Perspectives

Publicat a Uncategorised

Perspectives és una publicació anual de pensament i anàlisi crítica per a l’acció. Editada en paper per EspaiFàbrica, és una eina per a la reflexió, la definició de les línies de confrontació i la identificació dels reptes als que caldrà que els moviments socials i polítics donin resposta.

Per a distribuir-lo i organitzar una presentació us podeu posar en contacte amb perspectives[@]espaifabrica.cat


 

PERSPECTIVES II

  • Pròleg
    Pròleg Miren Etxezarreta   Ens trobem de nou amb un volum del Perspectives,una obra que apareix en un moment molt adequat, just quan, tornant de l'aturada estival, ens preparem per recomençar –amb noves energies?– les activitats de participació social. El Perspectives2014 ens pot ajudar a reforçar els objectius que tenim i, especialment, a percebre que aquests objectius i la nostra feina formen part d'un esforç col·lectiu molt més ampli que aquell a què ens dediquem particularment. Els dotze articles que es recullen en aquest volum constitueixen una bona mostra del gran nombre d'esforços col·lectius que estan tenint lloc, en espais molt…
  • El capital o la vida: una aportació feminista a l’economia
    El capital o la vida: una aportació feminista a l’economia Marina Sánchez Dos de les preguntes que s’intentaran respondre en aquest text són «Què és l’economia feminista» i «Què ens pot aportar aquesta perspectiva en el context actual». Per fer-ho, començarem definint, a grans trets, què entenem per «economia» i com ha estat pensada des de l’acadèmia i els moviments socials. En segon lloc, s’explicaran algunes de les aportacions principals de l’economia feminista i, tot seguit, s’analitzaran, grosso modo, les crisis que estem vivint a partir de la contradicció capital-vida. Per acabar, es compartiran algunes reflexions per incitar al moviment i debat polític.
  • Deute: raons i solucions davant d'una estafa legalitzada
    Deute: raons i solucions davant d'una estafa legalitzada Iolanda Fresnillo Un mon de deutes La població catalana, com la de la resta de l’Estat espanyol, la grega o la portuguesa, entre d’altres, està patint les conseqüències criminals de les polítiques d’austeritat que s’imposen darrere la cortina del deute. Un deute que s’ha acumulat durant dècades, especialment a partir de l’esclat de la crisi financera i l’increment del dèficit, fins a fer-se insostenible. Un deute que sovint no ha revertit en el benestar d'una població que després ha hagut d’assumir-ne el pagament. Un deute el pagament del qual ha esdevingut prioritari (prioritat garantida per l’article 135 de la Constitució…
  • Incorporació del neoliberalisme a la sanitat pública catalana
    Incorporació del neoliberalisme a la sanitat pública catalana Júlia Crusat i Laura Pabón   Sentim a dir sovint que les retallades són necessàries i que no hi ha altre remei. Fins i tot aquells que les desaproven poden pensar que el Govern té el dret i la facultat de fer allò que consideri necessari. Molts pensen que no es pot fer cap altra cosa. Però el daltabaix que ha provocat el Govern en la sanitat pública és quelcom mai vist en la destrucció de tot servei públic, i afecta de manera directa les classes populars del país.
  • El sindicalisme dels sans-culottes i les pétreleuses
    El sindicalisme dels sans-culottes i les pétreleuses Isa Benítez i Jordi Juan     La crisi del règim espanyol evidencia la caiguda dels marcs discursius propis de la Cultura de la Transició (CT), principalment arran de l'explosió política del 15M l'any 2011. Tanmateix, no podem parlar d'una autèntica crisi de legitimitat en l'àmbit sociolaboral, tot i el fracàs evident del sindicalisme hegemònic de concertació –«la cultura de la transició sindical»–,patrocinada per CCOO i UGT. Dècades de persistent desmobilització sota el mantra de «vés a saber com estaríem si no fos per la nostra gestió» queden sepultades amb l'ensorrament d'un model que ja no té res amb què…
  • Més enllà de la confrontació: la lluita educativa a les Illes
    Més enllà de la confrontació: la lluita educativa a les Illes Irene Jaume i Neus Tur   «Ningú no és, si es prohibeix que d’altres siguin.» Paulo Freire   Paulo Freirei afirmava que seria una ingenuïtat pensar que les classes dominants desenvoluparan una educació que permeti a les classes dominades percebre les injustícies socials de manera crítica. I és que l'educació és una eina de transformació social que ens permet concebre el món amb esperit crític i ens aporta un conjunt d'eines d'anàlisi i reflexió per tal d'actuar-hi. Educar és acompanyar qualcú a desenvolupar el seu conjunt de facultats, així com latransmissió de coneixements, actituds, formes de cultura o valors determinats, sota el…
  • Tricentenari, més ençà i més enllà de 1714
    Tricentenari, més ençà i més enllà de 1714 Pau Tobar «Potser els Països Catalans hem estat un marc bastant caracteritzat d'aliances populars contra les classes opressores, potser hem tingut unes respostes socials i polítiques més unificades que no ho sembla... Cal, però, treballar-hi.» (Resolucions del Congrés de Cultura Catalana. Volum I. IV Història. Història Moderna del País Valencià).     L'11 de setembre de 1714, amb tot el que implica, conté un simbolisme ineludible i durador en bona part del nostre poble. El context polític actual, ha fet guanyar encara més força i popularitat a la commemoració del Tricentenari. Des del punt de vista de l'estudiós de la…
  • El procés sobiranista i la independència per canviar-ho tot
    El procés sobiranista i la independència per canviar-ho tot Canviar la partitura per mantenir el poder El procés sobiranista que viu el Principat de Catalunya, i que la propera tardor viurà moments rellevants, ha provocat un seguit de moviments en totes les capes socials d'aquest territori. Una població amb voluntat de canvi que vehicula els anhels d'aquest canvi, en bona part, via un programa independentista, però que ho fa de formes diverses i contraposades. Unes elits polítiques que han hagut de canviar el seu discurs per evitar que la protesta els passés per damunt i perdessin el seu poder. I, de moment, se n'han sortit. Unes elits econòmiques que…
  • BCN World, el desencaix d’un projecte
    BCN World, el desencaix d’un projecte Sergi Saladié i Antonio Russo   Era el 7 de setembre de 2012 –un dia abans de l’anunci que Eurovegas es decantava per Madrid i divuit dies abans de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya (que van ser el 25 de setembre)–, quan el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el projecte Barcelona World, que es pretenia ubicar en uns terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) dels municipis de Vila-seca i Salou. Amb aquest anunci, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el seu partit, CiU, pretenien sortir reforçats d’una pugna que, des…
  • L'extrema dreta avui: el context europeu i la situació als Països Catalans:
    L'extrema dreta avui: el context europeu i la situació als Països Catalans: Aitor Carr, Bertran Cazorla i Roger Suso   Introducció Quin és l’estat de l’extrema dreta, socialment i políticament, als Països Catalans? Quina és l'estratègia que plantegen aquests moviments per ampliar el suport social? I què podem plantejar des de l’antifeixisme per fer-los front?
  • Reptes per a l'articulació d'una resposta feminista
    Reptes per a l'articulació d'una resposta feminista Laia Estrada   La situació de les dones abans de la crisi del 2008 Un punt de partida desolador Per tal de realitzar una anàlisi de la situació de les dones just abans que es produís la crisi, no podem fer una senzilla fotografia i deixar regalimar tot un seguit de dades estadístiques. És necessari que també analitzem com s'arriba a aquesta situació, perquè així podrem entendre les seves implicacions.
  • Municipalisme: propostes per a la ruptura*
    Municipalisme: propostes per a la ruptura* Anna Gabriel i Joan Teran   Municipalisme: Orígens, canvis i continuïtats «Ya no podemos permitirnos recoger del pasado lo que era bueno y denominarlo sencillamente nuestra herencia. Despreciar lo malo y considerarlo simplemente como un peso muerto que el tiempo por sí mismo se enterrará en el olvido. La corriente subterránea de la historia occidental ha llegado finalmente a la superficie y ha usurpado la dignidad de nuestra tradición. Esta es la realidad en la que vivimos. Y por ello son vanos todos los esfuerzos por escapar del horror del presente en la nostalgia de un pasado todavía intacto o en el…
  • Cultura i gestió comunitària. Públic significa “de la comunitat”, no “del govern”
    Cultura i gestió comunitària. Públic significa “de la comunitat”, no “del govern” Helena Ojeda i Xavier Urbano     Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.
  • Amb la fusta que tenim, el foc ha de cremar (sobre les xarxes de solidaritat i de suport mutu)
    Amb la fusta que tenim, el foc ha de cremar (sobre les xarxes de solidaritat i de suport mutu) Alex Lòpez   A la vora del Volga Volòdia va nàixer en una ciutat a prop del riu Volga. Era, segons el seu mestre, un bon estudiant, sempre net i estudiós, i primer en totes les matèries. Volòdia va fer-se gran, va continuar estudiant i llegint. I de tant que va llegir i estudiar, va acabar escrivint. En un dels seus llibres, planteja com s'havia d'organitzar la classe treballadora, que no podia haver-hi un moviment revolucionari sense una teoria revolucionària. Aquesta relació entre teoria i pràctica que apunta el llibre de Vladimir –Volòdia n'és el diminutiu– va lligada al fet…
  • La solidaritat com a eina de lluita social
    La solidaritat com a eina de lluita social Ester Quintana   Fa temps, algú una vegada em va explicar que entre dues persones que no es coneixen de res hi ha una connexió. Vaig investigar, i és ben bé així. Es coneix amb el nom de «Teoria dels sis graus de separació», i assegura que és possible accedir a qualsevol persona del planeta amb només sis “salts” –o intermediaris–, com una mena de nodes de les xarxes de comunicació.


 

PERSPECTIVES I

  • Pròleg
    Pròleg JOSEP FONTANA   He llegit aquests textos amb interès, simpatia i amb algun desconcert. L’interès era prou lògic, ja que s’hi toquen problemes que m’afecten directament o que sento com a propis, com són els de l’educació, la sanitat o el dret a l’habitatge. També la simpatia és explicable, perquè no cal dir que comparteixo la visió crítica dels autors i els seus desitjos de millora i de reforma. El desconcert no és una falta que hagi d’atribuir als autors, sinó que és el reflex d’una situació que afecta avui tot el panorama del que podríem anomenar legítimament l’“esquerra” (cal…
  • La crisi capitalista com a recomposició del sistema
    La crisi capitalista com a recomposició del sistema IVAN GORDILLO L’agost del 2013 es complí el sisè aniversari de l’inici de la crisi actual. El 3 d’agost de 2007, llegíem a la premsa econòmica que els hedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: «Com si fos una epidèmia, la crisi en el sector de les hipoteques d’alt risc —subprime— ja s’ha cobrat les primeres víctimes oficials dins del banc d’inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l’entitat presentava els informes necessaris perquè dos dels seus hedge funds —fons d’inversió lliure— s’acollissin al capítol 15 de la bancarrota estatunidenca. […] Ambdós fons han hagut d’acollir-se al títol 15 de…
  • Marx i la independència dels pobles per canviar-ho tot
    Marx i la independència dels pobles per canviar-ho tot MANEL LÓPEZ En els darrers anys de la seva vida, Karl Marx va continuar treballant en l’esforç intel·lectual i polític per analitzar críticament el capitalisme i establir una proposta alternativa, de transformació radical, basada en la igualtat social, l’emancipació dels homes i les dones i el desenvolupament de les seves capacitats racionals i emocionals. En aquest esforç, Marx va concedir una major transcendència a l’heterogeneïtat mundial de les formes socials, la seva dinàmica i, encara més important, la seva interdependència. En aquesta anàlisi, més ajustada i complexa, de la diversa naturalesa de les societats en el marc de la imposició…
  • La revolució serà feminista o no serà
    La revolució serà feminista o no serà SÍLVIA ALBERICH i MARIA RODÓ Els reptes que els feminismes han plantejat al llarg de la història han posat en qüestió els fonaments bàsics de l’organització social: el concepte de ciutadania, l’estructura econòmica, la identitat de gènere, l’objectivitat de la ciència. Els moviments socials, massa vegades, han estat cecs a les demandes que des dels feminismes s’han intentat incorporar a la lluita social i política, ja fos per una qüestió d’ignorància o per por a una pèrdua de privilegis. La ridiculització de determinades propostes i de les formes de fer política, la consideració de les temàtiques centrals com a qüestions de…
  • El fotut pa nostre de cada dia
    El fotut pa nostre de cada dia JORDI MARTÍ i JOSEP GARGANTÉ   Per una qüestió de mètode, és important ressenyar que aquest article a quatre mans, dos caps i un cor que compartim està escrit des de la perspectiva de dos treballadors, un del transport d’una empresa pública i un altre d’un institut d’ensenyament secundari també públic. És clar, doncs, que, tot i que ens hi hem esforçat, la nostra visió no inclou la totalitat de les persones treballadores, explotades, empobrides, atacades i precaritzades que componen el teixit sencer del que, amb un llenguatge del segle XIX i part del XX, anomenaríem “el poble treballador català”. Partim de…
  • La lluita institucional com a repte per a la política de moviment
    La lluita institucional com a repte per a la política de moviment GEMMA UBASART   En un llibre sobre moviments socials i les seves apostes polítiques sembla estranya l’existència d’un capítol sobre lluita institucional. Si bé en el nostre país existeix una tradició rellevant de participació política a les institucions per part d’actors diferents als partits polítics tradicionals, sempre ha estat un debat difícil d’entrar. Ara bé, amb la irrupció i consolidació de candidatures alternatives i populars s’ha tornat a parlar de la lluita institucional en la política de moviment. I en un context de crisi econòmica i d'enfonsament del (feble) estat garantista i del benestar, es necessari tornar a recuperar la…
  • Sanitat pública o dictadura sanitària?
    Sanitat pública o dictadura sanitària? ÀNGELS MARTÍNEZ i ALBANO DANTE   A Catalunya, aproximadament el 30% dels pressupostos de la Generalitat es destinava a la sanitat. Fins als pressupostos del 2012, no hi ha cap altra partida més gran. Però l’administració final d’aquest pressupost públic —que s’origina en els impostos recaptats a la ciutadania— depèn en gran mesura d’un complex sistema anomenat mixtque ens pretén vendre la col·laboració del sector públic de sanitat amb el privat a través dels “concerts”. Tanmateix, l’important és qui porta la iniciativa en aquest procés i, de manera especial, adonar-nos que aquest sistema que ens diuen que és el “tradicional” de Catalunya…
  • La nostra educació no pagarà el vostre deute
    La nostra educació no pagarà el vostre deute    JORDI MIR   El 22 de maig de 2012 va tenir lloc un fet molt poc habitual: la primera jornada de vaga i mobilització del conjunt de l’ensenyament. Tots els nivells es van posar d’acord per convocar. Aquella jornada de mobilització i la gran manifestació són al record de moltes persones. Arribava gairebé al final d’un curs de mobilitzacions. Però ¿era un final o era un inici d’una manera de treballar que busca unir tot allò que ha de tenir a veure amb l’ensenyament? Per ara, sembla que era un inici ple d’esforços i dificultats per provar de treballar…
  • La conquesta del dret a l'habitatge
    La conquesta del dret a l'habitatge ADA COLAU   En una aposta per un creixement fàcil, ràpid i a curt termini, Espanya es va entregar durant anys a la festa del totxo. Es van produir més habitatges que a Alemanya, Itàlia i França junts, però aquesta sobreproducció (augment de l’oferta) no va significar que l’habitatge esdevingués més accessible: al contrari, desmentint el dogma neoliberal, els preus no van deixar de pujar, cosa que va fer que Espanya fos un dels estats de la Unió Europea on accedir a un habitatge resultava més car. Entre d’altres, dos elements clau expliquen aquesta paradoxa: d’una banda, tipus d’interès baixos…
  • La PAH com a eina contra el capitalisme. Virtuts i riscos
    La PAH com a eina contra el capitalisme. Virtuts i riscos PAU LLONCH  "És normal que l’esfera financera, autònoma respecte a l’economia real en la mesura que té les seves pròpies lleis, pugui donar lloc, per exemple, a una elevació de les cotitzacions borsàries en un moment particular en què, no obstant això, l’economia es troba estancada. Però aquesta autonomia, per més real que sigui, només pot ser relativa. Si bé l’alliberament respecte a la llei del valor és possible durant un temps, no pot prolongar-se de manera permanent. Tard o d’hora, l’evolució financera que sembla alimentar-se de si mateixa ha de patir el xoc de les dades reals de l’economia.…
  • Mínim estat social, màxim estat penal
    Mínim estat social, màxim estat penal ISABEL VALLET, BENET SALELLAS, GERARDO PISARELLO i JAUME ASENS   Introducció Possiblement ens trobem en una de les etapes, si prenem com a referència els darrers 30 anys, de més i més ràpida regressió en els drets i les llibertats individuals i col·lectius. I això no és casualitat, és conseqüència majoritàriament de la crisi econòmica que el capitalisme ha provocat. En aquest context, la política imposada per la Unió Europea de compliment de dèficit públic zero que els governs del PP i CiU estan executant arreu dels Països Catalans s’ha traduït en una retallada aberrant en tots els serveis públics, fins i tot en…
  • CRÒNICA SENTIMENTAL D'UNA VAGA DE FAM
    CRÒNICA SENTIMENTAL D'UNA VAGA DE FAM ENCONSTRUCCIÓ   Rebem la invitació de la gent d’EspaiFàbrica per a escriure l’epíleg d’aquest llibre. L’acceptem amb molt de gust. No podria ser de cap altra manera. Només faltaria, després de tot el que hem viscut i de tot el que hem rebut! Per a situar-nos: el nostre va ser un acomiadament injust, planificat, arbitrari. Un acomiadament que deixa ben clar qui mana a l’empresa; què vol la Direcció i com seran les relacions laborals a partir d’ara. Unes relacions que exemplifiquen que posar-se malalt no està bé, o que t’atemoreixen si dubtes entre marxar o quedar-te. Però, aquí tens una nova…

 
 
 
 
 
 
 
 
Darrera modificació el Divendres, 31 31UTC Juliol 31UTC 2015 09:31