La lluita de les dones kurdes més enllà del sensacionalisme dels mitjans occidentals
El furor dels mitjans occidentals sobre les dones que combaten l’ISIS és sensacionalista, miop, orientalista i menysté una lluita important.
Una jove kurda anomenada “Rehana” ha rebut una gran atenció dels mitjans en els últims dies, després que van sorgir informacions dient que havia matat més d’un centenar de combatents de l’ISIS -ella sola. Una foto de la bellesa somrient, vestida amb uniforme de combat i portant un rifle, encara està donant la volta al món per les xarxes socials. Tot i que les circumstàncies de Rehana segueixzen sense confirmar, la sobreabundància d’atenció que ha rebut planteja diverses qüestions importants. Se suma a la plètora d’informacions sobre glamurosos batallons de dones que s’enfronten als combatents de l’ISIS, amb poca atenció als plantejaments polítics d’aquestes valentes dones.
Preocupats fent sensacionalisme de les formes en què aquestes dones desafien les nocions preconcebudes de les dones orientals com a víctimes oprimides , aquestes caricaturisations dels mitjans presenten erròniament les dones kurdes combatents com un fenomen nou . Menystenen i ignoren una lluita legítima amb la projecció de les seves estranyes fantasies orientalistes sobre elles – i simplifiquen les raons que motiven a les dones kurdes a unir-se a la lluita . Avui en dia , sembla ser atractiu retratar les dones com a entranyables enemigues de l’ISIS , sense preguntar sobre les seves ideologies i objectius polítics.
Al mateix temps , els crítics han acusat els líders kurds d’explotar aquestes dones amb finalitats propagandístiques -en un intent de guanyar-se l’opinió pública occidental. Si bé pot haver-hi un element de veritat en aquestes crítiques, en alguns casos, aquests mateixos crítics no aprecien les diferents cultures polítiques que hi ha entre el poble kurd en el seu conjunt , dispers a través de Síria , l’Iraq , Turquia i l’Iran. També ignoren el fet que les dones kurdes han participant en la resistència armada durant dècades sense que ningú ho expliqués.
“Tremendes” Amazones
Típic de la miopia dels mitjans de comunicació occidentals, en lloc de considerar les implicacions de les dones que han agafat les armes en el que és essencialment una societat patriarcal -especialment contra un grup que viola i ven les dones com a esclaves sexuals – fins i tot les revistes de moda s’apropien de la lluita de les dones kurdes per als seus propi fins sensacionalistes. Els reporters gràfics sovint recullen les lluitadores més guapes per a les entrevistes i les converteixen en tremendes amazones exòtiques.
La veritat és que, independentment com de fascinant els resulti – des d’una perspectiva orientalista – descobrir la revolució de la dona entre els kurds, la meva generació va créixer el reconeixement de les dones combatents com un element natural de la nostra identitat. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, el que alguns ara consideren des de la ignorància una “superficial integració de la dona”, en realitat ha format la consciència de milions de kurds.
Actualment, a més de prendre part en la lluita contra el ISIS i el règim d’Al-Assad a Síria, les dones kurdes també lluiten contra els règims que consideren opressius, com Turquia i l’Iran.
Hi ha molts exemples de dones com combatents o líders ene la història kurda. Per exemple , a la fi del segle XIX, Kara Fatma va dirigir un batalló de gairebé 700 homes en l’Imperi Otomà i va aconseguir introduir 43 dones a les files de l’exèrcit – molt inusual per a l’època . El 1974 , Leyla Qasim , a l’edat de 22 anys, es va convertir en la primera dona a ser executada pel partit Baas iraquià per la seva participació en el moviment estudiantil kurd.
Malgrat aquest llegat , seria una exageració considerar que la societat kurda ja viu en igualtat de gènere , tenint en compte la prevalença del poder dominat pels homes i la violència .
Les Unitats de Protecció del Poble (YPG) i les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ) del Kurdistan sirià han estat combatent l’ISIS durant dos anys i ara porten una resistència èpica a la ciutat siriana de Kobane. S’estima que un 35% dels seus prop de 15.000 combatents al Kurdistan sirià són dones. Fundades el 2013 com a exèrcit autònom de dones, les YPJ porten a terme operacions independents. Hi ha diversos centenars de batallons de dones en tota la regió del Kurdistan sirià. Meysa Abdo és la dona al comandament de la resistència en Kobane i centenars de dones han mort lluitant contra l’ISIS.
Paral·lelament a la lluita existencial contra l’ISIS, les dones a la regió del Kurdistan sirià, entre ells les àrabs , les assiries, les turcmanes i les armènies, porten a terme una revolució social contra l’ordre patriarcal de la societat a través de la governança igualitària de gènere i un moviment feminista de base.
Lluitadores reals
Els combatents YPG/YPJ estan estretament relacionats amb el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK). Aquesta organització guerrillera és una de les forces més fortes en contra l’ISIS, però a causa de les hostilitats amb Turquia, és classificada com una “organització terrorista”.
Poc conegut és el fet que gairebé la meitat de les files del PKK estan integrades per dones. El moviment es compromet explícitament a l’alliberament de la dona i fa complir les quotes, així com la “co-presidència” en tots els nivells – una dona i un home comparteixen cada càrrec. Aquestes polítiques han estat aprovades per l’Administració al Kurdistan sírià i els partits kurds a Turquia i l’Iran.
Gràcies a la influència d’aquesta posició feminista del PKK , la majoria de les dones al Parlament turc i les administracions municipals són kurdes. Juntament amb el YPG/YPJ , les unitats del PKK van ser la clau per a la creació d’un corredor de seguretat per rescatar els yazidis a les muntanyes de Sinjar a l’agost. Algunes dones del PKK van morir defensant Makhmour al Kurdistan iraquià, al costat dels combatents peixmerga homes.
A el Kurdistan iraquià, en canvi , diversos centenars de dones han format el batalló femení dels peixmerga. Moltes d’elles es queixen que no les despleguen al front. En els anys 1970-80 , durant la resistència armada contra el règim de Saddam Hussein, les dones kurdes es van aixecar en armes al costat dels seus marits i fins i tot van assumir noms de guerra.
Avui en dia, els kurds iraquians gaudeixen d’un cert grau d’autonomia i drets. A diferència de les generacions de més edat, gairebé cap de les dones actualment allistades tenen experiència real de combat i sovint en canvi es dediquen a la logística. La cultura patriarcal-feudal dels dos partits dominants en el nord de l’Iraq fa menys admissible de participació de les dones en la guerra.
Cultura de la resistència
Si hi ha un fort moviment de dones entre els kurds més enllà del camp de batalla d’avui, té més a veure amb la política de l’esquerra i la cultura de la resistència.
Aquells que veuen la lluita de les dones kurdes com a mera propaganda o relacions públiques, ja sigui tractant a tots els partits kurds com un grup homogeni o ignorant la revolució social que va precedir a la lluita armada, que va donar a les dones kurdes una reputació com a importants actores polítiques i responsables de prendre decisions en igualtat. Després de tot, les dones kurdes han estat lluitant per aquesta causa des de fa dècades amb escassa atenció dels mitjans de comunicació.
De fet, la mobilització dels mitjans cap a les dones de Kobane és el llegat de la resistència de les dones kurdes durant dècades com a combatents, presoneres , polítiques , líders dels aixecaments populars i activistes incansables, que no han estat disposades a cedir en els seus drets.
Finalment, no ajuda a les dones kurdes ser glorificades com a enemiques de l’ISIS , si la totalitat de la seva lluita política no és compresa i reconeguda. La tergiversació de la resistència de les dones kurdes als mitjans de comunicació occidentals higienitza una lluita radical de tal manera que es pugui adaptar a les percepcions d’un públic occidental. En lloc de qüestionar el fet incòmode que el moviment al qual pertanyen la gran majoria de les dones que combaten l’ISIS s’etiqueta com una organització terrorista -per part de Turquia , la UE i els EUA- cosa convenientment silencien.
La valoració d’aquestes dones no només ha de lloar la seva lluita contra ISIS, sinó també ha de reconèixer la seva lluita política. Els que vulguin honrar les enemigues més valents de l’ISIS poden començar per donar suport activament a la resistència a Kobane, treure el PKK a la llista del terror i reconèixer oficialment l’administració pròpia del Kurdistan sirià.
