Manifest de Santiago

cimerapoblesind.jpgReunits a Santiago de Xile, els dies  8 i 9 de novembre de 2007, en el marc de la Cimera per l’amistat i la integració dels pobles iberoamericans, els representants d’organitzacions socials, polítiques i culturals, de pobles originaris, entitats acadèmiques, artístiques i ciutadans en general, hem debatut, en un marc de pluralisme i respecte, les contradictòries realitats de la nostra regió, i concordat accions que permetin avançar cap a la democratització, unitat, sobirania i autodeterminació dels nostres pobles i nacions. 

EL NOU PROTAGONISME SOCIAL

Constatem, esperançats el ressorgiment d’un estès protagonisme dels moviments socials, i forces polítiques progressistes, que amb les seves lluites articulades, cada cop més àmplies i persistents, han influït decisivament en l’elecció –en diversos països- de governants afins i sensibles al gran ideari d’emancipació, unitat i integració llatinoamericana, impulsant processos de canvi a la regió, que valorem com un avanç de gran projecció històrica.

Ja podem parlar de futur i dissenyar estratègies basades en la solidaritat i la cooperació dels nostres pobles, perquè tenim present i evoquem, avui, a líders i moviments que ahir van demostrar heroïsme i tenacitat incommensurables. Ho diem des de Xile, on la cobdícia va entrar amb l’espasa i la creu per aixafar, després de 300 anys, la resistència exemplar el poble maputxe; a 100 anys de la massacre de treballadors xilens, peruans, bolivians, argentins i espanyols a l’Escola Santa María de Iquique. En aquest país, on les empreses transnacionals van activar la maquinària militar i financera de l’imperi per derrocar al President Constitucional Salvador Allende i impedir el seu projecte de transformacions socials i d’unitat llatinoamericana; on les baionetes van servir a la plutocràcia i al capital estranger per entronitzar un model neoliberal que es tradueix en l’extrema concentració de la riquesa, l’exclusió social i política de les grans majories, on els poders fàctics i el gran capital han passat a controlar la política, els mitjans de comunicació i la institucionalitat.

La nova realitat política del continent i les seves promissòries perspectives reconeix una multiplicitat de vessants socials, culturals i ideològiques que adopten originals mètodes i estructures, diversos llenguatges, formes de lluita i propostes programàtiques. En aquesta diversitat, antítesi del dogmatisme, sectarisme i hegemonisme, radica la seva força i legitimitat històrica.

A partir de las demandes per la protecció de l’ecosistema, la defensa de la terra, els territoris i els drets dels pobles originaris, el rebuig a l’espoliació i alienació dels nostres recursos naturals, les reivindicacions del treballadors, el rebuig a l’espoliació dels estalvis previsionals, la denúncia de les bases militars dels EUA en sectors estratègics del continent, la defensa dels drets humans, l’enfortiment del rol de l’Estat en els sectors productius i per garantir el dret ciutadà a la Salut, Educació, Habitatge, Treball i Previsió, contra la discriminació de la dona i els adults més grans, pels drets de la joventut i altres sectors damnificats per les polítiques neoliberals, els moviments socials avancen cap a propostes polítiques unitàries davant dels grans problemes nacionals i contribueixen a aixecar una alternativa que permeti a Llatinoamèrica i el Carib intervenir amb força pròpia en els candents problemes que afronta la Humanitat.

Per això mateix rebutgem aquelles pràctiques que busquen atomitzar a les organitzacions socials subordinant-les com a input de polítiques estatals funcionals que apunten a perpetuar el model econòmic i institucional.

Els moviments socials ja no es conformen amb canvis cosmètics, sinó que plantegen un rebuig total a l’actual model de dominació econòmica, política i cultural que implica la comercialització de tots els àmbits de la vida pública i personal i l’ànim de lucre com suprem valor d’una societat que percep cada individu com a rival d’altri. Així mateix, també, en consonància amb la crítica que fan els pobles, a nivell mundial, a la globalització depredadora i a la guerra com a solució als problemes de la Humanitat.

Per la seva part, les forces polítiques que busquen alternatives al sistema imperant, tenen el desafiament de trobar noves formes d’interlocució i complementació amb les lluites socials, entenent que ambdues esferes es retroalimenten i es necessiten.

UNA INTEGRACIÓ DES DELS POBLES I PER ALS POBLES

Entenem la integració regional com un procés d’enriquiment mutu, de potenciació de les nostres fortaleses, de la nostra capacitat d’intercomunicació amb el món, partint del reconeixement de l’ésser humà i el seu benestar i felicitat, als que s’han de subordinar totes les polítiques públiques.

En la forja del futur d’Amèrica Llatina i el Carib, podem construir ciutadania amb el millor de cada poble i cultura que la composa. La seva integració s’ha de donar des de la mateixa base social, partint de les següents premisses essencials:

La recuperació dels recursos naturals, miners, hidràulics, pesquers, forestals i energètics; la reforma agrària i la sobirania alimentària com a processos que salvaguarden la participació i els interessos dels pobles i nacions.

  • – La integració energètica en harmonia amb el medi ambient.
  • – Els acords d’integració econòmica han de posar l’accent en les múltiples formes d’economia solidària, protegint el rol de la micro, petita i mitjana empresa.
  • – Aquest procés admet múltiples modalitats institucionals en l’àmbit sectorial i territorial, amb diversos graus segons la realitat de cada regió. En aquest sentit, recolzem el sorgiment d’instruments com l’ALBA, el Banc del Sud i altres, que són expressió de la voluntat integradora dels nostres pobles.
  • – La lluita democràtica ha d’enfortir els processos constituents i la creació d’una nova institucionalitat que consideri el rol protagònic del moviment sindical, dels treballadors de la ciutat i del camp, dels pobles indígenes originaris i del conjunt de forces socials. En aquest context, saludem l’aprovació, per part de la Nacions Unides, de la Declaració Internacional sobre els drets dels pobles indígenes.
  • – El desmantellament dels mecanismes d’opressió que conjuguen edat, classe, sexe, gènere i ètnia.
  • – L’activa solidaritat amb els pobles i governs que construeixen camins alternatius al capitalisme neoliberal. En aquest sentit, denunciem al govern d’Estats Units per la seva constant satanització i criminalització de les lluites socials i les seves activitats d’agressió i fustigament als governs que adopten el rumb de l’emancipació popular.
  • – El respecte i reconeixement a les cultures i autonomies de les comunitats originàries.
  • – La resolució dels conflictes històrics entre les nacions, la reducció dels pressupostos bèl·lics, el desarmament proporcional i progressiu en tots els països de la regió per reorientar aquests recursos a les necessitats de salut i educació.
  • – El lliure trànsit de les persones i els seus drets migratoris.  

Els nostres pobles estan en capacitat d’unir-se a pesar de la diversitat geogràfica, ètnica, cultural i política, per imaginar i construir unes altres solucions per a aquest únic món. Sabem que aquesta lluita s’enfronta a enemics mancats d’escrúpols, i que la seva voracitat i hegemonisme han significat enormes tragèdies per als nostres pobles. Tot i això, tenim fe en la justícia dels nostres postulats i ens fem càrrec de les grans epopeies que al llarg de cinc segles ens han permès d’avançar cap a la condició de pobles dignes, subjectes de la nostra pròpia història.

You may also like...