IB3: el més gran atac secessionista

És el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya que «en el marc general de fructífera col·laboració», signen el febrer de 2005 un «Conveni per a la recepció recíproca de les televisions catalana i balear, en l’àmbit dels respectius territoris». I és aquest mateix Conveni que estableix que, « les freqüències d’emissió de K3/C33 siguin substituïdes per les d’IB3 en tots els centres emissors en què resulti necessari». Hi havia alternatives. L’empresa de telecomunicacions ADTEL —en informe encarregat per Voltor (OCB), entitat cívica responsable de la recepció al llarg d’aquest darrers vint anys de TV3 a les illes— en proposava les freqüències dels canals porno de Palma o la de la televisió de Calvià. Tanmateix aquesta no és una situació nova. El 1989 era Madrid directament que manava la usurpació de les freqüències de TV3 al País Valencià.

Totes dues institucions pretenen, segons llegim al Conveni, fites lloables, com és ara «Aconseguir la màxima recepció d’IB3 a Catalunya». I per què? Quin guany en traiem els catalans de les illes i o del Principat? Quins efectes té aquest «compartir» per a la psicosfera del parlant català, nou o vell? Ens ajuda aquesta feta comunicativa a fer-nos culturalment més catalans? De moment, IB3 ja ha aconseguit fer passes serioses de fragmentació lingüística. Tampoc no parlam de res nou. El 1990 la direcció de Canal 9 de València feia un llistat de paraules prohibides del nostre valencià, del català de tots; i es decantava cap a una llengua híbrida farcida d’espanyolismes: «Alemània», «arrastrar», «enterar-se», «peluqueria»… i anar sumant. El 2005 IB3 ja té al currículum una exassessora lingüística. Les imposicions de l’equip directiu de l’ens públic en matèria «secessionista» no han trigat gaire. IB3 prohibeix paraules com «prou», «menys»… i anar sumant. I tot plegat substituït per un «dialecte» allunyat, molt allunyat del català genuí que parla el poble de les illes. Un «dialecte» farcit de castellanismes, de vulgarismes —mal entesos— i d’una fonètica matussera que vol representar una llengua balear fantasma, d’un lloc anomenat «sessiies» (les illes).

I «en aquest marc general de fructífera col·laboració», l’espai comunicatiu català ha restat, de moment, així. Els illencs han de seguir les retransmissions de futbol (màxima audiència) obligatòriament i legalment per IB3, en veu de «sessies». Democràticament resta desconnectat el senyal de TV3. I a tot estirar hom pot veure C33 per la freqüència de TV3; adesiara veure i no sentir. L’òpera de diumenge passat, va restar muda a molts aparells illencs. Nit de dijous dia 22 de setembre 23 hores: IB3 retransmet el partit Madrid-At. de Bilbao. Per la freqüència de TV3 veiem el reportatge que emet C33. Per la freqüència de C33, una pantalla blava, sense emissió. Per la freqüència de Canal 9, veiem Punt2. No rebem tampoc Canal9. A canvi els catalans del Principat poden veure pel·lícules en castellà per IB3, que prèviament TV3 ja ha emès, potser, en català. Ara bé, tot ben signat, per conveni i legalitzat: «La CCRTV i IB3 […] en cas d’un eventual conflicte d’interessos per la coincidència d’àmbits i/o emissions, primarà l’interès de cada cadena dins del seu propi territori”.

Un espai comunicatiu català passa per compartir un producte culturalment català, amb un estàndard capaç de cohesionar un poble, de minimitzar-ne les diferències i de garantir-ne la percepció psicològica del parlant. I tot plegat en un espai comunicatiu comú, sense barreres, ni fragmentacions, ni bilingüismes, ni pel·lícules en castellà. De moment -i amb la pretesa col·laboració entre ambdós governs autònomics per a la possible freqüència analògica futura-, les Illes amb el vist-i-plau institucional d’ací i d’allà ha rebut el més gran atac secessionista d’ençà de la mort del Generalísimo .