I ETA continua en treva…

El títol d’aquesta anàlisi ens sembla que és una obvietat que cal recordar a la gent després dels gravíssims successos de Bilbao. Seria bo aturar-nos un moment i, encara que sigui difícil, raonar sobre les causes d’aquests successos.

L’Esquerra Abertzale convoca una manifestació i Garzón la prohibeix, cosa que conculca els drets de milers de persones tant d’Euskal Herria com de fora d’Euskal Herria que volen mostrar la seva solidaritat amb el col·lectiu de presos polítics bascos. Això no és cap novetat.

Que després de la il·legalització de la mobilització no li falti temps al conseller d’Interior del Govern Basc, el senyor Balza, per recordar-nos que actuaran si s’intenta fer la manifestació, tampoc és cap novetat. Sí que és una novetat que sigui el mateix Govern basc el que il·legalitzi els intents de poder convocar la manifestació de manera pacífica. Sobretot si tenim en compte que la promotora de la segona convocatòria era Etxerat (organització que no ha estat il·legalitzada), amb canvi de lema i d’hora d’inici. És estúpid dir que aquesta segona manifestació estava il·legalitzada per l’Audiència Nacional, com va dir la Conselleria d’Interior, quan aquest organisme no s’hi havia pronunciat.

Per tant, no s’hi val a dir, com sempre diuen, que ells es limiten a fer el seu treball per “penós” que els pugui semblar. Perquè quedi ben clar, repetim que Garzón va il·legalitzar una manifestació, la primera, però que van ser ells els que van il·legalitzar la segona convocatòria. I sobretot que van ser ells els que van prémer el gallet centenars de vegades als carrers de Bilbao (segons la distància a què es dispari una pilota de goma, no hi ha massa diferència entre una pilota de bala, i tots i totes coneixem les conseqüències d’un tret de pilota a curta distància).

Haurem de sentir (si és que s’hi atreveixen) genteta del tipus d’Imaz, de Zabaleta i de Madrazo dir que la culpa és de l’Esquerra Abertzale per estirar la corda i perquè la seva gent vol exercir uns drets mínims. Però aquesta vegada ningú hagués quedat satisfet amb frases grandiloqüents del tipus: “l’Ertzaintza s’ha excedit”, com ja han fet altres vegades. Si el que va succeir a la manifestació de Bilbao els va semblar una salvatjada, el que haurien de fer aquests partits és sortir del Govern basc, deixar el que ells diuen que ha estat el causant i executor de la barbàrie, amb les conseqüències que això impliqui. Ho faran? Segur que no. Els diners i les poltrones són massa apreciats com per avantposar-los al futur del seu poble.

D’acord amb el discurs que fan després d’una acció violenta –ja sigui de kale borroka o d’ETA–, el responsable de la utilització de la violència és el qual la utilitza, per tant ells i només ells són els responsables de les desenes de persones que ahir van resultar ferides a Bilbao de manera premeditada i estudiada.

I diem de manera premeditada i estudiada perquè, si veiem com van fer les càrregues, com van separar a la gent, el material utilitzat i la quantitat d’agents que vam poder veure, l’objectiu era el de causar el major nombre de ferits. No es poden col·lapsar els serveis d’urgència d’un hospital com els de Basurto si no és que es fa una veritable animalada de manera premeditada.

Amb la manifestació de Bilbao vam tornar a constatar que no els importa gens causar morts de l’Esquerra Abertzale per culpa de la repressió, que no els importa posar cadàvers damunt de la taula quan del que es tracta és de complir les ordres que dicta Madrid. Però això ja ho sabíem. En tenim exemples abundants: Donostia i el “Colom de la Pau”, Ondarroa, Hernani i força més.

Què els porta a actuar d’aquesta manera? N’hi pot haver diverses, però la principal, i ja sabuda, és l’odi que la cúpula del PNB destil·la cap a l’Esquerra Abertzale. I li té aquest odi per tot el que representa. Representa un intent, encara que imperfecte i amb molts defectes, de canviar aquesta societat. Representa l’intent de trencar amb Madrid i París i donar la veu al poble perquè decideixi el seu futur. Per contra, l’oferiment del PNB (i també dels seus socis de Govern basc i dels “beneïts” d’Aralar i Zutik) representa continuar amb la submissió als amos espanyols i francesos. Continuar sota el règim que Franco va deixar lligat i ben lligat. Perquè per molt que parlin de projectes de futur, el que veiem que oferixen és submissió i pèrdua d’identitat.

Alhora, des del PNB (sobretot des del sector d’Imaz) comencen a tenir poc clar qui serà el proper inquilí de la Moncloa, i és per això que després de l’acció de Madrid han començat els intents d’acostament cap al Partit Popular, de manera que, com de costum, es puguin mantenir, guanyi qui guanyi a les pròximes eleccions estatals. I quina és, sinó, la millor manera de fer la cort al PP que esclafant les persones vinculades a l’Esquerra Abertzale?

A més, la setmana ha estat moguda per al PNB a Guipúscoa, ja que s’han filtrat dades econòmiques del candidat que presenten a la Diputació guipuscoana, cosa que sembla una maniobra que a algú li ha sortit malament, perquè la bomba ha esclatat massa tard, ja que les eleccions municipals i forals ja són molt a prop.

Un cop més han ocultat a la societat basca la veu del col·lectiu de presos i preses polítiques basques (EPPK), perquè no han permès que es pogués difondre en públic el comunicat que havien preparat. ETB i la resta dels diaris “democràtics” han ocultat l’existència del comunicat d’EPPK, és a dir que han segrestat la veu del col·lectiu. Després del que va succeir a Bilbao, per poder llegir el comunicat només es podia recórrer als diaris abertzles o a internet (mitjans no generalitzats). De l’altra manera, s’hauria pogut socialitzar el comunicat a tota la societat. Recordem que la veu dels presos i preses ja ha estat segrestada de manera violenta en dues ocasions durant els últims mesos, ja que va succeir el mateix a l’acte del Velòdrom d’Anoeta a Donostia quan una sentència de l’Audiència Nacional –juntament amb la col·laboració del Govern Basc– van impedir l’acte.

Saben que després de les eleccions autonòmiques del 2000, quan l’Esquerra Abertzale va tocar fons, als que ens vam quedar al vaixell perquè crèiem en el projecte no ens convenceran ni amb diners ni amb mentides. Per tant, el següent pas és l’eliminació, en primera instància dels drets polítics, i després ja veurem.

A més, el projecte de l’Esquerra Abertzale ha encetat nous camins per sobre de les il·legalitzacions i de la persecució dels diferents cossos policials. Tenen pànic que desaparegui l’excusa d’ETA, perquè aleshores haurien de rendir comptes de tots els seus anys en el Govern davant un poble al que van deixar que es fes il·lusions, però que després, a poc a poc, les hi han anat arrabassant amb l’immobilisme dels governs de Madrid, de Gasteiz, d’Iruña…

Sabem que al PNB, al PSOE, a EA i fins i tot a Aralar i a IU hi ha persones que donen suport de bona fe a aquestes formacions, però han de ser elles les que exigeixin responsabilitats als seus polítics. Les excuses s’acaben i ja va sent hora que mostrin una mica d’orgull i que aquells que es diuen nacionalistes ho demostrin fent una política que els allunyi del servilisme a Madrid.

És evident que no hi pot haver solució a l’anomenat “problema basc” si tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país no podem gaudir de tots els nostres drets sense estar sempre regits pels capritxos del successor del Tribunal franquista d’Ordre Públic.

Nosaltres l’única cosa que podem fer és reiterar el nostre compromís en la construcció d’una nova Euskal Herria, on tots i totes puguem exercir tots els drets i on no hagi persones de primera i de segona categoria. Per tot això, continuem i continuarem.

Boltxe Kolektiboa

25 / 02 / 2007