Lluitant per reconstruir el sindicalisme de classe
Teo Navarro
Crònica que ens parla sobre la celebració del primer congrés de co.bas
Amb la participació de delegats i delegades de diferents empreses i sectors (Telefònica, Administració Pública…) i territoris (Catalunya, Canàries, Madrid, Extremadura, Andalusia, País Basc…) es va celebrar el cap de setmana de l’11 i 12 de novembre el Primer Congrés Estatal de co.bas a Barcelona.
L’origen de co.bas es remunta a la ruptura protagonitzada pel sector crític de CCOO de Telefónica quan fa tres anys, i enfrontant la repressió de les seves posicions i dirigents per part de l’aparell oficial del sindicat, l’aclaparadora majoria dels seus afiliats i afiliades van resoldre constituir Comissions de Base. Des del primer moment aquest nou agrupament sindical es va pronunciar per evitar convertir-se en un sindicat d’empresa, marcant-se com a objectiu contribuir al reagrupament d’aquelles forces i col·lectius que lluiten per la reconstrucció del sindicalisme de classe front el sindicalisme conciliador i burocràtic que practiquen els sindicats majoritaris.
Van assistir al Congrés diferents organitzacions, col·lectius i activistes sindicals amb els quals co.bas ve treballant en unitat d’acció: IAC, FTC, SU, SF, OTZA, companys com Montero de Miniwatt-Philips… així com l’organització ATRAIE de treballadors immigrants. Des de l’àmbit internacional es va llegir una salutació dirigida al congrés per Conlutas (Coordinadora Nacional de Lluites) de Brasil.
El Congrés va aprovar el document “Per la reconstrucció del moviment sindical unitari, de classe, internacionalista, assembleari i democràtic. Tots i totes decidim”, incorporant-hi algunes esmenes com a resultat del debat. Després d’analitzar la situació del moviment obrer, caracteritzada perquè “en les darreres dècades els treballadors hem estat sotmesos a una pèrdua constant de drets laborals i socials que havien estat durament conquerits per generacions anteriors” , el document analitza el procés de degeneració del vell sindicalisme de classe i, “enfront de la dispersió” de forces del sindicalisme alternatiu, aposta per lluitar per la construcció d’ “un moviment unificat d’oposició a la burocràcia sindical”.
Així mateix, el congrés va definir els trets centrals del tipus de sindicalisme que co.bas impulsa caracteritzat per la independència de classe respecte a la patronal i a l’Estat, regit per la democràcia obrera amb el poder decisori en les assemblees, compromès en l’impuls, la coordinació i la solidaritat amb les lluites, amb especial atenció als sectors més explotats i precaris (immigrants, joves, dones), amb voluntat de projecció i coordinació internacional, i amb caràcter soci-polític, compromès amb les lluites i moviments emancipadors dels treballadors i treballadores en tots els àmbits.
També es va aprovar una plataforma mínima de reivindicacions que marquen l’horitzó de lluita de la classe treballadora per al pròxim període, combinant la restitució de vells drets i garanties amb la conquista de nous drets, així com diferents resolucions parcials sobre com avançar cap a la confederació de l’oposició sindical, d’impuls del treball entre la joventut precària, de compromís per treballar per l’objectiu que sigui la classe treballadora qui es posi al capdavant de la batalla per l’habitatge, i de solidaritat amb diferents lluites obreres (treballadors de tallers de La Vanguardia contra la subrogació, campanyes contra la repressió dels treballadors d’Iberia del Prat i dels companys de la CSI d’Astúries…)…
En el terreny organitzatiu es van aprovar els estatuts i un conjunt de mesures per enfortir i desenvolupar co.bas, triant una comissió coordinadora composta per companys i companyes de diferents territoris i sectors.
