Per una terra lliure… de transgènics
Jordi Martí Font 
Segons la majoria d’historiadors –o prehistoriadors- l’ésser humà va començar a ser agricultor fa prop de quatre mil anys. No va ser fins a començament del segle XX quan es va produir la Revolució Verda, entesa com la mecanització de les feines del camp junt amb el conreu de noves varietats híbrides d’alt rendiment, mètodes de cultiu intensiu i la utilització massiva de fertilitzants, plaguicides i herbicides.
Es feia front així al repte d’una demanda creixent d’aliments aparellada a l’abandonament del medi rural cap a les ciutats d’importants masses socials en les societats occidentals.
A partir de la segona meitat del segle XX, es van començar a desenvolupar tècniques de biologia mol·lecular aplicades a l’agricultura que permetien analitzar i manipular l’ADN. Aquesta manipulació va portar a desenvolupar els Organismes Genèticament Modificats (OGM), el que normalment anomenem com a transgènics. Dels transgènics ho desconeixem pràcticament tot, no en sabem res de les seves conseqüències sobre espècies vegetals ni sobre poblacions d’altres organismes com les aus silvestres, els insectes polinitzdors i els microorganismes del sòl com bactèries i fongs. I menys encara sobre les persones a llarg termini.
Sí que sabem, però, que són organismes capaços de contaminar-ne altres de la mateixa espècie, entrant-hi en competència i posant en perill la biodiversitat. En aquest sentit, s’han detectat la presència de gens procedents de panís transgènic aprovat per a consum animal en productes de panís per a consum humà. Les mateixes plantes generen poblacions d’insectes més resistents, capaços d’arrasar les plantacions tradicionals de les mateixes plantes.
I res d’això no existiria si no fos negoci per a algú. Ningú ja no es creu la publicitada bondat de la producció transgènica per solucionar la fam al món o alliberar els països pobres de la gana. Monsanto DuPont, Calgene, Novartis, Aventis o Ciba han passat de produir productes químics i farmacèutics a centrar la seva producció en el camp de la biotecnologia. Han passat així a ser amos de la vida, a través de les patents. Actualment, es poden patentar organismes sencers, cèl·lules, cromosomes i inclús gens. Les empreses que els “inventen” tenen el dret de patentar-los i passar a ser propietàries de bona part de la producció mundial de llavors, unes llavors que generaran plantes que acabaran, per diversos mitjans, amb la competència tradicional i ampliaran, així, el mercat per a les multinacionals ames de la vida.
No parlem d’uns conreus anecdòtics, ja que al 2002, segons el Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications (ISAAA), ja ocupaven 59 milions d’hectàrees, amb un creixement anual del 12%. No parlem d’una possibilitat que poden escollir els qui decideixen menjar transgènics.
No parlem d’una millora de la biodiversitat. Parlem del control total sobre la vida de les persones i el desenvolupament dels pobles, parlem sobre la impossibilitat propera de menjar res que no estigui contaminat, parlem de la fam promocionada des de les multinacionals com a forma de lucre, parlem d’un dels principals reptes dels propers anys…
És per això que s’ha constituït la Plataforma Som lo que Sembrem, encarregada d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una agricultura i una alimentació sense transgènics. En el pla europeu, són cada cop més els estats i les regions que tracten d’eliminar els cultius i aliments transgènics per protegir la salut de la població i la biodiversitat. Mentrestant, a casa nostra, l’Administració continua sense donar resposta a les reiterades reclamacions de la societat civil per aturar-los. I al contrari, hem de veure com es sanciona els qui denuncien les irregularitats i les conseqüències d’aquests cultius.
L’aposta és clara: una Llei al Parlament de Catalunya que declari el Principat lliure de transgènics. Per fer-ho, és necessari, entre altres coses, recollir més de 50.000 signatures. Així que si decidiu decidir en l’àmbit de l’alimentació, cal que signeu a http://www.somloquesembrem.org després d’informar-vos sobre com les multinacionals de l’alimentació ens volen desposseir d’un tros més de vida sense que diguem ni mu.
Bloc de Jordi Martí i Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/2639
