Josep Manel Busqueta, Pau Llonch i Ivan Gordillo

En els darrers dies hem vist amb alegria com diverses persones s'estan sumant al debat sobre la recuperació de les sobiranies.i Un debat que algunes hem obert fa uns mesos i que, a nosaltres, des de l'esquerra independentista i anticapitalista, ens sembla totalment pertinent a l'hora de fer propostes que serveixin per substanciar, de forma concreta, en què ha de consistir avui una estratègia política superadora del capitalisme patriarcal. Per tant benvingudes, les aportacions al debat.

 

Josep Manel Busqueta, Pau Llonch i Ivan Gordillo

En els darrers dies hem vist amb alegria com diverses persones s'estan sumant al debat sobre la recuperació de les sobiranies.i Un debat que algunes hem obert fa uns mesos i que, a nosaltres, des de l'esquerra independentista i anticapitalista, ens sembla totalment pertinent a l'hora de fer propostes que serveixin per substanciar, de forma concreta, en què ha de consistir avui una estratègia política superadora del capitalisme patriarcal. Per tant benvingudes, les aportacions al debat.

 

Josep Manel Busqueta, Pau Llonch i Ivan Gordillo

En els darrers dies hem vist amb alegria com diverses persones s'estan sumant al debat sobre la recuperació de les sobiranies.i Un debat que algunes hem obert fa uns mesos i que, a nosaltres, des de l'esquerra independentista i anticapitalista, ens sembla totalment pertinent a l'hora de fer propostes que serveixin per substanciar, de forma concreta, en què ha de consistir avui una estratègia política superadora del capitalisme patriarcal. Per tant benvingudes, les aportacions al debat.

 

 Mikel Aramendi, Entrevista. Mikel Aramendi és un antic militant de l'esquerra radical basca i comentarista polític internacional de la premsa èuscara. Al principi d'agost el visitàrem a Tolosa (Guipúscoa) per conversar-hi sobre conjuntura política global, europea, espanyola, catalana i basca.

 

Per Daniel Escribano, Espai Fàbrica

 

Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda a diario.

Celso Emilio Ferreiro

Objectiu prioritari: exterminar el capitalisme

No ens cansem de repetir que el capitalisme és barbàrie.[i] A part de l’espoli que exerceix contra la natura, el capitalisme té unes exigències sistèmiques que exigeixen que la pròpia humanitat sigui una víctima permanent. Dins del capitalisme, la vida humana no pot florir, sotmesa com està a aquesta constant agressió en termes de l’explotació i alienació que exigeix la supervivència pròpia del sistema: “l’explotació i el control capitalista es recolza, no tant en un poder sobirà visible, sinó en el sistema de lleis que regula tota la vida de la societat”.[ii]

Sobre una estratègia del nacionalisme espanyol per desacreditar el procés sobiranista i dividir l'esquerra anticapitalista.

A mesura que ens acostem al 9 de novembre i es tira per terra la teoria del procés sobiranista com a soufflé circumstancial o mercaderia negociable, el nacionalisme espanyol busca com sigui antídots per a un estat d'ànim col·lectiu creixentment il·lusionat per estrenar país i, perquè no?, potser societat. Està clar que la gran esperança d'un sollevament de les masses castellanoparlants es dilueix, vistes les magres mobilitzacions al carrer obtingudes fins ara. La via electoral tampoc es mostra gaire practicable, considerant el daltabaix que s'augura per al PP i més encara per al PSC, i la probabilitat que Ciutadans no aconsegueixi arreplegar les restes del naufragi de manera suficient.

L’emancipació de l’ésser humà passa per la destrucció del capitalisme

Les mancances transformadores de l'actual praxi política

La majoria d’éssers humans vivim en ciutats, grans o petites, i aquestes estan dissenyades i transformades d’acord a les necessitats del model d’acumulació capitalista. En canvi, es convenient un model de ciutats i empreses que combini la possibilitat de recuperar el temps lliure per a activitats creatives o socials; un sistema productiu agrari i industrial a una escala controlable, que ens permeti, entre d'altres, tractar els residus i restituir els fertilitzants; traçar un sistema urbà menys centrat, més dispers. En altres paraules, ens és indispensable recomposar aquesta divisió marcada entre allò urbà i allò rural, i evitar així la ruptura del metabolisme introduïda pel sistema, que es dona entre l’home i la naturalesa.