IB3, la meva precarització és la teva desinformació

IB3 és una radiotelevisió pública absolutament externalitzada, amb una excepció, els directius. Lloen els enormes avantatges d’un ens privatitzat, però ells vinculen els seus contractes amb l’empresa pública amb retribucions substancioses. La seva mitjana salarial arriba als 60.000 euros anuals. Quan es va optar per aquest model, el govern Matas es va intentar blindar davant possibles accions judicials i evitar el que va passar al País Valencià amb Canal 9, on van haver de tornar enrere la privatització dels informatius. Amb aquesta empresa pública es dóna una aparença de gestió pública, un simple miratge, que resulta car i poc eficient.

L’accés a llocs públics exigeix respectar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Els qui demostrin que són els millors, en unes proves transparents i obertes, han de tenir un lloc. IB3 no s’ha constituït així. Al capdavant de l’ens s’ha situat Maria Umbert, excap de gabinet del president Jaume Matas. Va arribar a les Balears com a alt càrrec de Rodrigo de Santos a l’Insalud. L’experiència mediàtica que té es redueix a unes pràctiques a la premsa econòmica i a nou mesos com a subdirectora del centre territorial de TVE —càrrec de lliure designació— en el temps d’Aznar. Els informatius d’IB3 es van atorgar en concessió a una empresa vinculada a l’excap de premsa de Matas, Javier Mato, imputat en el cas Mapau. Bona part dels quadres directius de l’empresa pública han fet feina per al PP. El clima és tan asfixiant i poc professional que alguns d’aquests han abandonat la casa i han estat recol·locats al Govern. Las delegacions de Menorca i Eivissa les dirigeixen periodistes condemnats per la justícia por la difamació que va patir l’anterior presidenta del consell pitiús, Pilar Costa. IB3 havia de ser un planter de talents, però el profit suculent se’ls enduen productores foranes, tot sovint imposades des de dalt. I els conductors comunicadors que presenten l’actriu Asun Planas com una «aborigen», que desconeixen l’entorn i obliguen a parlar en castellà convidats catalanoparlants perquè ells són monolingües.

La resta del personal depèn de subcontractes, a les quals ja s’acumulen diversos acomiadaments, alguns per motius absolutament sectaris: el d’Araceli Bosch (la que va ser la veu inaugural de las emissions de la radio va ser acomiadada perquè la seva família participava a la plataforma «Salvem La Real»); o el més recent un operador de càmera, subcontractat per Salom (que du la part tècnica), que casualment havia de liderar una llista sindical. Els seus companys van sortir al carrer per solidaritzar-s’hi i denunciar las mentides que va esgrimir l’empresa per justificar l’acció. Maria Umbert va assegurar al Parlament que vetllaria personalment per les garanties laborals dels treballadors subcontractats. Cada vagada que se li demanen explicacions al Parlament per acomiadaments respon que no és cosa seva, que és cosa de les empreses subcontractades.

La manca de plantilla pública las informatius impedeix practicar un periodisme independent, plural, veraç, crític amb el poder. Ningú no es pot plantar i denunciar el partidisme, com va passar amb la plantilla de TVE, inclosos càrrecs de confiança, davant els informatius «pepers» de l’Urdaci local, Vicente Enguídanos. Els professionals no tenen cap cobertura laboral. Si no t’agrada, te’n vas. Si no m’agrades, t’engego. Els periodistes, com els metges o els mestres, han de seguir fent feina amb independència de qui governi. La precarització de les condicions laborals deriva en desinformació de la societat. Ho veiem cada dia, en uns informatius partidistes que han rebatejat la radiotelevisió autonòmica com PP3. En uns debats, sense cap mena de pluralitat, convertits en autèntiques competicions de lloa i alabança al poder. En censures continues. IB3 no va emetre les protestes por la seva política lingüística el dia de la gala inaugural «per fer maco» i tampoc les de les plataformes antiautovia d’Eivissa de la darrera Diada «perquè van passar fora, no dins el recinte».

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) continuarà lluitant per la reconducció d’un model de radiotelevisió sense periodistes en plantilla, configurat al servei del poder, involucionista en la normalització lingüística i indigne per als ciutadans. Tan indigne que fins a dia d’avui no ha donat un sol índex d’audiència.