Mallorca, Balneari d’Asfalt?
Joan Amer
L'autor analitza els impactes sobre el territori que genera la indústria turística de l'illa i les polítiques de foment d'aquest sector econòmic per part de les classes dirigents. Posteriorment, se centra en les respostes dels moviments socials a la problemàtica existent.
Mallorca: perifèria de plaer en el circuit capitalista europeu
A la dècada dels seixanta, Mallorca s’incorpora com a perifèria de plaer en el circuit capitalista europeu. És l’inici del turisme de masses de les classes mitges i treballadores dels estats de benestar del Nord d’Europa, principalment Gran Bretanya i Alemanya. També és l’època del boom econòmic espanyol, en el marc de la dictatura franquista, que utilitza el turisme com a font de divises i de legitimació política.
El model econòmic-turístic va molt lligat a l’explotació del territori. A les primeres etapes del turisme (dècades de 1960 i 1970) es produeix una ocupació intensiva del litoral de Mallorca amb la construcció d’hotels. És important la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i l’autovia des de l’aeroport a la capital (Palma), finançats pel Banc Mundial.
A la dècada dels vuitanta continua el creixement turístic i urbanístic amb la construcció d’apartaments, principalment en el litoral. A mitjans de la dècada dels noranta, una vegada superada la crisi de la guerra del Golf Pèrsic, amb la liberalització del sector aeri i l’ampliació de l’aeroport de Son Sant Joan, Mallorca passa a ser també un destí turístic residencial. Des de les institucions polítiques es dóna suport a aquest model, el president autonòmic, Gabriel Cañellas manifesta, pocs anys abans, a la sessió d’investidura de 1991, “Balears ha de convertir-se en la segona residència d’Europa”.
El turista residencial té o lloga una casa, i ve diverses vegades i en estades més curtes (el que suposa un major ús del transport aeri). La gran oferta de vols (especialment de baix cost) des de Gran Bretanya i Alemanya permet l’augment dels turistes residencials. A això cal afegir l’augment també de la construcció de segones residències, en part inversió alemanya abans de l’entrada de l’euro. Alhora, el turisme hoteler manté un bon ritme.
A l’inici de la primera dècada del 2000, es produeix una ralentització del creixement econòmic, lligada al descens dels turistes procedents d’Alemanya. El país germànic viu una crisi econòmica i un desmantellament de l’Estat de Benestar, tot impactant en les vacances de les classes mitges i treballadores alemanyes. El govern autonòmic, a partir de 2003, amb el retorn al poder del Partit Popular, encapçalat per l’exministre Jaume Matas, després d’un parèntesi de quatre anys, inicia una etapa desenvolupista de construcció de infraestructures, principalment autovies. El model econòmic-turístic mallorquí presenta seriosos símptomes d’esgotament: deslocalització empresarial, augment de la competència a la Mediterrània, creixement de la desigualtat social… La recepta des del govern autonòmic és més creixement. Amb la construcció de més xarxa viària es persegueix la constitució de tota l’illa com a una zona urbana residencial, que permeti el ràpid accés des de l’aeroport a les segones residències de tota Mallorca. Aquest mateix procés s’està vivint amb més intensitat a Eivissa, mentre que a Menorca no es produeix de la mateixa manera.
La resposta: L’ ecologisme com a moviment social
El moviment social més significatiu a la Mallorca contemporània és l’ecologisme, concretat principalment en el moviment per la defensa del territori. Això no és casual, com s’ha dit, un dels aspectes més importants del canvi sòcio-econòmic que comporta l’aparició de l’economia turística és l’ocupació progressiva del territori.
L’ecologisme a Mallorca no és igual únicament a GOB ( Grup balear d’ornitologia i defensa de la naturalesa , principal entitat ecologista illenca), és tota una cultura política. El GOB, com a organització, s’ha constituït en un eix molt important d’aquest moviment, però la cultura política ecologista a Mallorca també se difon amplament a través de múltiples plataformes, col·lectius, així com a través d’agentes de socialització com, per exemple, les escoles i els grups de temps lliure.
L’ecologisme, i el GOB en particular, és un actor públic significat en el debat polític insular, que té com a un dels seus eixos principals el model territorial i turístic. El GOB és un referent de l’esquerra social pel calat de les seves lluites contra les polítiques urbanístiques impulsades pel Partit Popular. A més, e l moviment de defensa del territori a Mallorca té per endavant un llarg recorregut, perquè aglutina persones, col·lectius i agents de molt diverses procedències socials; encara que, com en la majoria d’aquests moviments, les persones de les noves classes mitges urbanes amb capital cultural siguin el principal grup.
La darrera etapa expansiva del Partit Popular, amb la construcció d’una xarxa viària sobredimensionada, s’ha respost amb una lluita articulada en dues etapes. En una primera etapa, s’han organitzat autònomament distintes respostes concretes a cadascuna d’aquestes infraestructures. Són els casos de la Plataforma contra el 2on Cinturó (contra una segona ronda de circumval·lació que augmentaria el perímetre urbà de Palma) i la plataforma Autovia No (contra una autovia que pretenia travessar tot el centre de l’illa, d’Inca a Manacor). Aquesta primera etapa culminà amb una manifestació de cinquanta mil persones pels carrers de Palma, sota el lema Estima’m. Qui estima Mallorca no la destrueix . En una segona etapa, s’ha llançat la campanya Salvem Mallorca , que aglutina les distintes lluites i propugna una defensa conjunta del territori de Mallorca. Aquesta campanya té com a eix principal una iniciativa legislativa popular (ILP) que promou una llei per a una major protecció del territori de les Illes Balears. Aquesta ILP vol fer front a les distintes agressions al territori, com el creixement urbanístic, i la construcció d’autovies, camps de golf, i ports esportius (per a més informació recomanam les págines web www.gobmallorca.com i www.salvemmallorca.org ).
Joan Amer (sociòleg i participant del GOB, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa)
