José Iglesias

José Iglesias

Va cursar estudis sobre economia i ciències socials a Oxford i Londres. Membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa, de la Mesa Cívica per la Renda Bàsica, de l'Associació Ecoconcern - Innovació Social i de Baladre. Durant els darrers anys d'ha dedicat a espectes com la pobresa, la desigualtat i la protecció social, proposant a través de l'estudi i la divulgació de la Renda Bàsica dels Iguals. 

«No utilitzis els valors ni els instruments de l'amo, perquè les eines de l'amo mai desmunten casa seva.»

Audre Lorde

 

Des de 1848, data en què es va publicar El Manifest comunista, han plogut milions d'idees i reflexions sobre com es pot definir un concepte polític tan genèric com l'esquerra. Per aquelles dates, davant la ingent adscripció de persones i grups que es consideraven d'esquerres, només pel fet de pertànyer a un altre concepte genèric com és el socialisme K. Marx i F. Engels es veien obligats a introduir una matisació que permetés separar el gra de la palla, ja que, als corrents socialistes de l'època, ni hi eren tots els que eren d'esquerres, ni eren d'esquerres tots els que hi eren. Al seu torn, la qualificació del socialisme segons models, qualificava la gent que es considerava d'esquerres i s'hi enrolava. Per tant, a partir d'aquest moment podíem saber que, en el socialisme reaccionari, hi havia els de l'aristocràcia feudal i els petits burgesos. Del socialisme conservador, els autors en deien que "els burgesos són burgesos en interès de la classe obrera". Sobre el socialisme utòpic, aclarien que "els burgesos es distingien dels anteriors per una pedanteria més sistemàtica i una fe supersticiosa i fanàtica en la eficàcia miraculosa de la ciència social". I en el socialisme científic incloïen tots aquells disposats a condemnar la propietat privada, l'explotació i alienació de la classe treballadora, a proclamar l'antagonisme entre el capital i el treball, a rebutjar els valors burgesos, i estar per l'abolició del capitalisme com a ordre social existent.

Els estats estan fundats en el poder, les democràcies estan basades en el consens col·lectiu. Els Estats solament administren, mentre que les democràcies governen.

Abdullah Öcalan

 

Pròleg

La proposta d'Abdullah Öcalan sobre el confederalisme democràtic (CD) ens presenta una de les alternatives al capitalisme més atractives formulades en el que va de segle XXI: ningú millor que ell per a explicar i defensar el que és, a parer seu, una solució «per a la qüestió kurda [però també per al Pròxim Orient, i per escapar de l'opressió] i la dominació global del sistema capitalista modern».i

«Amb la mateixa energia que condemnem el capitalisme, les esquerres radicals ens pronunciem per i postulem una societat alternativa, que, en alguns casos, té com a referència els diversos models de socialisme i, en d'altres, els diversos models de comunitarisme»

 

Discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera

Necessitat de dissenyar societats alternatives al capitalisme

Al discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera, hi ha dos punts bàsics en què, segurament, coincidim la gran majoria de corrents i col·lectius d'esquerra que hi ha a tot el planeta. Un, en relació amb el capitalisme o la societat a destruir: que aquest sistema «és una civilització que ha subordinat tots els aspectes de la vida a una maquinària d'acumulació de guanys».

Ho dic de nou: és moment de mirar cap endavant, no cap enrere

Arnaldo Otegi

Pròleg

Fa temps que volia escriure aquestes línies sobre Arnaldo Otegi Mondragon. La història, tossuda, ens recorda com moltes persones acusades i empresonades per «terrorisme» van ser posteriorment reconegudes amb el premi Nobel de la Pau. Estic en desacord amb els premis, especialment amb els que s'atorguen des del poder, o com a mimètica d'aquest: Cervantes, Goya, Nobel, Oscar, Planeta, Príncep d'Astúries, etc. Tots estan pensats amb la intenció de domar progressistes, reduir pusil·lànimes, i mantenir els tebis en la seva temperatura. Per tant, si Arnaldo Otegi Mondragon no és res d'això, per què cal reclamar un premi per a ell, especialment sota l'halo de la pau? L'esquerra radical no té, ni ha de tenir, cap cultura de premis, però hi ha vegades, hi ha conjuntures polítiques, com és el cas d'Otegi, en què aquesta distinció hauria de formar part del suport i reconeixement al lliurament per la seva causa. Una manera de reconèixer i airejar la injustícia que cometen els poders capitalistes en mantenir-lo empresonat.

Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda a diario.

Celso Emilio Ferreiro

Objectiu prioritari: exterminar el capitalisme

No ens cansem de repetir que el capitalisme és barbàrie.[i] A part de l’espoli que exerceix contra la natura, el capitalisme té unes exigències sistèmiques que exigeixen que la pròpia humanitat sigui una víctima permanent. Dins del capitalisme, la vida humana no pot florir, sotmesa com està a aquesta constant agressió en termes de l’explotació i alienació que exigeix la supervivència pròpia del sistema: “l’explotació i el control capitalista es recolza, no tant en un poder sobirà visible, sinó en el sistema de lleis que regula tota la vida de la societat”.[ii]

L’emancipació de l’ésser humà passa per la destrucció del capitalisme

Les mancances transformadores de l'actual praxi política

La majoria d’éssers humans vivim en ciutats, grans o petites, i aquestes estan dissenyades i transformades d’acord a les necessitats del model d’acumulació capitalista. En canvi, es convenient un model de ciutats i empreses que combini la possibilitat de recuperar el temps lliure per a activitats creatives o socials; un sistema productiu agrari i industrial a una escala controlable, que ens permeti, entre d'altres, tractar els residus i restituir els fertilitzants; traçar un sistema urbà menys centrat, més dispers. En altres paraules, ens és indispensable recomposar aquesta divisió marcada entre allò urbà i allò rural, i evitar així la ruptura del metabolisme introduïda pel sistema, que es dona entre l’home i la naturalesa.