Govern, patronal i dirigents de CCOO i UGT acorden una nova contrareforma laboral i de les pensions

S’ha establert un pacte entre el Govern, la Patronal i els dirigents de CCOO i UGT per imposar nous retrocessos als drets dels treballadors. Han anunciat que abans de l’1 de maig signaran acords sobre la reforma laboral i sobre les pensions públiques, mentre preparen l’altra contrareforma, la de la negociació col·lectiva. També ha transcendit quins serien els punts centrals del pacte.

Una reforma laboral «tova»?: Les agressions que ens vénen a damunt

A continuació es presenten les principals reculades en els drets que s’acordaran:

• Abaratiment generalitzat de l’acomiadament com a conseqüència de l’extensió del contracte indefinit d’acomiadament barat (de 33 dies per 24 mensualitats, en lloc dels 45 dies per 42 mensualitats de l’ordinari) a tots els contractes temporals que es converteixin en indefinits sense restriccions d’edat o gènere. Per a calibrar l’abast d’aquesta mesura cal tenir en compte que el 90 % dels contractes que se signen són temporals i que només l’any passat 700.000 contractes temporals van passar a fixos.

• Una nova rebaixa multimilionària de cotitzacions socials a la patronal, és a dir, del salari indirecte que paguen els patrons per compte dels treballadors i que després serveixen per finançar les pensions, la desocupació, el Fons de Garantia Salarial en cas d’insolvència empresarial… En concret, s’ampliaran de dos a quatre anys les bonificacions al contracte de foment d’ocupació, se’ls rebaixaran en un 17 % la cotització a l’atur i en un 50 % les aportacions al Fons de Garantia Salarial. Buidant la caixa d’aquesta manera, en línia amb el que vénen fent des de fa anys, després justificaran que no hagi diners per a les pensions, l’atur o per a indemnitzacions per acomiadament, de manera que cal retallar-les.

• Seguirà la contractació temporal abusiva perquè per forçar els empresaris que un contracte eventual es converteixi en indefinit serà necessari demostrar haver treballat dos anys en el mateix lloc durant un període de tres (o en la mateixa empresa o en una subcontracta…). Si a més a més tenim en compte que, com reconeixen les estadístiques oficials i sindicals, més de la meitat dels contractes temporals són en frau de llei per la mateixa indefensió del treballador, aquesta suposada limitació a la contractació temporal servirà per seguir donant cobertura legal a la precarietat laboral sense tocar les principals fonts de les quals es nodreix: les subcontractes i els contractes d’obra i servei i eventual per circumstàncies de la producció.

Les pensions públiques també rebran una nova andanada. Pel que fins a ara ha transcendit:

• S’exclourà una part dels treballadors del dret a cobrar la pensió mínima perquè les pagues extres deixaran de considerar-se com temps cotitzat, de manera que els 12,5 anys reals de cotització que ara donen el dret a cobrar la pensió mínima passaran a ser quinze.

• Es produirà una rebaixa generalitzada de les pensions perquè pretenen disminuir el percentatge de la pensió a cobrar segons el temps cotitzat: ara és del 50 % amb 15 anys cotitzats, 65 % amb 20 anys, 80 % amb 25 anys i 100 % amb 35 anys. També el percentatge a cobrar baixarà com resultat de deixar de ser computades les pagues extres com a temps cotitzat.

• S’enduriran els requisits per a accedir a la jubilació parcial anticipada , retardant als 61 anys la possibilitat de la jubilació parcial, elevant l’horari mínim de treball que ara és del 15 %, pujant els anys cotitzats exigits i establint una antiguitat mínima en l’empresa per a poder acollir-se.

• S’estimularà el retard en l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys, de moment a través de noves rebaixes de cotitzacions patronals i d’imposar pensions cada vegada més miserables.

• Es qüestionaran i rebaixaran les pensions de viduïtat .

• Se seguiran potenciant les pensions privades , com a conseqüència de la rebaixa de les pensions públiques i de facilitar els plans de pensions en la negociació col·lectiva (els quals aporten sucosos beneficis als aparells sindicals signants).

És possible frenar-los: França, un exemple a seguir La cançó de l’enfadós: després d’una contrareforma laboral sempre ve altra. En aquesta situació ens hi condueix la política de renúncia d’uns dirigents sindicals completament aliens als interessos reals de la classe treballadora i de la joventut, sotmesos a una patronal i a un govern que els recompensa amb prebendes materials de tot tipus (subvencions, alliberats, gestió de fons de pensions…). Servilisme que contrasta amb la revolta social francesa, deslligada per menys del que patim aquí i del que aquí estan disposats a signar. És hora de comprometre’s fermament en les iniciatives empreses per la campanya unitària contra la reforma laboral, que ve desenvolupant-se en diferents punts de l’Estat des de fa uns mesos. Una campanya que hauria d’orientar-se a promoure un intens procés d’assemblees i pronunciaments massius de treballadors, a denunciar aquest nou atropellament i a reclamar el dret de ser consultats. Cal convertir també l’1 de maig en una multitudinària acció de repulsa dels acords i d’exigència de retirada de la signatura, en el camí de seguir reagrupant forces per a un veritable sindicalisme de classe i democràtic, ferm i combatiu, radicalment oposat a l’incorregible sensacionalisme de la corrupta burocràcia de CCOO i UGT.

* A Luchar por el Socialismo és una publicació mensual del PRT-Izquierda Revolucionaria, secció oficial a l’Estat espanyol de la Lliga Internacional dels Treballadors – IV Internacional (LIT-CI).