Per a què hi som els petits
Les petites fan gran, diuen. I les grans, què fan, les grans?
1
Les grans fan el món més petit: quantes llengües (petites, mitjanes i grans) no han fet callar les llengües grans?
No es podria admetre, no es podria escriure, no es podria posar en una paret que les llengües grans fan el món més petit, seria mentida, una mentida insultant. Les llengües grans fan comerç, el comerç millora el món.
2
Per crear llengües calen milers d’anys de paciència, milers d’anys d’art, milers d’anys d’humor, han calgut milers d’anys de cants, i tanmateix… Tanmateix, quanta escassetat, quanta imperfecció. I totes són maquinària perfecta en llur curtesa.
Llengües petites?
Bruce Springsteen podria cantar les polifonies dels pigmeus amb el seu grup? Llengües grans? Quina grandesa poden mostrar l’anglès al maori (i a tants altres), el francès al canac (i a tants altres), l’espanyol al tarahumara (i a tants altres), el portuguès al kimbundu (i a tants altres)?
3
Les llengües no són grans, però hi ha llengües que són dels més grans, dels poders més grans: defineixen el món en nom de tots els altres. Aquest és, en realitat, el sentit especial que tenen les llengües petites: que saben identificar el perquè de la grandesa.
Al capdavall, l’afirmació benintencionada esdevé garantia d’un statu quo: no hi ha llengües grans ni llengües petites, però algunes llengües tenen monopolis. El de classificar les llengües, entre d’altres. Tu, petit, col·labora. Queda’t com estàs.
4
Les llengües petites fan gran el món sense (haver de) fer-se grans a si mateixes. Aquesta és, precisament, la funció del petit (per al gran): no fer-se gran, per demostrar la diversitat del món. Dit amb més precisió, per exhibir el patrimoni dels grans.
Terrible, aquest mateix mot, patrimoni.
Burdeus, patrimoni mundial. I la selva de Calais? Alcalá de Henares, patrimoni mundial. I la tanca de Ceuta?
Sota aquest les llengües petites «fan el món gran», l’ull del petit hi llegeix «maquillen» el món.
Aquest col·locar-nos al món, aquest donar-nos un protagonisme (fals) no expressa la nostra petitesa, sinó (sense voler) la nostra subalternitat: els de dalt ens estenen la mà. Vine cap a nosaltres. I allí, en aquesta solidaritat (falsa), ens buidem en la grandesa, ens hi fonem. No han hagut d’envair, hem estat nosaltres que els hem agafat la mà (de ferro).
5
No, no hi ha grans ni petits en les llengües. Totes són petites i grans a la vegada i a la mateixa banda.
En les llengües el que hi ha són minoritzats i minoritzadors.
No, no hi ha llengües minoritzadores. Els conflictes entre llengües són reflexos de conflictes socials.
Una llengua no és condemnable.
Però de minoritzades, haver-n’hi, n’hi ha.
És a dir, llengües, llengües minoritzades.
Obres d’art bandejades per les acadèmies. Condemnables. Això es podria dir, això es podria escriure. Minoritzades en parlants. Minoritzades en l’ús. Minoritzades en orgull. És a costa de les empetitides que s’han fet grans les grans.
Les llengües petites no fan gran el món, fan grans les llengües: són recipients que comuniquen sense escoltar-se: (com) tu més pobre, jo (més) ric.
6
La minorització de la llengua, la gravetat de la seva situació, podria esdevenir símbol ideològic. El símbol ideològic, fetitxe cultural. Al fetitxe cultural poc li acostuma a caldre per esdevenir esquer comercial: com n’ets, d’especial, amor meu. No hi ha joia que ho sigui més!
7
El món ha decidit què ha de fer l’èuscar. No li ha preguntat què vol fer, què pot fer, com es troba… Com es troba, ho sabem de debò els seus mateixos parlants?
El mot món és la signatura dels grans.
Esmentem les llengües que s’han estès pels diferents continents: anglès, francès, castellà, portuguès… Quina casualitat, totes quatre europees! I el fet que la més estesa sigui dels EUA, és casualitat també? Fem el mapa de cada llengua: aquests mapes ens mostren, amb força exactitud, l’expansió de l’imperi de cadascuna, una expansió militar.
8
Les llengües petites denuncien l’esclavatge: fan gran l’ésser humà, contra el món.
Notes:
[1] Aquest article s’avia del lema Les llengües petites fan el món més gran, que encapçala el mapa lingüístic col·locat a l’edifici esmentat al peu de la imatge, en el marc del projecte Euskarriak (Suports), endegat amb motiu de la capitalitat europea de la cultura Donostia 2016, consistent a exposar objectes artístics amb missatges sobre la diversitat lingüística europea en llocs públics de la ciutat. (N. del tr.)
