Mirta JIménez: “Cal resistir, amb tendresa i unitat”

Aure Silvestre

Cuba va ser el primer país en signar i el segon en ratificar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, Assemblea General de les Nacions Unides, 1979). Així mateix, la Constitució de la República de Cuba estableix, al seu article 44, que l’home i la dona gaudeixen d’iguals drets en els àmbits econòmic, polític, social, cultural i familiar.

La Federació de Dones Cubanes (FMC) és una organització de masses creada el 1960 (un any després del triomf de la Revolució) amb un doble objectiu, defendre la Revolució i lluitar per la igualtat d’oportunitats entre home i dona. La Brigada Catalana Venceremos parlem amb Mirta Jiménez, la seua presidenta a Jagüey Grande, província de Matanzas.

D’objecte a subjecte després de 45 anys de Revolució. A qui us adreceu actualment, quins són els vostres projectes?

A Jagüey Grande estan afiliades a la FMC unes 20.000 dones de més de 14 anys, que suposen el 90% del total del municipi. Tant el treball a la FMC com l’afiliació són voluntaris, però les dones s’afilien perquè representem els seus interessos. Si el treball de la Presidenta i el seu equip no li resulta satisfactori a les afiliades, aquestes ens poden retirar la seua confiança i ser substituïdes. La FMC participem en els Consells Populars, en les comissions del govern (higienització, educació, cultura, salut…), on exposem el criteri de les dones. Ara estem preparant el nostre 8è congrés, previst per a març de 2005. En aquests 44 anys no hem aconseguit tot el que volíem, però és evident que la dona ha avançat moltíssim des del triomf de la Revolució

Les dones juguen un paper importantíssim en el dia a dia de la Revolució, però també sobre elles recauen molts problemes.

Fidel va dir que les dones vam ser les heroïnes del Període Especial, ja que vam haver de solucionar totes les mancances del país, que en última instància es veien reflectides en l’economia domèstica.

Actualment, el 65% de la força tècnica som dones, així com el 41% dels treballadors; hem de pensar que en 1959 la taxa de participació de la dona en l’ocupació tan sols era del 12%. A nivell polític tenim un 27% de representació a l’Assemblea del Poder Popular, hi ha 5 dones al Consell d’Estat i, als sindicats, el 53% de la dirigència de les seccions sindicals i dels burós són dones; ara bé, és evident que cal avançar. De fet, un dels programes educatius de la FMC, juntament amb el de la violència, és el de la promoció de dones als càrrecs de direcció.

Els 70% dels internacionalistes que ara mateix estan complint missions a Veneçuela són dones, moltes han anat a combatre quan ha fet falta, la majoria dels científics cubans són dones…

Hi ha una problemàtica especifica en el cas de la dona negra?

A Cuba, la dona negra ja està alliberada, la FMC representa els seus interessos, està representada, participa…hi ha igualtat i no hi ha discriminació legal.

A Occident ha esclatat, si més no mediàticament, la violència de gènere. Dones apallisades, assassinades… ocorre això també a Cuba?

Pot haver crims passionals, però no és un fet quotidià les pallisses o les morts; gràcies als avanços de la Revolució, que ha aportat a la dona drets, consciència i educació, que fan que la dona tinga suport i tinga clars els seus drets i que la violència no és admissible en cap relació. Ara bé, si es dóna el cas, les organitzacions de base i veïnals actuem, la FMC mateixa presentem la denúncia corresponent, i és efectiva: a Cuba no hi ha impunitat per als maltractadors. Juntament a això, un dels projectes de la FMC és fer xarrades sobre aquest tema per a educar a la població.

Hem pogut observar que, des d’una òptica europea, els i les joves cubanes s’inicien ben prompte en les relacions sexuals, com afronteu els embarassos d’adolescents?

Hem de treballar molt l’educació sexual, cal avançar en la sexualitat responsable, ja que no es pot utilitzar l’avortament, aconseguit com a dret el 1970, com a mitjà anticonceptiu. Tenim problemes amb les relacions sexuals amb penetració a edats joves, i per tant cal treballar-ho, ja que a Jagüey Grande hi ha 104 mares menors de 18 anys. La conscienciació és la clau, cal treballar amb els xics i les xiques però també les famílies han de parlar de sexe amb els seus fills, eliminar tabús. Cal parlar molt amb els joves i adreçar-se tant a dones com a homes, ja que han d’avançar junts i assumir junts els valors de l’educació.

Quin és el plantejament de la FMC respecte a l’homosexualitat?

És un dret individual de cada ésser humà, és la seua vida i intimitat. Dins de la societat cubana hi ha estereotips, aspectes culturals contraris a la homosexualitat, que cal treballar i sensibilitzar a la població. En occident es creen espais per als homosexuals, nosaltres entenem que han d’anar tots els llocs i tenir tots els drets. A la FMC contem amb un psicòleg que treballa amb les mares i els pares dels homosexuals per tal de sensibilitzar-los i ajudar a la comprensió

Les dificultats a Cuba són grans…

Ara hi ha moltes dificultats (preus, apagades, abastiment) però cal resistir, amb tendresa i unitat.