la reforma?
L’objectiu és garantir la rendibilitat empresarial i mantenir les bases d’unes relacions laborals desregulades i precaritzades, alhora que crea les condicions als empresaris per a ser “més
competitius”, és a dir, que se’ls assegura les seves taxes de beneficis, que han augmentat cinc vegades més que els salaris. El Govern, la Patronal i el sindicalisme institucional de CCOO-UGT intentaran donar l’assalt definitiu a la precarietat en la contractació, implantant definitivament el contracte “estable de foment d’ocupació”, de 33 dies d’indemnització per any i amb el límit de 24 mensualitats convertit en el nou contracte ordinari. Aquesta devaluació vindrà acompanyada per nous models de contracte a mida per als processos d’externalització i subcontractació que duen implícits la llibertat de l’acomiadament.

Quin són els principals punts que contindrà la reforma?
En les mesures concretes, les que afecten la vida quotidiana de milions de persones assalariades, trobem dos tipus de contractes: els antics indefinits, denominats “ordinaris”, que ja només afecten menys del 50% de la població assalariada ocupada i que el seu cost indemnització és de 45 dies per any treballat; i els nous contractes, denominats de foment d’ocupació, que són els de 33 dies en cas d’acomiadament i que, a més, subvencionen als empresaris –a través dels incentius que s’incrementen– més d’un terç del cost anual d’aquest contracte. Ara, qualsevol persona que entri al mercat laboral, tindrà la garantia d’aquest “contracte de foment d’ocupació” barat en el seu cost i encara més barat en el seu acomiadament. Així, més del 50% de la població activa es troba precaritzada laboralment i socialment.
A banda, l’altra principal intenció de la reforma és establir contractes a mida i a la carta en tots els processos d’externalització i subcontractació, que són la causa fonamental dels accidents laborals, i que porten implícita la llibertat de l’acomiadament.
Les empreses contractades i subcontractades, fonts principals de la sinistralitat laboral i de la major part de la temporalitat, veuran com es modifica la seva regulació, no en el sentit de prohibir-les o igualar drets i obligacions, sinó de possibilitar la instauració i el rellançament d’aquest model introduint nous contractes “a la carta”.
Transgredir de forma sistemàtica el principi segons el qual tots “som iguals davant la llei” no és només una pràctica quotidiana, sinó que ara la pretenen legalitzar de forma descarada i oberta. Això suposa un autèntic atemptat contra els drets més elementals de milions i milions de persones assalariades.

Quines són les principals crítiques que feu a la reforma?
El govern i la patronal plantegen, amb la col·laboració de CCOO-UGT, incrementar la flexibilitat a tots nivells i potenciar l’acomiadament “gairebé” lliure; en definitiva, un pas més en el camí d’aconseguir una mà d’obra disciplinada i absolutament flexible.
Govern, patronal i sindicats plantegen el mateix: un model de contracte estable de 33 dies d’indemnització com a màxim; la creació de nous models de contractació a mida per a les empreses contractades i subcontractades amb una indemnització ínfima per any treballat; impedir la subrogació dels treballadors/es d’una “contrata” a l’altra en funció del manteniment de l’activitat; suprimir el control judicial sobre els acomiadaments individuals per causes objectives, la determinació de les quals seria competència exclusiva de les empreses; potenciar les ETT, i reduir les aportacions de les empreses a la Seguretat Social.

Hi ha algun aspecte positiu en la reforma?
La CGT no estem per reformes laborals, el nostre camí és un altre. La CGT s’oposa a aquesta nova Reforma Laboral, perquè no és sinó una altra manera –ara adaptada a l’economia global i a la competitivitat– d’eliminar, disminuir i violar els drets laborals i socials que tenim els treballadors i treballadores. Les anteriors reformes laborals durant els 30 anys de relacions laborals “democràtiques” han assegurat una democràcia invertida: els límits cada vegada majors per al treball i la llibertat absoluta per al capital.

Per què es proposa ara de fer la reforma?
Des dels inicis d’aquesta democràcia post-franquista que estem patint, cada uns quants anys els diferents governs han anat plantejant noves reformes laborals, en el marc d’una dinàmica inserida dins dels plans del capitalisme globalitzat internacional. Davant la pressió patronal, el govern del PSOE actua com a dinamitzador per tirar endavant aquesta nova reforma, tot i intentant mostrar un paper “progressista” davant les dures propostes inicials de la patronal.
El Govern no s’atreveix a fer ús de la “llei”, i molt menys de la justícia social, per resoldre el veritable problema per als milions de persones assalariades, és a dir, el mercat de treball. Caldria la prohibició sense embuts de l’immens frau i il·legalitat en el qual es basen els actuals models de producció: les empreses contractades i subcontractades i l’externalització del treball per part de les Grans Empreses. És el nou “esclavisme” social, que condemna el treballador a la permanent inseguretat i introdueix un factor de por permanent davant el xantatge de l’externalització i de la deslocalització fora de les fronteres de l’Estat: “sinó se cedeix a treballar més, guanyar menys i no tenir drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, externalitzo l’activitat a les “contrates” o la deslocalitzo a altres països”.
Al document del Govern li sobra retòrica, bon tarannà i consens. Perquè aquesta retòrica, consens i pacte social han estat de forma permanent i persistent en totes les reformes laborals que, des de 1980 (Estatut dels Treballadors) fins a la Reforma del 2001 del PP, s’han produït en el model de relacions laborals a l’Estat Espanyol.

Per què hi participen les centrals sindicals, i amb quin objectiu?
Tant CCOO com UGT sempre han volgut participar en aquest joc. Aquests sindicats són engranatges del sistema polític i econòmic actual, i per tant no poden mossegar la mà de qui els alimenta. Les conseqüències d’aquestes polítiques laborals a les que d’una forma o altra han donat suport les podem veure clarament: precarietat, flexibilitat, pèrdua de drets, sinistralitat, explotació
salvatge, foment de la subcontractació, expedients de regulació, deslocalitzacions, acomiadaments massius,…
La UGT és més favorable a la signatura (potser hi té alguna cosa a veure que un decret convalidés el seu deute per la PSV utilitzant el Patrimoni Sindical Acumulat) i CCOO diu que “vol una reforma del mercat de treball senzilla de realitzar i que no exigeixi grans contrapartides”. Conclusió, admetran la universalització del nou contracte estable de foment d’ocupació.

Fa molts anys que cada cop que sentim parlar de reforma laboral, sembla que qui surt més malparat són els drets dels treballadors. Per què ha succeït això en les darreres reformes?
Perquè tant els diferents governs com la patronal han jugat fort i han mogut tots els seus poderosos mitjans per aconseguir-ho. El sindicalisme institucional no ha mostrat cap interès en aturar els seus plans més enllà d’aconseguir retallar alguns aspectes massa descarats; i el sindicalisme alternatiu, llibertari i anticapitalista no ha tingut prou força per evitar-ho.

Quines propostes feu per aturar la reforma?
El nostre camí és la lluita anticapitalista, la lluita per aconseguir una societat més lliure i justa, on els nostres drets no es vegin trepitjats. Això vol dir no entrar en el joc del govern i de la patronal, La Confederació General del Treball crida a tots i totes els i les assalariats i assalariades i a la ciutadania a rebutjar aquesta Reforma Laboral, de la mateixa manera que diàriament ens oposem i enfrontem a les deslocalitzacions, a les congelacions salarials, als ERO (expedients de regulació de l’ocupació) o a la pèrdua de drets democràtics.

Una vaga general va poder aturar la reforma sobre l’atur que volia fer el PP. Què ha canviat ara amb la victòria del PSOE?
Quan el PSOE es troba a l’oposició mou tots els fils possibles per fer fora del poder a la dreta. I quan arriba al poder fa tot el possible per carregar-se qualsevol dinàmica de lluita que vagi més enllà dels seus plantejaments de socialdemocràcia descafeïnada. I en aquest punt és on ens trobem ara, tant en el tema laboral com en altres camps de les lluites socials. La llàstima és que els moviments socials i sindicals alternatius, rupturistes i clarament anticapitalistes no aconseguim tenir prou força ni capacitat de mobilització per aturar les polítiques econòmiques i socials del govern.

Què en penseu de l’exemple francès que ha permès tombar el CPE? Hi ha possibilitats que es produeixi el mateix fenomen a l’Estat espanyol amb la reforma?
Ja ens agradaria. En aquest sentit, remarcar que a França, quan s’hi posen, s’hi posen, fins i tot el sindicalisme institucional. Aquí a l’Estat espanyol la situació és força patètica, malauradament. Canviar-ho és cosa de tots i totes. La CGT, l’anarcosindicalisme, ja fa mesos que s’oposa a aquesta barbàrie… I continuarà actuant i mobilitzant-se.