El govern de la Generalitat publicava recentment la Resolució per la qual el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l'Institut Català de la Salut amb l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya encarregaven el projecte per a l’anonimització de la informació de les dades sanitàries de caràcter personal. Es donava un pas més en el controvertit projecte VISC+ l'objectiu del qual és la venda de les dades recopilades pel sistema públic de salut -els historials sanitaris de tota la població- al sector privat. Els dubtes i riscos que aquest projecte genera són molts, i van des de la lluita per a l'autorització expressa de la persona prèvia a la venda de les seves dades sanitaries, passant pels riscos que comportaria la reidentificació de les persones (com ja ha succeït en alguns països), o els efectes que tindria la traslladar la capacitat planificadora per al sistema públic de salut.

Aquest dijous, el CatSalut va donar llum verda a la creació del Consorci sanitari de Lleida. El dimecres, el consell de direcció del CatSalut havia aprovat una primera proposta d’estatuts i conveni per a la constitució de l’ens amb els vots en contra dels sindicats. El consorci, diuen, estarà sotmès al dret públic però la lletra del conveni desgraciadament és una altra. A ninguna ens ha estranyat que si es tirava endavant l’esquarterament de l’ICS el que havia de quedar garantit és que no hi hauria cap control previ de les despeses que l’ens gasti, i que el control democràtic quedaria condicionat al què les auditories posteriors considerin. Per nosaltres el Consorci de Lleida, l’esquarterament de l’ICS, formen part d'una estratègia de privatització per segments o per territoris.

Mentre els pressupostos sanitaris es redueixen exercici rere exercici afectant la qualitat de l’assistència, augmenta l’activitat contractada amb recursos públics a empreses que es reserven un marge de benefici comercial.

El preu de la salut.

Escrit per Publicat a Sanitat

 

"El preu de la Salut. Interessos classe i model sanitari" és una obra col·lectiva que aborda la correlació entre la desigualtat de classe i l'estat de salut i alhora proposa la defensa d'un sistema sanitari de propietat i provisió públic, universal i de qualitat.

Per fer-ho s'explora el sistema sanitaria dels Països Catalans i s'analitzen altres sistemes sanitaris com el de Canadà, el de Veneçuela o Cuba.

La part final del llibre aborda la construcció d'un sistema sanitari pròpi per als Països Catalans.

 

 

 
 
 
 

EL PREU DE LA SALUT. Interessos Classe i model sanitari

  • PARAULES PRELIMINARS
    PARAULES  PRELIMINARS   DAVID VIDAL   A partir de la meva curta experiència de dos anys com a regidor de la CUP en un dels ajuntaments més endeutats de l’Estat espanyol —i, en conseqüència, com a conseller de diferents empreses sanitàries del hòlding d’empreses municipals de Reus—, i abans de donar pas als articles de la resta de companys i companyes per qui sento gran admiració, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per fer cinc cèntims del conegut cas de corrupció INNOVA, i dels seus vincles clars amb alts càrrecs de l’Administració catalana, quan ja comença a ocupar algun titular als mitjans de comunicació.
  • DESMUNTAR LA GOVERNANÇA
    DESMUNTAR  LA GOVERNANÇA   ELOI M. MARTÍNEZ El 6 de febrer de 2013, el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, anunciava l’inici d’un procés per pactar amb totes les forces polítiques i socials el model sanitari de Catalunya. Lluny de ser un exemple aïllat, les polítiques basades en grans acords responen a un particular procés d’elaboració de polítiques públiques.
  • LA DESPOSSESSIÓ: LA RAÓ DE SER DEL CAPITALISME
    LA DESPOSSESSIÓ:  LA RAÓ DE SER  DEL CAPITALISME   JOSEP MANEL BUSQUETA   Des de l'origen, al voltant del segle XVI i, sobretot, a partir del segle XVIII —moment a partir del qual es desenvolupa de forma robusta la revolució industrial—, podríem dir que el capitalisme ha mostrat una vessant permanentment revolucionària. La capacitat de regenerar els processos d'inversió a partir de la innovació tecnològica permanent, així com l'esperit expansiu, esdevenen uns dels trets més característics d'aquest sistema de relacions socials. Altra cosa és, però, com s'ha aconseguit l'expansió espectacular experimentada per aquest sistema en els darrers tres segles. Analitzant aquest fet, descobrim una cara menys amable del…
  • LA SALUT: UNA VISIÓ EN EL TEMPS, L'ESPAI I L'ACCIÓ
    LA SALUT:  UNA VISIÓ EN EL TEMPS, L'ESPAI I L'ACCIÓ   ÀNGELS MARTÍNEZ   Introducció   La població de la Barcelona de fa dos segles no parava de créixer dins dʼuna àrea emmurallada plena de carrerons estrets que formaven laberints sense oxigen. 
  • ELS DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT.
    ELS  DETERMINANTS  SOCIALS  DE LA SALUT.   CARME BORRELL | JOAN BENACH   La salut i les desigualtats en salut   El Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976 va definir la salut «com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa», descripció que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i lʼequitat de les persones. Desafortunadament, la majoria de persones no tenen una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la qual poder gaudir i compartir una vida saludable, independent, fraternal i alegre. Per tant, la salut no és un assumpte individual, exclusiu de cada persona, sinó que…
  • L'EXCLUSIÓ SANITÀRIA: EL FULL DE RUTA D'UN MODEL SANITARI BASAT EN LES DESIGUALTATS
    L'EXCLUSIÓ SANITÀRIA:  EL FULL DE RUTA  D'UN MODEL SANITARI  BASAT EN LES DESIGUALTATS   MONTSERRAT PINEDA   Aquest article pretén reflexionar sobre les claus del fenomen anomenat «exclusió sanitària», que sʼha produït a lʼEstat espanyol producte dels decrets promulgats pel govern als anys 2012 i 2013. Però aquests decrets són la punta de lʼiceberg dʼun canvi estructural que fa anys que sʼestà realitzant al sistema sanitari. L'objectiu principal dʼaquest article és posar en evidència que aquest nou model és el reflex de les desigualtats socials en les quals vivim, del model cada vegada més mercantilitzador del sistema sanitari, i de com la gestió actual del sistema de salut no garanteix el dret de…
  • LA SALUT, UNA QÜESTIÓ DE CLASSE I GÈNERE.
    LA SALUT,  UNA QÜESTIÓ  DE CLASSE I GÈNERE.   PAULA MOREY | ISA GARNIKA   Diagnosi de partida: interessos irreconciliables   La salut és igual per a tothom? Tothom és igual davant del sistema sanitari i els serveis socials? Com a dones treballadores dels Països Catalans, analitzarem el fet que tant lʼuna com lʼaltre són un reflex de les desigualtats produïdes pel sistema socioeconòmic en què vivim, la conjunció del capitalisme i el patriarcat.
  • EL MALALT COM A CULPABLE? SENSE REVOLUCIÓ NO HI HA SALUT
    EL MALALT COM A CULPABLE? SENSE REVOLUCIÓ NO HI HA SALUT   GERARD HORTA   Els termes salut i malaltia són dispositius conceptuals que ens permeten pensar en lʼorganització i lʼestructuració de la societat. Cal entendreʼls a partir de la seva relació dinàmica: ni són conceptes universals —societats distintes simbolitzen de maneres distintes aquesta relació i com cal mobilitzar-sʼhi—, ni les seves significacions a les societats occidentals són idèntiques, ja que estan lligades a projectes socials, polítics i econòmics antagònics.
  • L'ERA DEL CONSENS
    L'ERA DEL CONSENS   ABEL CALDERA   Des del final dels anys 80 i fins al final dels 2000, als Països Catalans hi va haver un consens absolut entre els partits polítics i el poder econòmic a lʼhora dʼaplicar les receptes neoliberals. Totes les lleis fonamentals que permeten aquest procés de despossessió i mercantilització de drets i serveis públics es van aprovar amb el suport del PP i del PSOE, i també el dels seus aliats del regionalisme conservador (CiU, PNB o CC).
  • LA LIBERALITZACIÓ DE L'NHS: ORIGEN I DESTÍ DE LA REFORMA DE LANSLEY*
    LA LIBERALITZACIÓ DE L'NHS: ORIGEN I DESTÍ DE LA REFORMA DE LANSLEY* ALEX SCOTT-SAMUEL | LUCY REYNOLDS | JOHN LISTER | MARTÍN MCKEE   Introducció   L'editor de «Política Pública» del Financial Times va descriure la reforma del Servei Nacional de Salut del Regne Unit (amb les sigles angleses NHS) amb aquestes paraules: «Encara no hi ha hagut cap explicació que demostri de quina manera aquests canvis, efectuats d'aquesta manera i en aquest moment, contribuiran que l'NHS assoleixi el seu objectiu central, que és augmentar l'eficàcia del servei i estalviar 20.000 milions de lliures durant els propers quatre anys per cobrir l'augment de la demanda sanitària amb un pressupost que, en termes reals, es mantindrà estancat. De fet,…
  • ANÀLISI DEL MODEL D'INICIATIVA DE FINANÇAMENT PRIVAT (MODEL ALZIRA) I DEL MODEL DE SALUT CATALÀ
    ANÀLISI DEL MODEL D'INICIATIVA DE FINANÇAMENT PRIVAT (MODEL ALZIRA) I DEL MODEL DE SALUT CATALÀ   LAURA PABÓN Introducció     En aquest capítol volem fer una breu descripció de dos models sanitaris que funcionen als Països Catalans i que estan portant la sanitat pública al col·lapse, a més de suposar un frau per a tots i totes les treballadores que financem el nostre sistema de salut amb el pagament dʼimpostos.
  • EL SISTEMA DE SALUT DEL CANADÀ: TRENTA ANYS DE MEDICINA PRIVADA IL·LEGAL
    EL SISTEMA DE SALUT  DEL CANADÀ: TRENTA ANYS DE MEDICINA PRIVADA IL·LEGAL   CARLES MUNTANER | RITIKA GOEL | MARÍA E. PÁEZ   En els darrers anys, el sistema de salut dels canadencs està patint nombrosos atacs: en els mitjans de comunicació nord-americans, es fan declaracions enganyoses tipus «el Canadà posa un buròcrata del govern entre vostè i el seu metge».
  • SÍNTESI DE L'EXPERIÈNCIA EN SALUT DE LA REVOLUCIÓ VENEÇOLANA
    SÍNTESI  DE L'EXPERIÈNCIA EN SALUT DE LA REVOLUCIÓ VENEÇOLANA   OSCAR FEO La situació de la salut a Veneçuela abans del triomf electoral dʼHugo Chávez el desembre de 1998 tenia tres característiques fonamentals:
  • EVOLUCIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT CUBÀ
    EVOLUCIÓ  DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT CUBÀ TANIA LIZZ AGUILAR | SÍLVIA MARTÍNEZ | FRANCISCO ROJAS | PASTOR CASTELL-FLORIT   El context nacional   Els fets assoleixen dimensió històrica quan sʼanalitzen en el seu context.1 En aquest treball, el context adquireix rellevància, perquè sʼhi examina un procés que sʼorigina i és part dʼuna revolució a què tot se sotmet i que està vinculada a un context mundial.
  • REFLEXIONS
    REFLEXIONS   MARÍA JOSÉ LECHA   Moltes vegades, en diferents xerrades i amb diferents companyes, hem sentit dir que el sistema sanitari català (i espanyol) estava considerat com un dels millors del món, encara que estava lluny dʼestar ben finançat.
  • ATENCIÓ PRIMÀRIA
    ATENCIÓ PRIMÀRIA ELENA MONTSERRATE D'on venim?   Creiem que és important que abans de fer una anàlisi dels serveis d’Atenció Primària de Salut (APS) que avui coneixem, i d’intentar donar algunes alternatives al seu funcionament, en coneguem els inicis al nostre país.
  • EL PAPER DELS HOSPITALS DAVANT DE LES RETALLADES. QUIN PAPER HAN DE TENIR EN LA SANITAT PÚBLICA QUE VOLEM?
    EL PAPER DELS HOSPITALS DAVANT DE LES RETALLADES. QUIN PAPER HAN DE TENIR EN LA SANITAT PÚBLICA QUE VOLEM?   XAVIER LLEONART La sanitat pública catalana és a lʼull de lʼhuracà. En moments de crisi econòmica, per resoldre les penúries econòmiques del país és temptador retallar un departament que es «menja» un terç del seu pressupost. Dins dʼaquest sistema, els hospitals públics (ICS) i concertats (comarcals, antiga Xarxa Hospitalària dʼUtilització Pública) són un dels pals de paller. Cal que mirem plegats quin paper han de tenir els hospitals i els seus professionals en la sanitat que volem per al nostre país. Vegem-ho per parts, i sempre des de la perspectiva de lʼhospital com a una de les peces de tot el…
  • PROCÉS CONSTITUENT I DRET A LA SALUT: ALGUNES PROPOSTES DE REGULACIÓ DEL DRET A LA SALUT PER A UNA NOVA CONSTITUCIÓ
    PROCÉS CONSTITUENT I DRET A LA SALUT: ALGUNES PROPOSTES DE REGULACIÓ DEL DRET A LA SALUT PER A UNA NOVA CONSTITUCIÓ ALBERT NOGUERA Introducció   Actualment, ens trobem en una situació en què lʼestat liberal ha trencat el doble vincle que havia establert amb la societat i sobre el qual havia fonamentat la seva legitimitat durant els últims dos segles i mig: el vincle procedimental o institucionalització dʼun procés polític basat en la participació/representació dels ciutadans en la presa de decisions, i el vincle substancial o garantia jurídica dels drets fonamentals.
  • PARTICIPACIÓ CIUTADANA: ENTRE LA RETÒRICA SOCIAL LIBERAL I LA DEMOCRÀCIA SANITÀRIA INTEGRAL.
    PARTICIPACIÓ CIUTADANA: ENTRE LA RETÒRICA SOCIAL LIBERAL I LA DEMOCRÀCIA SANITÀRIA INTEGRAL.   CARLES MUNTANER | CLARA JUANDÓ   El sistema sanitari català actual es desenvolupa, suposadament, sobre un eix principal: el pacient. Malgrat lʼetapa de canvi i crisi en els contextos econòmic, polític i cultural que estem vivint en lʼúltima dècada —i des del principi del nou segle—, el valor principal que regeix lʼestructura de lʼatenció sanitària, les cures que sʼhi proporcionen i els processos que sʼhi estableixen, continua sent, en principi, el pacient. Tanmateix, el marc que sustenta el sistema sanitari català (SSC) es fonamenta en uns principis que no són congruents amb el valor de situar el pacient al centre de…
  • EPÍLEG
    EPÍLEG   ISABEL VALLET   El preu de la salut és la mesura de com de profundes són les arrels de la concepció mercantilista, no únicament de la sanitat, sinó també de la salut i de la salut pública als Països Catalans.   Per calcular-ne la fondària, hem viatjat a quatre sistemes sanitaris —de més arrelat a menys—: el primer, lʼanglès, és un sistema totalment pervertit per la gestió privada i al servei del lucre de les grans empreses sanitàries. Hem baixat en profunditat amb el model canadenc, que ha expressat la seva oposició a lʼarrelament total per la prohibició de…

Encara que sovint només recordem la salut després d'emmalaltir o patir per la mort d'un ésser estimat, la gran majoria de ciutadans europeus (més de 4 de cada 5) pensa que la salut és un bé essencial per assolir una bona qualitat de vida. És lògic. Quan tenim bona salut disposem de més energia, més capacitat per estudiar, buscar feina, desenvolupar les nostres capacitats creatives i oci, més possibilitats per tenir millors relacions socials, a més de sentir-nos més alegres, satisfets i tenir més llibertat. Sembla indubtable que els que estan malalts, amb discapacitat, o dolor tenen menys autonomia i independència, al tenir més salut augmentem la nostra capacitat per triar, prendre decisions, ser més lliures.

  navarro Vicenç Navarro

Aquest text, la intervenció del professor Navarro en les XXVIII Jornades de Debat sobre Sanitat Pública, analitza els canvis en les condicions de salut i qualitat de vida en les poblacions dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament, durant els últims 30 anys, com a conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals per nombrosos governs i promogudes pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i per l’Organització Mundial de la Salut, i altres agències internacionals.

L’autor mostra que el que ha passat no és tant una reducció de les intervencions de l’Estat sinó un canvi en la naturalesa i en el caràcter d'aquestes, amb el resultat d'importants canvis en les relacions de poder de classe a cada país, establint una aliança entre les classes dominants dels països desenvolupats i les dels països en desenvolupament que ha imposat la seva ideologia: el Neoliberalisme. Aquesta és la causa de les enormes desigualtats en salut en el món d’avui. L’article conclou amb un anàlisi de l’informe final de la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l’OMS, elogiant i aplaudint la seva anàlisi i molts de les seves recomanacions, però criticant la seva falta d’atenció a les relacions de poder que representen els determinants socials. No és únicament que les desigualtats matin a les persones –com assenyala l’informe- sinó que qui és responsable d’aquestes desigualtats mata a les persones. I sabem el nom d’aquest responsables.

Gemma Galdon
Al gener d'aquest any l'Audiència Provincial de Madrid arxivava definitivament la denúncia realitzada anònimament el 2005 contra els metges de l'Hospital Severo Ocho de Madrid per 400 casos d'eutanàsia activa. La gravetat dels fets denunciats i l'evident manipulació política que en feu en el seu moment la Comunitat de Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant, convertiren el cas en cavall de batalla de moviments en favor de la sanitat pública i del dret a morir dignament.

Pilar Galindo

Els aliments frescs i cuinats a casa es substitueixen, cada vegada més, per aliments industrials, precuinats, amb conservants i additius. No esmorzar, no menjar fruita i verdura diàriament, beure refrescs en lloc d’aigua, i menjar llaminadures i l’anomenat menjar escombraria, perjudica la salut i augmenta l’obesitat.

Carme Valls-Llobet

Interessant anàlisi de les desigualtats de gènere que existeixen en salut pública. Article escrit per la metgessa Carme Valls-Llobet, directora del programa Dona, salut i qualitat de vida del CAPS.