Stop CETAMentre el polèmic tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) es troba encallat, l'’aprovació del CETA -l’acord de lliure comerç entre Canadà i la Unió Europea- s’està consumant. L'aturada del TTIP s'ha degut a diversos motius: d'una banda, la mobilització social de rebuig o la no entesa entre la patronal agrària europea i les mesures de penetració de l’agroindústria nord-americana. De l'altra, a l’aparent negativa del nou govern de Trump qui, en una primera demostració de força en la defensa des de la ultradreta de l’economia nacional estatunidenca, està adoptant mesures aparentment proteccionistes -gest que la socialdemocràcia europea es veu incapaç de fer des de l’òptica d’esquerres, davant els dictats de la Troika i els grans lobbys empresarials-, mentre replanteja els moviments geopolítics en relació als tractes amb Rússia i la Xina. Així, mentre la UE veia obstacles amb l'aprovació del TTIP, ha pogut sortir-se'n amb el CETA.

 

La solitud del capità

Escrit per Publicat a Amèrica

La història, del tot apòcrifa —però que, com moltes històries apòcrifes ben trobades, s'acostuma a prendre com si fos del tot vertadera—, de la ridícula conversa entre el portaavions dels EUA i el far canadenc ha tingut un protagonista durant les darreres dues dècades: el portaavions USS Abraham Lincoln. Vés a saber per què li va tocar al gegant Nimitz de cinquena classe convertir-se en l'objecte de la broma. Devia ser per alguna dissort semblant que li va tocar després esdevenir l'escenari d'una altra, en aquest cas ben real: el maig de 2003 va arribar amb el president George Bush al port de San Diego, de tornada de la guerra de l'Iraq, exhibint la memorable pancartassa que deia Mission Accomplished. Els vuit anys següents demostrarien com de forassenyat era aquell eslògan.


La cosa irònica de la victòria (estreta) de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units és que el seu candidat "segur" les ha perdudes per als demòcrates, Wall Street i els estrategs del capital. Ara estan en la corda fluixa amb una bomba de rellotgeria d'un bala perduda.

 

Trump ha guanyat perquè un (justet) nombre prou gran de gent està farta de l'statu quo. Pel que sembla, el 60% dels votants contestaven a una enquesta a peu d'urna que el país "va en el camí equivocat", i dos terços estaven farts i enfadats amb el govern de Washington —una cosa que Clinton personifica.

A Cuba

Escrit per Publicat a Amèrica

cuba1A Cuba,

escrits d'un viatge

 

Por la verdad todas las huellas, aun las manchadoras; las del lodo, pero por la verdad, la muerte, pero por la verdad

 

Roque Dalton

 

brexitPer a molts, la majoria britànica a favor de la sortida de la UE (el Brexit) ha estat sorprenent, fins i tot traumàtica. La discussió és molt forta tant sobre el resultat com sobre les causes. La confusió sembla extraordinàriament alta dins l'esquerra, a la Gran Bretanya igual que a la resta d'Europa. En realitat, el resultat del referèndum reflecteix una UE en crisi existencial, i la discussió, una esquerra en profunda crisi política i ideològica.

 

Des d'una posició d'esquerra, és clar que la campanya britànica no ha estat exempta de problemes. Les forces de dreta han dominat lacampanya del Brexit i la antiimmigració, la xenofòbia i el racisme hi han estat al centre, tot i que no tant com deien molts mitjans de comunicació. L'autodeterminació nacional s'ha al·legat com la principal raó del suport majoritari del Brexit. I també hi ha hagut un moviment organitzat d'esquerra pel Brexit, tot i que no gaire fort.

Mikel Aramendi,és comentarista polític i col·laborador, entre d'altres, de Gara, Euskalerria Irratia, Euskadi Irratia i Hamaika Telebista. Al principi d'agost conversàrem amb ell sobre conjuntura política global, europea, espanyola, basca i catalana.

Quines previsions tens per a les pròximes eleccions a la presidència dels EUA, especialmentpel que fa a l'impacte que puguin tenir els resultats en la política mundial?

Segurament, aquestes eleccions seran les més anòmales que hi ha hagut mai als EUA, perquè el que mostra la candidatura de Donald Trump és que la ruptura amb l'elit política ha arribat a un nivell sociològic. 

Espai Fàbrica conversa amb Ercan Ayboğa i Özgür Günes Öztürk per conèixer la situació que està vivint Turquia i el Kurdistan arran de l’intent de cop d’Estat militar del proppassat 15 de juliol i la posterior repressió del Govern de Recep Tayyip Erdoğan. En aquesta primera part de l'entrevista es contextualitza la política de l'Estat turc pre-cop. 

 

El TTIP és una amenaça latent, i no menor, i cal que acompanyem la lluita al carrer d'una accelerada institucional per la municipaliltzació perquè, literalment, ens hi va la vida

 



Els deserts i àrides estepes d’Orient Proper sovint són colpejades pel fantasma de l’integrisme islàmic, el qual acostuma a adoptar una forma violenta, excloent, tradicionalista i patriarcal. El trienni 2013-2015 hem assistit al creixement de l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria, una organització armada que ha esdevingut un ens amb poder militar i administratiu real. En àrab és coneguda per l’acrònim Daesh (ISIS en anglès) i actualment opera a territoris iraquians i sirians no controlats pels governs oficials. En el cas de Síria, la disgregació de l’oposició durant la guerra civil ha creat un polièdric trencaclosques que dificulta discernir afinitats oficials i extraoficials entre Daesh, milícies islamistes i l’Exèrcit Lliure Sirià (FSA). En la primera part de “Les cendres d’Orient Proper”, hem recorregut la geopolítica de l’últim segle, i en aquesta segona, veurem alguns apunts per explicar el fenomen gihadista.

En l’imaginari popular occidental, l’Orient Proper apareix amb una dualitat que sovint provoca reaccions enfrontades: a voltes és una cultura homogènia amb un atractiu exòtic que camina sobre la sorra del desert; d’altres, és el fosc fantasma de l’integrisme islàmic i patriarcal. Aquesta última és potser la que més ha destacat la darrera dècada, sovint injustament, i en ocasions fent certa l’afirmació que proclamava l’islamisme radical com a vencedor de la guerra freda. Seria ingenu, però, parlar d’una realitat tan aliena a Occident sense abans desprendre’ns de l’eurocentrisme, els maniqueismes ni resseguir la història de pobles i territoris que han restat disputats durant segles.

 

Pàgina 1 de 26