Giap: el centenari d’un combatent contra l’imperialisme
Granma 
Aquest 25 d’agost ha complert 100 anys un gran amic de tots els antiimperialistes, el llegendari General Vo Nguyen Giap, una de les figures més rellevants de la història vietnamita.
‘Ge Luo’ significa volcà sota la neu; va ser així com van denominar els seus compatriotes a aquest home extraordinari, que va derrotar als japonesos, després als francesos a Dien Bien Phu i dècades després va fer fugir desordenadament de Saigon als nord-americans, per a completar la reunificació de Vietnam.
La seva vida està indissolublement unida a la lluita d’alliberament nacional, a la història de la formació, creixement i desenvolupament de l’Exèrcit Popular de Vietnam, per les victòries del qual els propis francesos li donaren el malnom de ‘Napoleó Roig’.
Vo Nguyen Giap va ser un de tants fills de camperols que va esdevenir personalitat gràcies al socialisme, encara que hi va haver molt de sacrifici personal. El 1926 era membre d’organitzacions estudiantils clandestines de lluita. El 1933 s’afilià al Partit Comunista d’Indoxina (PCI) i molt aviat s’acostà al cercle d’influències d’Ho Xi Minh, de qui va ser amic personal.
A la fi de 1941, Giap es va traslladar a les muntanyes de Vietnam per a crear els primers grups guerrillers. Allí va establir una aliança amb Xu Van Tan, dirigent del Tho, un grup guerriller d’una minoria nacional de Vietnam del norest. En el nadal de 1944 va capturar un post militar francès, després d’haver format els primers batallons de les seves forces armades.
A mitjan 1945 tenia ja uns 10.000 homes sota el seu comandament i va poder passar a l’ofensiva contra els japonesos que havien envaït el país.
La policia francesa va detenir a la seva esposa i a la seva cunyada utilitzant-les com ostatges per a pressionar a Giap i assolir que es lliurés. La repressió va ser feroç: la seva cunyada va ser guillotinada i la seva dona condemnada a cadena perpètua, morint en la presó després de tres anys a causa de les brutals tortures. Els botxins gals també van assassinar al seu fill nounat, al seu pare, a dues germanes i a altres familiars.
El general Giap va derrotar als francesos durant la campanya de Dien Bien Phu, que va ser la primera gran victòria d’un poble colonial i feudal, amb una economia agrícola primitiva, contra un experimentat exèrcit imperialista sostingut per una indústria bèl·lica puixant i moderna. Els més coneguts generals francesos (Leclerc, De Lattre de Tasigny, Juin, Ely, Sulan, Navarre) van fracassar un cop rere l’altre enfront d’unes tropes integrades per camperols pobres, però decidides a lluitar fins al final pel seu país i pel socialisme. Vietnam va resultar dividit i Giap va ser nomenat ministre de Defensa del nou govern del Vietnam del Nord que, al mateix temps que continuava la guerra popular per la reunificació nacional, s’esforçava per construir una nova societat socialista.
Com a comandant del nou exèrcit popular, Giap va dirigir la lluita en la guerra de Vietnam contra els nous invasors nord-americans en el sud del país, que una vegada més va començar sota la forma de guerra de guerrilles. Els primers soldats nord-americans van morir a Vietnam quan el 8 de juliol de 1959 el Vietcong va atacar una base militar en Bien Hoa, al nordest de Saigon.
Quatre presidents americans van lluitar successivament contra Vietnam, deixant el rastre de sang de 57.690 mercenaris americans i el 1975 el país va ser reunificat, quan un tanc de l’exèrcit revolucionari va envestir la tanca de protecció de l’ambaixada americana, mentre els últims imperialistes fugien precipitadament en un helicòpter per la teulada de l’edifici.
El general Giap no solament va ser un mestre en l’art de dirigir la guerra revolucionària, sinó que a més va escriure sobre ella diversos llibres amb importants valoracions, com la seva famosa obra `Guerra popular, exèrcit popular, un manual de la guerra de guerrilles basat en la seva pròpia experiència. Hi establix els tres fonaments bàsics que ha de disposar un exèrcit popular per a assolir la victòria en la lluita contra l’imperialisme: drecció, organització i estratègia. En el seu cas, la direcció del Partit Comunista, una fèrria disciplina militar i una línia política adequada a les condicions econòmiques, socials i polítiques del país.
Va definir la guerra popular com “una guerra de combat per al poble i pel poble, mentre que la guerra de guerrilles és simplement un mètode del combat. La guerra popular és un concepte més general. És un concepte sintetitzat. És una guerra alhora militar, econòmica i política”. La guerra popular no solament la fa un exèrcit, per més que sigui popular, sinó que la fa tot el poble perquè és impossible que un exèrcit revolucionari, per si mateix, pugui assolir la victòria contra la reacció, sinó que és tot el poble el qual ha de participar i ajudar en una lluita, que necessàriament ha de ser perllongada.
Com bon guerriller, Giap sabia que l’èxit de la victòria, quan hi ha una desproporció tan gran de forces, es basa en la iniciativa, l’audàcia i la sorpresa, el que exigeix que l’exèrcit revolucionari es desplaci contínuament. Va destacar com un geni de la logística, capaç de mobilitzar contínuament importants contingents de tropes, seguint els principis de la guerra de moviments. Ho va fer així contra els colonialistes francesos el 1951, infiltrant a un exèrcit sencer a través de les línies enemigues en el delta del riu Mekong, i altra vegada avançant l’ofensiva de Tet el 1968 contra els nord-americans, quan va situar a milers d’homes i tones d’aprovisionaments per a un atac simultani contra 35 centres estratègics del sud.
Tant partidaris com adversaris consideren a Vo Nguyen Giap, com un dels grans estrategues militars de la història.
Marcel Bigeard, el general més condecorat de l’exèrcit francès, que va ser el seu presoner, ha dit del cap militar vietnamita: “Giap comandà victoriosament les seves tropes durant més de 30 anys. Això constituïx una proesa sense precedent (… ) Ell extreia lliçons dels seus errors i no els repetia mai”.
Per la seva banda, William Westmoreland, comandant en cap de l’exèrcit nord-americà a Vietnam i adversari de Giap, va declarar: “Les qualitats que fan un gran cap militar, són l’aptitud per a prendre decisions, la força moral, la capacitat de concentració, sense oblidar la intel·ligència que unifica totes les anterior. Giap les posseïx totes”.
* Article publicat al diari cubà Granma el 26 d’agost de 2011. Traducció de La Fàbrica .
Nota: Des de la victòria i la formació de la República Socialista de Vietnam, Giap fou ministre de defensa i tingué càrrecs importants tant al si de l’exèrcit com del Partit, essent membre del comitè central i viceprimer ministre fins l’any 1991. Ha esdevingut una de les personalitats més venerades del país, i no ha abandonat mai el seu compromís, com demostrà fa poc més d’un any, quan criticà durament els plans per a la mineria de bauxita en zones rurals del país, pel desplaçaments forçosos de camperols i el danys mediambientals que suposen.
Nota 2: Vo Nguyen Giap va morir a Hanoi el divendres 4 d’octubre de 2013,a l’edat de 102 anys.
