Divendres 15 d'abril, a petició de CiU i del PP hi ha hagut una sessió de la Comissió extraordinària perquè comparegui el govern en relació amb els fets ocorreguts el 23 de març al CUAP Peracamps i que han comportat una denúncia contra un membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta i contra mi mateix.

 

Per a la majoria de l'oposició, una ocasió per a reiterar el seu discurs securitari enfront de la venda ambulant, una oda incondicional a la Guàrdia Urbana i per a intentar desgastar el govern i la CUP Capgirem Barcelona.

 


“De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau
fa gust de mort.”

(Raimon 1967)

 

Mai he estat a cap escenari d’alguna gran batalla de la Segona Guerra Mundial, com el desembarcament de Normandia, o les batalles de les Ardenes, Stalingrad o Kursk. Tampoc he visitat pobles arrasats pel feixisme, com Lídice a la República txeca. En canvi, si que he tingut l’oportunitat de veure els barracons, els forns, les dutxes dels camps de concentració ara convertits en museus d’Auzwitch i Dachau, a Polònia i Alemanya respectivament.

Fa uns dies, una persona em preguntava si creia que l’Operació Pandora i la recent aprovació al Congrés dels Diputats de la Ley de Seguridad Ciudadana tenien relació. De fet ella argumentava que varis diputats així ho havien dit, com si el fet de ser parlamentari atorgués autoritat a l’opinador. Jo li vaig dir que no, millor dit, que no ben bé. Que no creia que els registres i detencions de la matinada del dimarts 16 de desembre fossin una conseqüència directa dels tràmits parlamentaris del projecte de llei. Més aviat creia que les dues coses eren la cara d’una mateixa moneda, cosa que al meu parer és encara més greu. Que tant la llei com les detencions són el producte de la voluntat de refermar el monopoli de la política entorn les institucions. I que, per a mi el més preocupant, no eren ni de lluny les úniques iniciatives en aquest sentit. Miraré d’explicar-me.

neoconopticon  Ben Hayes

Introducció a l'informe “Neoconopticon: el complex industrial de seguretat de la UE”.

Aquest informe està compost per dos apartats substancials. El primer revisa el desenvolupament del Programa Europeu de Recerca en Seguretat fins al dia d'avui. En ell es mostra que el disseny de l'ESRP s'ha externalitzat precisament a les empreses que es poden veure més afavorides per la seva implementació. El segon se centra en la implementació de l'ESRP i en la consolidació del complex industrial de seguretat de la UE, més enllà d'aquest programa.

  L'empresari i cuiner Ferran Adrià en la propaganda de l'Exèrcit espanyol Grup Antimilitarista Tortuga 
 

La reorganització de l'exèrcit espanyol a nivell de personal en l'última dècada.

 

Una relació de l'evolució del nombre d'oficials i soldats, estadístiques de gent que signa contractes amb l'exèrcit professional, composició social dels membres de l'exèrcit, mesures adoptades per a aconseguir més reclutes, propaganda, augment salaris, baixada de requisits.

joxeba arregi
1939  1981

El manifest “Per la ruptura amb el Franquisme i  la fi de la impunitat dels crims de la dictadura” ha estat  impulsat davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón.

 

Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions:

activistes de DDHH denuncien GarzónNo és sobrer apuntar que en la seva actuació Garzón ha impulsat casos contra mitjans de comunicació, associacions populars, partits polítics i fins i tot defensors de drets humans, que s'han de qualificar com una agressió directa a la lliure associació pacífica Hem vist de primera mà la seva passivitat amb la tortura en les seves actuacions diàris, així com hem pogut constatar que la seva activitat en l'àmbit internacional en l'àmbit dels dretshumans no és més que un vernís superficial.

Els sotasignants* ens veiem en l'obligació de fer certes precisions davant les iniciatives portades a terme per associacions de drets humans i intel·lectuals de diversos àmbits geogràfics per a recolzar  al jutge de l'Audiència Nacional *Baltasar Garzón imputat per delictes de prevaricacin pels processos que instruïx per desaparició de persones durant la guerra civil.

Garzón en plena operació de repressió d'idees  Josep Cònsola*

"(...) Aquest jutge “superman” (per això deu donar conferencies als EE.UU. subvencionades pel banc de Santander) es magistrat del Jutjat d’Instrucció nº5 de l’Audiència Nacional. Aquesta no és una feina obligada, és una feina plenament acceptada, millor dit, una feina aferrissadament volguda i per la que es trepitgen els que hi volen accedir. I, pels que no ho saben, l'Audiència Nacional és la neta, per línia directa del Tribunal Especial de Represión de la Masonería y el Comunismo, tribunal que va morir a 1963 i va deixar com hereu i successor el mateix dia de la seva mort a l’anomena’t Tribunal de Orden Público, tribunal d’excepció que va viure fins 1977, i també el mateix dia de la seva mort (4 de Gener) va deixar con hereva i successora un altre tribunal d’excepció: l’Audiència Nacional.

Les funcions principals de tots tres tribunals d’excepció nomenats són una: la repressió política (...)"

frontera EUA- Mèxic Immanuel Wallerstein  

Els murs són de nou d'actualitat i tornen a ser controvertits. Murs en la frontera entre Estats Units i Mèxic, murs que circumden els assentaments israelians i encerclen Cisjordània. Aquests són murs que els responsables del poder promouen construir. Per ara fa 20 anys Ronald Reagan es va plantar en la Porta de Brandenburg a Berlín i va dir la famosa frase: "Senyor Gorbatxov, derroqui aquest mur!".

  Matthew Tree
 

(Article publicat a la columna "Res no és Mesquí" del diari Avui el 13 d'agost de 2009).

Sobre un activista atípic.

 

Havent viscut aquí des de fa un quart de segle, m'ha estat impossible no observar la tendència ocasional de les forces d'ordre públic a detenir joves independentistes i enviar-los a la garjola durant una temporada, acusats de delictes abominables, per acabar deixant-los en llibertat sense càrrecs.

Pàgina 1 de 3