Milers de persones participen a la manifestació alternativa per un altre 1 de maig

Milers de manifestants han sortit al carrer aquesta tarda-nit a Barcelona per tornar a manifestar un any més la seva oposició a les conseqüències de les polítiques neoliberals imperants. En un evidentcontrast amb la manifestació “oficial” dels sindicats CCOO i UGT feta al matí –la clàssica processó sindical descafeïnada que tot i les pretensions del seus convocants difícilment ha assolit els 10.000 participants, i això essent generosos—, la manifestació de la tarda, convocada sota el lema “Precarietat zero, ni a la vida ni a la feina”, ha reunit una quantitat de participants que probablement superava de llarg aquesta xifra i que, a més, ha destacat per la seva combativitat, tot i l’ampli desplegament policial present al llarg del seu recorregut (quin contrast també amb la manifestació del matí!), la qual cosa era previsible si tenim en compte que aquesta manifestació havia estat inicialment prohibida pel tripartit.

La manifestació ha arrencat de la Plaça Universitat sobre les 18 hores i ha arribat a Correus dues hores després. Ha comptat amb la presència organitzada d’un ampli reguitzell de col·lectius polítics, sindicals i socials de l’esquerra alternativa i radical: Assemblea d’acomiadats de Seat, Papers per a Tothom i d’altres col·lectius de treballadors i treballadores immigrants, Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, CUSC, IAC, SU, Co.Bas, FTC, En Lluita, Corrent Roja, Revolta Global, Endavant, CNT, diversos col·lectius llibertaris… amb una notable presència de gent jove.

Durant el recorregut els treballadors i treballadores acomiadats de Seat reclamaven el seu dret a ésser readmesos; els col·lectius d’immigrants denunciaven les xenòfobes polítiques d’estrangeria i exigien papers per tothom, alhora que expressaven també la seva solidaritat amb la lluita dels treballadors i treballadores immigrants als EEUU contra les polítiques xenòfobes del govern Bush; la Xarxa contra els Tancaments i els col·lectius que la integren denunciava que “la reforma laboral és precarietat” i cridava a mobilitzar-se contra la nova contrarreforma laboral i de les pensions que estan a punt de signar CCOO i UGT amb el govern i la patronal; es denunciava l’especulació immobiliària; es rebutjava l’estatut i es reclamava el dret d’autodeterminació del poble català…, és a dir, la manifestació ha tornat a posar de manifest tot un seguit de denúncies de la situació política, social i dels drets democràtics que pateixen els sectors obrers i populars del nostre país. Les crides a la mobilització i a la lluita social han estat constants al llarg d’una manifestació que, tot i la seva diversitat, ja s’ha convertit en una alternativa, de classe i de lluita, a l’1 de maig conformista, rutinari i submís dels sindicats majoritaris.