Misèria i símbols als carrers de la Franja de Gaza

Pere Roca

L’autor de l’article ha visitat recentement el territori palestí ocupat de Gaza. Pere Roca explica la situació actual d’aquesta franja de només 360 quilòmetres quadrats, on hi malviuen més d´un milió i mig de persones, enamorades de la seva terra, i alhora ansioses per sortir-ne.

 
Darrerament s´ha parlat molt de la Franja, els diaris i televisions han mostrat com els palestins passaven a Egipte desesperadament a subministrar-se d´aliments i medecines. Pot semblar que la crisi és recent, però de recent no té res. Des que Hamàs va guanyar les eleccions del 2006, uns comicis democràtics  que la Comunitat Internacional havia recolzat i supervisat, que el bloqueig es va iniciar amb tota la seva duresa. Amb el pretext que Gaza és un niu de terroristes, no entra ni tan sols ajuda humanitària. L´objectiu és castigar la població per tal que retiri el suport als islamistes; el resultat, una situació econòmica asfixiant. Israel reté totes les transferències econòmiques, l´atur ronda el 70% i els funcionaris -metges o professors- no cobren. Abans del bloqueig, la majoria de palestins creuaven el “pas d´Eretz” -el sofisticat control fronterer del nord, impossible de fer volar- cada dia per anar a treballar als pobles propers d´Israel.

Gaza és un territori agrícola, que exportava flors i maduixes a Holanda, per exemple. En l´actualitat, els pagesos han de veure com se´ls podreix la collita. 

Més del 60% de la població viu per sota el llindar de la pobresa i el 18% dels nens pateixen malnutrició crònica. Són dades del Banc Mundial. 

Visitar l´hospital de la ciutat de Gaza -la capital- és una experiència depriment; falten metges, no hi ha anestèsia per a fer operacions, les sales estan plenes de maquinària espatllada que no es pot enviar a l´exterior per fer les reparacions, els talls de llum afecten al funcionament normal, els malalts que han d´operar-se no poden anar a Israel a millors hospitals, les ambulàncies són obligades a girar cua quan arriben a la frontera, les llistes d´espera són infinites, les habitacions plenes de pacients, i cada cop són més les persones que han d´anar a casa a morir perquè no se´ls pot atendre. 

Amb aquest dramàtic teló de fons, per una vegada, els mitjans de Hamàs han tingut un efecte positiu immediat, amb la destrucció del mur que, al sud, fa frontera amb Egipte. Ha estat una acció eficaç, amb un contingut simbòlic afegit molt important, i ha suposat un estímul immens per una societat que, ofegada pel bloqueig, s´alimenta de símbols i de poca cosa més. 

Quan entres a Gaza, t´adones que els símbols són el motor de la societat, l´única “comoditat” que aquests palestins -els de Gaza- han pogut construir a la seva manera. Banderes simples, on cada color significa un partit -el verd Hamàs, el groc Al-Fatah, el negre Yihad Islàmica, el vermell el Front Popular-, fotos de morts -víctimes del conflicte que han convertit en màrtirs-, pintades i murals amb la cara de l´Arafat -un llest i corrupte que va saber consolidar-se com a líder i que avui, a Gaza, tothom honora. És un context idíl·lic pel simbolisme, per l´islamisme, per les consignes i per la demagògia que practica Hamàs. És un context fatídic per la integritat, per la dignitat i per la supervivència de les persones. Això és el que un sent quan camina pels carrers bruts de Gaza, pels camps de refugiats on la gent viu en barraques miserables decorades amb cartells religiosos i polítics. Els nens porten fotos de “màrtirs” penjades al coll, tota la població està acostumada dramàticament a la violència, als atacs israelians, als “assassinats selectius”. No tenen gairebé res, viuen alimentats moralment amb frases de l´Alcorà i gorres de Hamàs, que cada dia té més arguments i menys mitjans per resoldre els conflictes socials que provoca el bloqueig israelià. 

Els coets que llencen cap a l´altre costat del mur no superen els dotze quilòmetres, així que no és res més que propaganda armada, resistència simbòlica, allò que fa sentir als palestins -de Gaza- una mica més dignes.

 

“Procés de pau” a l’esquena de Gaza 

Mentrestant, l´Autoritat Nacional Palestina (ANP), amb seu a Ramallah, a Cisjordània, està negociant amb Israel uns acords completament aliens a la dura realitat que es viu a Gaza. Mahmud Abbas està jugant el paper de “palestí bo” a ulls de la comunitat internacional, que ha fet aportacions econòmiques importants al seu govern. Les millores en infraestructures a Csijordània van acompanyades d´una lleugera flexibilització dels check-points, a canvi de la consolidació de la policia palestina, un cos de seguretat subvencionat per Israel. Abbas, en una decisió única en la història de l´Organització per l´Allibertament de Palestina, ha accedit a la petició israeliana d´acabar per la via repressiva amb els grups armats, encara que aquests fa anys que no atempten contra civils israelians. Les ciutats de Cisjordània històricament conegudes com a feus de la lluita palestina són ocupades actualment per policies de l´ANP que tallen els carrers i controlen a la població. Quan hi ha operacions importants, la policia palestina es retira deixant pas als tancs de l´exèrcit israelià, que seguint el procediment habitual des de fa anys, imposa el toc de queda i ocupa les ciutats. La col·laboració de la policia palestina i l´exèrcit israelià és ja un fet habitual, i serveix per detenir membres de Hamàs o de les Brigades dels Màrtirs d´Al-Aqsa. Aquests darrers, facció armada d´Al-Fatah, han estat convençuts pels líders del partit perquè abandonin les armes a canvi d´entrar al govern. Molts han claudicat; els que no ho han fet són perseguits, ja no només per l´exèrcit israelià, sinó també per la policia palestina.

Així funciona el procés de pau encetat al novembre a Annapolis i refermat en la visita de Bush a terra santa, on va prometre la creació d´un Estat Palestí i la derrota del terrorisme alimentat per l´Iran. Mentrestant, des de l´inici de les negociacions entre Abbas i Olmert encara no fa tres mesos, ja han estat assassinats més de 120 palestins a la franja de Gaza. La frontera amb Egipte torna a estar tancada i difícilment Hamàs i Al-Fatah arribin a un acord, almenys això sembla, a curt plaç.

Gaza i Csijordània  són, actualment, dues realitats completament distants i enfrontades.

—-

*Article publicat a L’ACCENT 123 

You may also like...