Error
  • JUser: :_load: No es pot carregar a l'usuari/a amb id: 922
  • JUser: :_load: No es pot carregar a l'usuari/a amb id: 307

Stop CETAMentre el polèmic tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) es troba encallat, l'’aprovació del CETA -l’acord de lliure comerç entre Canadà i la Unió Europea- s’està consumant. L'aturada del TTIP s'ha degut a diversos motius: d'una banda, la mobilització social de rebuig o la no entesa entre la patronal agrària europea i les mesures de penetració de l’agroindústria nord-americana. De l'altra, a l’aparent negativa del nou govern de Trump qui, en una primera demostració de força en la defensa des de la ultradreta de l’economia nacional estatunidenca, està adoptant mesures aparentment proteccionistes -gest que la socialdemocràcia europea es veu incapaç de fer des de l’òptica d’esquerres, davant els dictats de la Troika i els grans lobbys empresarials-, mentre replanteja els moviments geopolítics en relació als tractes amb Rússia i la Xina. Així, mentre la UE veia obstacles amb l'aprovació del TTIP, ha pogut sortir-se'n amb el CETA.

 

brexitPer a molts, la majoria britànica a favor de la sortida de la UE (el Brexit) ha estat sorprenent, fins i tot traumàtica. La discussió és molt forta tant sobre el resultat com sobre les causes. La confusió sembla extraordinàriament alta dins l'esquerra, a la Gran Bretanya igual que a la resta d'Europa. En realitat, el resultat del referèndum reflecteix una UE en crisi existencial, i la discussió, una esquerra en profunda crisi política i ideològica.

 

Des d'una posició d'esquerra, és clar que la campanya britànica no ha estat exempta de problemes. Les forces de dreta han dominat lacampanya del Brexit i la antiimmigració, la xenofòbia i el racisme hi han estat al centre, tot i que no tant com deien molts mitjans de comunicació. L'autodeterminació nacional s'ha al·legat com la principal raó del suport majoritari del Brexit. I també hi ha hagut un moviment organitzat d'esquerra pel Brexit, tot i que no gaire fort.

Espai Fàbrica conversa amb Ercan Ayboğa i Özgür Günes Öztürk per conèixer la situació que està vivint Turquia i el Kurdistan arran de l’intent de cop d’Estat militar del proppassat 15 de juliol i la posterior repressió del Govern de Recep Tayyip Erdoğan. En aquesta primera part de l'entrevista es contextualitza la política de l'Estat turc pre-cop. 

 

El TTIP és una amenaça latent, i no menor, i cal que acompanyem la lluita al carrer d'una accelerada institucional per la municipaliltzació perquè, literalment, ens hi va la vida

 

no ue

 

Tinguem-ho clar, la militarització i el tancament de les fronteres de la Unió Europea no són a causa de la por d’un hipotètic “xoc cultural” que es podria produir si donéssim la benvinguda com es mereixen als milers de persones que fugen de la guerra o de la misèria. Totes i cadascuna de les cultures del continent europeu s’han format i enriquit a partir de l’intercanvi de coneixements i formes de vida de diferents grups poblacionals migrants. I tots i cadascun dels estats membres de la Unió Europea han estat receptors i emissors de població migrada, tan interna com externa.

 

El rescatador de la UE

Escrit per Publicat a Europa

L'exministre grec de Finances Iannis Varoufakis i el moviment Democràcia a Europa 2025 volen transformar la Unió Europea en una democràcia amb reivindicacions escasses

Gran interès mediàtic, poca substància: el moviment DiEM 25, cofundat per Varoufakis, vol passar «d'una Europa basada en l'eslògan Nosaltres, els governs a una que es basi en el lema Nosaltres, els pobles d'Europa» (gravació a Atenes de l'1 de juliol de 2015).

Dimissió com a ministre

Escrit per Publicat a Europa

El referèndum del 5 de juliol passarà a la història com un moment únic en què un petit país europeu es va aixecar contra l’esclavitud del deute. 

El referèndum com a ruptura

Escrit per Publicat a Europa

 

 

El referèndum que s'ha de celebrar diumenge a Grècia no és un debat polític. És una batalla d'una guerra en curs entre la societat grega i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, en la qual s'està intentant convertir Grècia en l'experiment més brutal d'enginyeria neoliberal.

/1/ Les negociacions es van estancar perquè els creditors de Grècia /A/ van rebutjar reduir el nostre impagable deute públic i /B/ insistiren que l'havien de tornar “paramètricament” els membres més febles de la nostra societat, els seus fills i néts.

Grècia és una economia dependent i rendista. Dependent, perquè ha d’importar una bona part de la seva energia i tot un seguit de mercaderies que no produeix. Rendista, perquè la seva classe dominant resulta més competent a l’hora de captar la riquesa produïda, directament o per mitjà del seu Estat, que per invertir o innovar. El deute,i en el fons, no és sinó el reflex d'aquestes característiques, i l'alternativa passa per "la destrucció dels fonaments del sistema oligàrquic" (en paraules de Yanis Varoufakis).

Pàgina 1 de 8