La revolució de Chávez continuarà: el procés democràtic i socialista de transformació és ben viu

Fa un mes, Veneçuela vam perdre un líder històric que va impulsar la transformació del seu país i va provocar una onada de canvi a tot Amèrica Llatina. En les eleccions de diumenge els veneçolans escolliran si volen continuar una revolució iniciada sota Hugo Chávez o tornar al passat. He treballat molt de prop amb el president Chávez des de fa molts anys, i ara estic llest per seguir-lo. Les enquestes indiquen que la majoria dels veneçolans donen suport la nostra revolució pacífica.

El llegat de Chávez és tan profund que els líders de l’oposició, que el difamaven fa tot just uns mesos, ara insisteixen que defensaran els seus èxits. Però els veneçolans recorden com moltes d’aquestes mateixes figures van recolzar un cop funest contra Chávez el 2002 i va tractar de revertir les polítiques que han reduït dramàticament la pobresa i la desigualtat.

Per comprendre la magnitud del que s’ha aconseguit, cal recordar l’estat del meu país quan Chávez va assumir el poder el 1999. En els anteriors 20 anys, Veneçuela havia patit un dels declivis econòmics més pronunciats del món. Com a resultat de les polítiques neoliberals que afavoreixen al capital transnacional a costa de les necessitats bàsiques de la població, la pobresa es va disparar. Una agenda draconiana orientada als mercats va ser imposada mitjançant la repressió massiva, incloent la massacre de 1989 de milers de persones en el que es coneix com el Caracazo.

Aquesta desastrosa tendència es va invertir amb Chávez. Quan el govern va ser capaç d’exercir un control efectiu sobre la companyia estatal de petroli el 2003, va començar a invertir els ingressos del petroli en programes socials que ara presten atenció mèdica gratuïta i educació en tot el país. La situació econòmica ha millorat significativament. La pobresa i la pobresa extrema s’han reduït dràsticament. Avui Veneçuela té el menor índex de desigualtat d’ingressos a Amèrica Llatina i el Carib.

Com a resultat, el nostre govern ha guanyat gairebé totes les eleccions o referèndums des de 1998 – 16 en total – en un procés democràtic que l’expresident dels EUA Jimmy Carter va anomenar “el millor del món”. Si no heu sentit parlar gaire d’aquests èxits, potser això té alguna cosa a veure amb la influència de Washington i els seus aliats en els mitjans de comunicació internacionals. Ells han estat tractant de deslegitimar i desfer del nostre govern durant més d’una dècada, des que va donar suport al cop d’estat de 2002.

També hem treballat per transformar la regió: unir als països d’Amèrica Llatina i treballar junts per abordar les causes i els símptomes de la pobresa. Veneçuela va ser fonamental per a la creació de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) i la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac), destinada a promoure el desenvolupament social i econòmic i la cooperació política.

El mite dels mitjans de comunicació que el nostre projecte polític s’ensorraria sense Chávez era una mala interpretació fonamental de la revolució de Veneçuela. Chávez ha deixat un edifici sòlid, la seva base un moviment ampli, unida que dóna suport al procés de transformació. Hem perdut el nostre líder extraordinari, però el seu projecte – construït col·lectivament pels treballadors, camperols, dones, pobles indígenes, afrodescendents, i els joves – està més viu que mai.

Els mitjans de comunicació sovint presenten a Veneçuela com a punt d’un col·lapse econòmic – però la nostra economia és més forta que mai. Tenim un deute baix i un superàvit comercial significatiu, i s’han acumulat prop de 30 mil milions de dòlars en reserves internacionals.

Per descomptat, hi ha molts desafiaments encara per superar, com el mateix Chávez va reconèixer. Entre els meus objectius principals hi ha la necessitat d’intensificar els nostres esforços per reduir la delinqüència i agressivitat enfront de la ineficiència i la corrupció en una campanya nacional.

A nivell internacional, seguirem treballant amb els nostres veïns per aprofundir la integració regional i la lluita contra la pobresa i la injustícia social. És una visió compartida ara per tota la regió, de manera que la meva candidatura ha rebut un fort suport de figures com l’expresident brasiler Lula da Silva i molts moviments socials d’Amèrica Llatina. També seguim compromesos a promoure la pau i l’estabilitat regionals, i per això continuarem el nostre suport enèrgic de les converses de pau a Colòmbia.

Amèrica Llatina avui dia està experimentant un profund renaixement polític i social – una segona independència – després de dècades de renunciar a la seva sobirania i la llibertat de les potències mundials i els interessos transnacionals. Sota la meva presidència, Veneçuela continuarà donant suport a aquesta transformació regional i la construcció d’una nova forma de socialisme per al nostre temps. Amb el suport dels progressistes de tots els continents, estem segurs que Veneçuela pot donar un nou impuls a la lluita per un món més equitatiu, just i pacífic.

Article publicat al diari britànic The Guardian el 12 d’abril de 2013.