net movements Nil Jaile* 

 

L'article analitza com les Noves Tecnologies han determinat les reivindicacions socials; més concretament, es centra en l'aparició d'un nou tipus de fenomen organitzatiu: el moviment de moviments, caracteritzat per la seva estructura en xarxa i una flexibilitat que possibilita vertebrar les actuacions de forma unitària malgrat l'heterogeneïtat dels participants. De la mà de diversos autors, se'n veuen tres exemples destacats que el desenvolupen des del 1994, amb l'aparició del moviment neozapatista, fins a l'actualitat, amb les revoltes 2.0 al món àrab, tot passant pel moviment antiglobalització. L'argumentació, també reflexiona sobre el paper d'aquestes Noves Tecnologies i les limitacions inherents dels movimentistes en els conflictes del segle XXI que, si bé han sorgit deguts a conjuntures tradicionals, la unió de les noves formes de reivindicació i les tecnologies de la comunicació han possibilitat la unitat i poder fer sentir una veu envers una audiència global, essencial pel reconeixement internacional del problema.

 

 sokal1 Daniel Raventós 

Arran de la recent publicació del llibre d'Alan Sokal “Més enllà de les impostures intel·lectuals”, l'autor repassa la polèmica original arran de l'anomenat “afer Sokal”, i reivindica la crítica des de l'esquerra a la xerrameca postmoderna i les pseudociències. Citant Chomsky, ataca aquells qui, emparats en el discurs postmodern, priven els treballadors dels instruments emancipadors de la ciència, un missatge que “fa feliços als poderosos, satisfets de monopolitzar aquests instruments per al seu propi ús.”  

escalfament, projecció globalSteve Connor, Michael McCarthy

 El món camina fermament cap al pitjor dels escenaris possibles pel que fa al canvi climàtic, amb la mitjana mundial de temperatures pujant fins a 6º C a la fi de segle, segons van advertir destacats científics aquest mes de novembre. Un creixement semblant –que seria molt major en les zones properes als pols– tindria conseqüències catastròfiques i irreversibles per a la Terra, convertint en inhabitables grans zones del planeta i amenaçant la base de la mateixa civilització humana.

 
virus grip porcina Mike Davis

 L'autor, que en el seu llibre "The Monster at Our Door: The Global Threat of Avian Flu" ja va alertar del perill d'una grip aviaria pandèmica d'abast mundial, explica ara com la gran indústria càrnica globalitzada ha posat les bases per a un més que preocupant brot de grip porcina a Mèxic.

Article publicat originalment al diari britànic The Guardian, el 27 d'abril de 2009, traduït per La Fàbrica

cerf i companyia Barry M. Leiner, Vinton G. Cerf, David D. Clark, Robert E. Kahn , Leonard Kleinrock, Daniel C. Lynch, Jon Postel, Larry G. Roberts , Stephen Wolff*  ciència i tecnologia

Aquesta pretén ser una breu història d'Internet, necessàriament superficial i incompleta. En aquest article, diverses persones vinculades en el desenvolupament i evolució d'Internet, comparteixen els seus punts de vista dels seus orígens i història. 

 

 

Juli Peretó. Professor de la Universitat de València

Article publicat a la revista valenciana l'Espill, número 22, que alerta de l'atac del creacionisme impulsat pel fonamentalisme religiós al coneixement científic: "De cap manera, la substitució de l'escrutini científic per l'obscurantisme, per la manca de dades i observacions, l'abandonament de la confiança en la raó i el reconeixement del fracàs de la intel·ligència, podria mai afavorir el coneixement".

Pau Freixes, Jordi Torrents

Partim d'una reflexió sobre les normes de producció científica de la mà de Robert K. Merton. Tot seguit analitzem la història del moviment del Programari lliure a la llum de les reflexions sobre els imperatius institucionals de la Ciència. Fem un breu repàs dels principals esdeveniments i intentem exposar els principis bàsics de la ètica i la dinàmica de funcionament del moviment del Programari Lliure, destacant l’afinitat amb les pautes institucionals de la Ciència. Finalment, discutim els impactes —actuals i potencials— d’Internet en la difusió i socialització del conèixement científic, intentant posar de manifest que el copyright tradicional ha quedat obsolet.