Per a la dreta boliviana, 61% pel Sí i 38% pel No és un “empat”
Una de les primeres normes de convivència que s’aprèn en el jardí d’infants és que “la majoria mana”; un principi democràtic indiscutible reconegut en gairebé totes les nacions del món és l’elecció de governs i polítiques d’Estat per “majoria absoluta” de vots (50 per cent més un).
El MAS propina pallisses a l’oposició de dretes en les respectives eleccions: nacionals de 2005 (53%); en l’elecció d’assembleistes de 2006 (51%) i en el referèndum revocatori del 2007 (67%). Els opositors respiren alleujats perquè la seva quarta derrota en el referèndum constitucional del 25 de gener de 2009 no va ser tan xafogós.
Segons els resultats preliminars de la Cort Nacional Electoral (CNE), la nova Constitució Política de l’Estat (CPE) va ser rebutjada pel 40% dels votants i hauria perdut en cinc de les nou capitals de departament del país. D’altra banda, el 60% de l’electorat a nivell nacional va aprovar la Constitució.
El més lògic seria que les minories derrotades acceptessin la decisió de la majoria de la població, però a Bolívia els opositors no sempre respecten la lògica. El president del Senat Oscar Ortiz i el dirigent cívic de Santa Cruz Branco Marinkovic opinen que “no hi ha guanyadors ni perdedors” sinó un “empat tècnic”.
Segons la dreta boliviana, el referèndum constitucional va demostrar que “la meitat del país” li va dir NO a la Constitució, el que obligaria a Evo Morales a “aprendre a reconèixer les diferents visions que es tenen en el país”.
A partir d’aquesta lectura, l’oposició afirma que ha arribat al moment de “pactar” amb el govern, és a dir “concertar” lleis interpretatives per a cadascun dels articles de la Constitució que necessiten normes aclaridores.
El senador Tito Hoz de Vila (Podemos) anticipa que en tota aquesta etapa de “concertació”, el seu partit farà respectar els drets de la “minoria, que no és tan minoria”. “Si volen atropellar-nos, allà estarem, el Senat ha de ser un factor d’equilibri i obligarà al govern a governar per a tots per evitar un totalitarisme …”.
L’oposició, fracassada com classe política, va ser sepultada per la votació ciutadana i ara parla d’un nou pacte per revisar una Constitució que ja va ser aprovada; “aquest és un insult a la dignitat del poble sobirà, a la democràcia i a la intel·ligència”, va protestar l’ diputat Alejandro Colanzi (UN).
Segons Colanzi, la futura discussió política serà més de forma que de fons perquè el sobirà ja va definir-se contra la classe política que bloqueja tota possibilitat de diàleg i canvi en més de 20 anys de democràcia.
Va reaparèixer l’expresident Jaime Paz per fer entendre a Morales que “40 per cent de la població no està d’acord amb el seu projecte de Constitució, i per tant, ha de respectar aquesta voluntat”. L’ex-mandatari va proposar estructurar un govern departamental que representi a tots els tarijeños i els “blindi davant qualsevol imposició”.
El senador Ricardo Díaz (MAS) afirma que els partits tradicionals no tenen moral per exigir percentatges especials per a l’aplicació de la nova CPE perquè quan van administrar el model neoliberal mai van obtenir més de 34% de vots a nivell nacional.
ADN va guanyar les eleccions de 1985 amb 493.735 vots (32.83%), però el MNR va arribar al govern amb 456.704 vots (30.37%). En les eleccions de 1989 el més votat va ser el MNR (363.113, 25.64%); en les eleccions de 1993 va guanyar el MNR amb 585.937 vots (33.8%) però va governar el tercer MIR. ADN va guanyar les eleccions de 1997 amb 484.705 vots (22.26%) i el MNR vèncer el 2002 amb 624.126 vots (22.46%). En les eleccions generals del 2005, el MAS va guanyar amb la major votació de la història (1.544.374 vots, el 53.74%).
