La LOE: una altra oportunitat perduda

Acord o concessió?

Ja s’ha aprovat al Parlament la nova Llei d’educació (LOE) amb els vots en contra del PP i l’abstenció de CiU. Durant alguns  mesos la LOE va centrar el debat social i va arribar fins i tot, a fer sortir els bisbes i la dreta més reaccionària al carrer.

Però aquest debat social sobre la nova llei ha estat monopolitzat per la dreta i l’Església i s’ha centrat bàsicament en la demanda dels centres concertats (majoritàriament de titularitat religiosa) sobre com conservar els seus privilegis i augmentar el finançament de les seves escoles, en lloc de centrar-lo sobre els problemes reals del nostre sistema educatiu i buscar solucions a l’actual segregació social que es dóna entre els centres educatius, sobretot entre els centres públics i els privats-concertats.

Tothom estava d’acord en que feia falta un acord social per tal de donar estabilitat al nostre sistema educatiu,  resoldre els problemes actuals i trobar la manera d’enfrontar els nous reptes des de l’educació. La qüestió, però, és que tal com ha quedat  la llei no respon a un acord entre totes les forces socials sinó que ha acabat sent una gran concessió a la patronal de l’escola concertada, en general, i a l’església en particular. I tot això amb el vist-i-plau de l’esquerra política que no ha apostat amb prou fermesa per la defensa de l’educació pública.

Després de les esmenes que s’havien aprovat en el Senat amb els vots de CU i el PP,  i que feien més regressiva aquesta llei, valorem en positiu que la majoria d’elles no prosperessin, i que es mantingui la presència d’un representant municipal en els consells escolars dels centres concertats. Malgrat això, valorem molt negativament que l’esmena que donava possibilitat a una forma  d’accés diferenciat per al professorat interí, fos també rebutjada. No entenem perquè, partits com ERC i IU no varen donar suport a una proposta que afavoria a tot un col·lectiu que treballa a l’educació en condicions d’inestabilitat i precarietat.

Tal com ha quedat la nova llei es queda  a mig camí entre la LOGSE i la LOCE, és  poc valenta i no aborda els problemes de l’actual  sistema educatiu.

Els grans temes ‘pactats’:

• Augment del finançament dels centres concertats: nous concerts per a l’etapa de 3-6 anys, augment dels mòduls dels concerts, fet que implica que la meitat dels recursos econòmics de la memòria, 6.000 milions d’euros, es destinaran a finançar centres privats d’infantil, batxillerat i d’FP.

• Religió: continua essent d’oferta obligatòria per a tots els centres i voluntària per a l’alumnat. S’ha perdut l’oportunitat de treure la religió confessional dels centres educatius, tal com es reclamava.

• Comissions d’escolarització: es constituiran obligatòriament només quan la demanda de places superi l’oferta dins de l’àmbit d’actuació de la comissió. Els pares i mares poden continuar presentant les seves sol·licituds en el centre que desitgin. Queda així establerta la “llibertat d’elecció” per damunt l’equitat i la cohesió social i es consolida la selecció de l’alumnat.

• Possibilitat d’augmentar el 10 % el nombre d’alumnes per aula per atendre l’alumnat nouvingut. S’exporta així una pràctica que a Catalunya ja s’estava aplicant i que ha donat com a resultat una més gran massificació dels centres amb tots els problemes que això comporta, sobretot als centres públics on hi ha ja una molt gran concentració d’alumnat amb dificultats.

• Programes de Qualificació Professional als 15 anys: si es fa en condicions i dins dels centres educatius, i si suposa que una part molt petita de l’alumnat amb més dificultats pugui accedir a tenir el graduat de l’ESO, podria ser una bona mesura.

• Repetició de curs amb més de dos suspensos i decisió de l’equip docent quan en siguin tres. Pensem que no és un tema fonamental i que, en tot cas, ens sembla correcte que sigui l’equip docent el que prengui la decisió sobre si un o una alumne/a han de repetir curs.

Els grans temes abandonats:

• No garanteix la prioritat de l’escola pública.

• Es consolida la fractura social entre els centres públics i els privats-concertats.

• Continua possibilitant l’adoctrinament religiós als centres educatius.

• No s’estableixen prou mesures ni requisits que permetin el control dels centres concertats i resulta més difícil la rescissió dels concerts.

• No es garanteix l’oferta d’escolarització pública per a tota la població que ho requereixi.

• No es garanteix la gestió democràtica dels centres.

• No es resol la situació de precarietat del professorat interí.

• No es disminueix el nombre d’alumnes per aula, sinó tot el contrari.

• No hi ha millores de les condicions laborals del professorat.

• No es prorroga de manera indefinida la “jubilació LOGSE”.

• No es deroga la “Ley Orgánica de la Formación Profesional y de las Cualificaciones”, que permet la privatització d’una part de l’FP.

Rosa Cañadell

Professora de secundària

Portaveu d’USTEC·STEs