L’Estat plurinacional comunitari sepulta l’Estat colonial i neoliberal
La nova Constitució Política de l’Estat (CPE) aprovada en referèndum popular converteix Bolívia en un Estat plurinacional social de dret comunitari i sepulta definitivament l’Estat colonial i neoliberal. Vivim el moment polític més important de la història republicana, l’inicia d’una nova etapa en la història constitucional del país, com va destacar el vicepresident Álvaro García Linera.
Després de 500 anys de lluites socials i revoltes obreres i camperoles, el poble bolivià decideix deixar de ser una colònia endarrerida i elimina el semiesclavatge i el pongueaje. S’ha acabat l’estat colonial i neoliberal; enrere queda la mal anomenada Mitja Lluna per donar pas a la Lluna sencera, la nova Bolívia unida i més digna, va proclamar el President Evo Morales des del balcó de Palacio Quemado en una improvisada celebració per la victòria del sí en el referèndum d’aquest diumenge.
El vicepresident Álvaro García Linera anuncia que la construcció d’una nova estructura estatal donarà inici a una nova etapa en la història constitucional del país que marcarà un destí diferent per als propers 30 anys.
Sense copiar models estrangers, comença a construir un nou Estat plurinacional unitari i divers, que defensa la igualtat entre bolivians contemporanis i bolivians originaris mil·lenaris de 36 nacionalitats indígenes plenament reconegudes.
La nova Constitució integra la vida política i econòmica als indígenes i els reconeix el seu dret a l’autogovern en els seus territoris autònoms.
L’Estat dirigeix l’economia prioritzant el bé comú i el respecte a la Pachamama; es penalitza l’alienació dels recursos naturals; s’estableix constitucionalment que la superfície màxima de la propietat agrària és cinc mil hectàrees. Els serveis bàsics d’aigua, comunicacions i energia deixen de ser un negoci privat.
S’acabaran els conflictes?
El vicepresident Álvaro García espera que la polarització entre bolivians acabi, però l’oposició anticipa que la bel·ligerància política continuarà.
Els opositors del CONALDE s’atrinxeren en les seves regions i intenten deslegitimar la victòria dels oficialistes. “He escoltat alguns sectors radicals que diuen ‘deixem que aquest govern apliqui la seva Constitució perquè li explotarà a la cara'”, comenta el cap d’UN Samuel Doria Medina.
La implementació de la nova Constitució serà feble al principi, però de mica en mica cobrarà força, almenys fins a l’agost. El president Morales convocarà a prefectes, alcaldes i altres autoritats a conformar un Consell Nacional d’autonomies per començar a negociar la Llei Marc de les Autonomies, un dels temes més candents.
La dreta preveu que sorgiran nous conflictes, no entre l’oposició i l’executiu, sinó entre els pobles indígenes i els ciutadans no indígenes. Tanmateix, l’avantatge és que els radicals violents de les regions van ser derrotats, igual que el sector oficialista de línia dura que van voler aprovar la CPE prenent presos als dirigents opositors, observa Doria Medina.
Eleccions
La Carta Magna habilita la reelecció del President i Vicepresident per una sola vegada de manera contínua, i en un article transitori crida a eleccions nacionals per president, vicepresident i membres de l’Assemblea Legislativa plurinacional el 6 de desembre de 2009. A l’abril de 2010 se celebraran comicis municipals i Prefectural.
El MAS inicia aquest mateix dilluns la campanya per la reelecció d’Evo Morales per a la gestió 2010-2015. El diputat Jorge Silva (MAS) presagia que d’agost a desembre el país viurà un fort període electoral, en el qual nous protagonistes polítics conformaran un bloc per enfrontar a l’actual President.
Fins ara, l’expresident Carlos Mesa i l’alcalde de Potosí, i el cap nacional d’Aliança Social (AS) René Joaquino van anunciar que es presentaran com a candidats a la Presidència en les eleccions generals de desembre de 2009.
Mesa impulsa un front polític amb Carlos Alarcón, Francesco Zaratti, Gisela Derpic, Ricardo Pau Ballivián, Hugo San Martín i Juan José Torres Obleas, integrants de la Fundació Comunitat.
L’expresident Jaime Paz Zamora, Óscar Eid i Hormando Vaca van formar l’agrupació Pàtria (Pacte de Treball Integració i Autonomia), suposat aliat de Joaquino.
El Col lectiu Sí Bolívia agrupa polítics del MNR i del MIR, entre ells l’ex vicepresident Víctor Hugo Cárdenas, Juliol Aliaga, Hugo Carvajal i Erika Brockmann, Luis Eduardo Siles, Roberto Moscoso.
El President Morales arriba a les presidencials de desembre invicte, i com a candidat favorit. En les eleccions de representants per l’Assemblea Constituent del 2 de juliol de 2006, el MAS va obtenir el 50,7 per cent dels vots, seguit per Podemos (15,3 per cent), el MNR i els seus aliats (7,4 per cent), Unitat Nacional (7,1) i altres forces polítiques minoritàries.
Morales va ser ratificat amb el 67% de vots en el referèndum revocatori del 10 d’agost de 2008, 13% més que el 2005. Cap president bolivià havia obtingut més del 50% de vots des de 1956.
http://www.bolpress.com/
