Les onze restriccions

Antonio Peredo Leigue – Senador del MAS

Davant dels avanços polítics que s’estan produint a Bolívia, la dreta de l’orient del país comença a mobilitzar-se, utilitzant un discurs autonomista que persegueix quallar en la classe mitja i començar a articular una oposició al Govern de Morales.

Durant dues setmanes, els grups afectats pel programa de canvi que dirigeix Evo Morales, van enfilar totes les seves bateries contra la política del govern. Per fer-ho, van desplegar la pantalla del seu reclam per dos terços en les votacions de l’Assemblea Constituent i van rematar, com no podia ser d’una altra manera, en la seva repetida exigència d’autonomia amb poders absoluts.

Van aconseguir, (i quan no!) convèncer algunes capes de la classe mitja, amb la qui van realitzar una vaga de fam que es va diluir sense conseqüències i van apostar per la creació d’un clima de confrontació, en el que esperaven enganyar al govern. La campanya mediàtica, que va transcendir àmpliament les fronteres, mostrava un país a punt de sumir-se en una guerra civil. No van trobar el recolzament, ni malgrat dels qui desitjaven de fer-ho, perquè van comprendre que la violència es tornaria contra ells.

No per llevar-se molt d’hora…

Deu dies enrere, mentre es realitzava la Cimera Sud-americana, el prefecte de Santa Cruz, Rubén Costas, en incorporar-se a la vaga de fam, va signar un pronunciament amb els participants, publicat en tots els diaris del país. En essència, tal pronunciament versava: si no accedeixen a atorgar-nos l’autonomia en els termes que exigim, ens declarem independents. Esperaven causar espant en el govern, i obtenir recolzament d’algun altre govern. Fins i tot vàren arribar a publicar al dia següent, una carta de recolzament signada per governadors d’estats i províncies de Brasil, Argentina i Paraguay, els qui han mantingut un silenci vergonyós posteriorment.

La reacció que, en realitat, es va produir fou la contrària: una dura advertència governamental i el suport dels països de la regió al govern democràtic d’Evo Morales. Dos dies més tard, degueren de publicar un altre pronunciament en que es suprimien les seves amenaces separatistes, malgrat que seguien demandant la plena autonomia, a més d’una junta autonomista amb la que pretenen bloquejar la implementació del programa del govern.

Per a sortir airoses del seu intent fracassat, varen xifrar tota la seva expectativa en la realització d’ajuntaments als diferents departaments, on els grups desplaçats del poder han assentat els seus reals. Van adonar-se que havien mostrat les cartes massa aviat.

Globus s’assaig

Més cautelosos després dels seus intents fracassats, els integrants del comitè llançaren un globus sonda. Un dia abans de la data que van fixar per a les seves cabòries, en llançaren a Cochabamba, encapçalat pel prefecte Manfred Reyes Villa. Aquest polític, sempre disposat a pujar als trens en marxa, va llençar un discurs fogós reivindicant totes les exageracions (inclosa la proclama d’independència) a les que va afegir la seva proposta de referèndum departamental sobre l’autonomia.

Oportunament, van percebre que no podien mantenir la seva exigència fonamentalista, per la repulsa que va patir el seu portaveu. Ràpidament, construïren una nova estratègia i el seu discurs, hagué de canviar d’orientació. Evidentment, tots ells havien oblidat el sumís prefecte que els havia servit per a mesurar-se les forces.

Sota aquestes condicions van preparar els ajuntaments a quatre capitals departamentals: Tarija, Santa Cruz, Trinidad i Cobija. Malgrat que totes s’esforçaren per a mostrar que podien reunir la major quantitat de persones, era evident que a Santa Cruz, on els desplaçats del poder són més poderosos, s’utilitzarien tots els mitjans per a garantir la massiva concurrència. Centenars de milers de samarretes, vehicles per a portar gent des dels llocs més llunyans, desplegament d’equips electrònics per a veure i sentir en la distància, helicòpters per la campanya mediàtica…

No faltava res. Fins i tot estaven preparats els grups de xoc amb els que provocar, en el moment en el que es produís la mínima possibilitat l’enfrontament.

Els climes adversos

Depenent de la eufòria utilitzada en la convocatòria i de les condicions atmosfèriques, les accions van tenir diversos resultats. De totes maneres, a Santa Cruz, es van anunciar les pautes de la forma en que es volen enfrontar al govern, d’ara en endavant. L’estratègia està resumida en onze punts d’una proposta que, obertament, reclama el control de tots els recursos, les riqueses i la població.

Aquests són:

Intencions desemboçades

El que sobresurt d’aquests onze punts es l’afany de tenir control sobre la terra i la capacitat d’imposar tributs. Això sembla ser el més notori i està relacionat amb els vertaders interessos dels grups que han aixecat tota aquesta sèrie d’accions que, a l’exterior, s’han vist com a reclams contra un suposat autoritarisme al govern i en defensa de la democràcia.

A les comunicacions publicades anteriorment, foren explícits sobre aquest tema. Des de les prefectures es farà la distribució de la terra en concordança a les disposicions pròpies, específicament entre els originaris del departament. Coneixem que, els fills dels migrants d’occident, són considerats com a no-originaris. No succeeix el mateix amb els fills dels immigrants europeus que, en última instància, són els qui elaboren el discurs separatista. És obvia la resposta a qui pregunti entre qui es repartiran les terres. A més, gaudirien de la potestat sobre les terres forestals, el mateix que succeeix amb allò referent als recursos hídrics, que podrien utilitzar com desitgessin, sense que es pogués implementar els plans nacionals sobre els mateixos.

Sobre la tributació, en més d’una oportunitat es van plantejar que les prefectures recaptessin impostos departamentals i nacionals; dels últims, s’entregaria una tercera part al govern central i un 10% per a un fons d’ajuda als departaments més pobres. Però, a més, volien establir polítiques pròpies de tributació. D’aquesta forma, podien jugar per atreure capitals sense cap mena de recança per la fortuna de la resta del país.

Les intencions declarades

L’últim precepte és simplement escandalós: “inserir-se directament al Món”. L’explicació que va donar Carlos Dabdoud (portaveu) diu així “Fer negocis sense estar depenent de la Cancelleria (el govern central) i tenir una relació directa d’Estat a departament”.

El menor que suposa aquesta proposta és la creació de consulats, en tants països com considerin necessari. No només volen la independència, sinó que la resta del país es sotmeti als seus interessos.

Prou!

Contra aquestes pretensions, el poble va votar, amb majoria absoluta, a les eleccions del desembre anterior i al juliol d’enguany.

En instal·lar-se l’Assemblea Constituent, la majoria va determinar que serà aquesta instància la que estableixi els principis en els que s’assentarà la nova societat que el poble vol construir, una nova Bolívia. L’autonomia que volen imposar les persones del comitè és absolutament contrària als propòsits dels qui veuen que perdran els seus privilegis

A Bolívia es mantindrà la democràcia; en realitat, s’establirà una vertadera democràcia per a que tothom, absolutament tothom, i no un grup privilegiat, visqui bé.

Antonio Peredo Leigue – Senador del MAS