Stop the Wall: “Israel guanya matant palestins: prova armes i guanya diners amb la reconstrucció”
Entrevista a Maren Mantovani, de Stop the Wall.
Fa pocs dies vam poder veure una imatge històrica: la visita del Govern d’unitat a Gaza. Quin significat i quines transcendència té aquesta fotografia i la pròpia formació de l’executiu?
Israel i els seus aliats porten més de 60 anys treballant per separar el poble palestí. No només per crear diverses faccions polítiques, també més directament per separar el poble palestí, ja siguin els que viuen sota ocupació a Gaza o Cisjordània, siguin els refugiats o siguin els palestins ciutadans d’Israel. Que en aquest context s’estigui buscant la unitat és sempre una cosa positiva.
En l’àmbit polític, cal veure com afronta aquest Govern els reptes que té ara, que no és només la reconstrucció de Gaza. No es pot pensar que la reconstrucció de Gaza és la solució a tots els problemes que hi ha ara: l’existència de la presó a cel obert més gran del món.
Israel està aprofitant la massacre a la Franja per ocultar el que està succeint a Cisjordània, on s’està accelerant la neteja ètnica i la colonització. No només estan intentant destruir Gaza, sinó que utilitzen la Franja com a laboratori per a després intentar convertir també Cisjordània en una presó.
Evidentment, aquí un Govern d’unitat nacional té reptes molt grans.
Tots coincideixen en situar la reconstrucció de Gaza com una prioritat.
Quan es parla de la reconstrucció de Gaza, cal tenir en compte quants diners es destina per a això però també qui està guanyant amb tot això i per què ho està fent. Si la reconstrucció forma part d’un cicle de ‘massacre–reconstrucció–massacre‘, sempre són els mateixos els que estan guanyant i els que estan perdent i morint.
El que Israel està dient, gairebé sense oposició internacional, és que la reconstrucció suposa una amenaça per a la seva seguretat nacional i que els materials han de ser israelians per garantir que no s’utilitzaran de manera impròpia.
Això vol dir que Israel guanya matant palestins, perquè va poder provar noves armes que estan venent a tot el món i que, a més, amb la reconstrucció tornen endur-se tots els diners.
Com veuen els palestins la pròpia formació del Govern d’unitat? ¿Esperança o escepticisme?
L’escepticisme és el terme més apropiat ara mateix. Les propostes respecte a mesures diplomàtiques no són molt prometedores. Parlen de proposar al Consell de Seguretat un marc amb terminis concrets per posar fi a l’ocupació israeliana, però tots sabem que això no passarà.
Crec que fins i tot qui ha fet la proposta sap que no és realitzable, encara que només sigui pel veto dels Estats Units.
En una situació així, cal veure si aquest Govern és capaç d’ampliar la lluita i, sobre la base de la legislació internacional, acudir a la Cort Penal Internacional i recórrer a totes les possibilitats que tinguin a mà per responsabilitzar a qui comet crims contra el poble palestí.
Caldria remarcar també l’actitud dels països que, per exemple, aporten diners per a la reconstrucció de Gaza mentre mantenen grans contractes armamentístics amb Israel. Què es pot fer en aquest àmbit?
En primer lloc, cal desenvolupar una campanya contra la participació dels governs en aquest cicle de massacres i reconstruccions. Cal que els governs assumeixin les seves obligacions envers la llei internacional i això significa que no poden donar assistència i ajuda a crims de guerra, siguin aquestes agressions militars com a Gaza o el mur israelià o les colònies.
A més, hem de fer campanyes de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), no només dirigides als governs, sinó també a les empreses que estan treballant amb Israel o amb altres companyies israelianes, o a les universitats o bancs.
El BDS ha obtingut grans avenços en els últims anys. Però encara moltes entitats rebutgen fer-ho argumentant que no es pot discriminar ningú només pel fet de ser israelià. Cal una major tasca de conscienciació?
Per començar, cal deixar clar que no es discrimina a ningú per ser israelià. Aquest no és el tema. Demanem boicot, sancions i desinversions per a iniciatives, institucions i empreses que estan implicades en desenvolupar, facilitar o recolzar l’ocupació de Palestina.
És un règim d’apartheid. Han d’entendre que no es tracta d’un Govern dolent que no ens agrada i que hem d’esperar a unes noves eleccions. Es tracta d’un problema sistèmic, de tot un règim.
Això no vol dir que tots els israelians siguin dolents, sinó que hi ha un sistema que cal enderrocar.
És aquest sistema el que, precisament, ens porta a veure imatges d’israelians que porten els seus sofàs als turons per veure com bombardegen Gaza igual que si estiguessin al cinema …
Exactament. Aquestes persones no neixen així, creixen així en aquest sistema. Si des de les escoles hi ha un currículum que ensenya l’odi a tot el àrab i als palestins, i després s’està obligat a fer el servei militar, i després hi ha unes televisions i una universitat que no ensenyen res més que a odiar als diferents, és evident que s’està creant una societat que ha perdut bona part de la seva pròpia humanitat.
Recentment, Suècia s’ha convertit en el primer país que, com a membre de la UE, es mostrava disposat a reconèixer un Estat palestí. Aquesta mateixa setmana, el Parlament britànic ha demanat al seu Govern que faci el mateix. Són símptomes que alguna cosa està canviant arran de la darrera massacre contra Gaza?
Segur que ha canviat i està canviant molt. Cada vegada s’entén més què és el que està passant allà i també el creixement de la solidaritat és continu.
Iniciatives com el reconeixement de l’Estat de Palestina són expressió d’aquest sentiment, però així no s’arregla un dels problemes fonamentals que existeixen a nivell global i amb els governs europeus. El que cal solucionar és la contradicció que es crea quan amb les paraules donen suport a Palestina i demanen respecte als drets humans i, a la vegada, estan ajudant a l’ocupació econòmicament i militarment.
També és important entendre que Palestina no és un Estat i és perillós pensar-ho perquè dóna a Israel la legitimitat d’atacar i de dir que hi ha un problema entre iguals, perquè no ho és.
És, encara, un poble completament ocupat, expulsat i reprimit, de manera que aquests reconeixements no són més que postulacions del que es vol veure. Aquí cal treballar. Dir el que es vol veure no serveix per a res.
El temps corre en contra dels palestins, que cada vegada estan més dividits, augmenten les colònies, veuen com avança el mur i els seus recursos estan sent espoliats. ¿Fins a quin punt dificulta tot això l’establiment d’un futur Estat palestí viable?
Crec que ets molt optimista. Els fets sobre el terreny mostren que Israel va destruir la possibilitat d’un Estat palestí ja fa molts anys. Això és evident quan es veu el mapa de Palestina.
El que Israel avui està fent és construir la seva visió dels bantustans. Estan aplicant les mateixes estratègies, estructures i infraestructures que a Gaza per construir guetos a Cisjordània i dividir. Ara el que estem fent és lluitar contra aquests bantustans i la pregunta és quant de temps té Israel per acabar aquest treball, la discussió és diferent.
Han accelerat els seus treballs perquè han començat a entendre que no els queda gaire temps, perquè el BDS té ja, no només efectes polítics o microeconòmics, sinó que està tenint conseqüències macroeconòmiques i en les postures dels governs europeus. Israel sap que l’actual creixement del BDS no li deixa molt de temps, de manera que aquest també és un missatge per a nosaltres.
Israel és qui ens diu que el BDS està funcionant.
