Quines banderes i per a què utilitzar-les? Internacionalisme i qüestió kurda

by Borja G. Moya · Published 3 de desembre de 2015 · Updated 15 de juny de 2016

El combat a Rojava (al Kurdistan sirià) de les milícies de les YPG i les YPJ contra el feixisme de DAESH, amb l’heroica resistència de les dones kurdes durant el setge de Kobane. La guerra a Síria, les milers de refugiades, la repressió de Turquia contra el moviment kurd i la fi de l’alto el foc del PKK. Els dos processos electorals en aquest mateix territori i l’entrada al parlament turc de l’HDP, o la capacitat d’autoorganització del moviment de dones kurdes són alguns dels motius que expliquen que la lluita per l’alliberament del Kurdistan s’haja situat novament a l’escena mediàtica.

La presència a mitjans de comunicació hegemònics i alternatius es barreja amb l’interés que suscita entre els moviments socials i organitzacions polítiques el projecte del confederalisme democràtic. Un ampli ventall d’organitzacions que es mouen des de l’anarquisme fins al comunisme, passant pel feminisme o els moviments d’alliberament nacional, s’han interessat darrerament per la qüestió kurda. Aquest fet ha provocat que fins i tot a llocs on la seua diàspora no havia estat històricament organitzada, com ara els Països Catalans, s’haja activat també un moviment de solidaritat. Xarrades, mobilitzacions, comités internacionalistes, actes, presentacions de llibres o plataformes se succeeixen arreu del territori.

Tot un seguit de gestos que deixen veure alhora algunes de les mancances de la desorganització a l’entorn d’estructures sòlides de solidaritat o coordinació en clau internacional(ista). Una d’aquestes seria, per exemple, la qüestió de les banderes kurdes i els seus colors. No és el mateix difondre cartells i convocatòries amb una senyera, una estelada roja o una de blava al Principat; com tampoc seria el mateix fer-ho amb una bandera de la comunitat autonòmica, una senyera o una estelada al País Valencià o a les Illes. Tampoc representa el mateix emprar una ikurrina que una arrano beltza per a difondre una xarrada sobre Euskal Herria ni, entre els moviments anarquistes, una bandera negra que una de roja i negra. El mateix succeeix a l’entorn de les banderes del Kurdistan.

Fruit precisament d’aquesta articulació de la solidaritat internacionalista amb el poble kurd s’ha generat tot un seguit de propaganda política d’actes i mobilitzacions on s’empren indistintament banderes del moviment kurd, fins i tot a la mateixa organització, sense analitzar d’on provenen. D’aquesta forma, podem trobar a Internet cartelleria d’una assemblea X per a promocionar un acte sobre el confederalisme democràtic amb una bandera kurda tricolor amb un sol enmig (que no representaria aquest corrent ideològic, sinó, més aviat, la tendència conservadora i fins i tot clànica que caracteritza la regió autònoma del Kurdistan iraquià). Com també podem veure que una mateixa organització o moviment pot fer servir, indistintament, banderes i colors del PKK, del PDK, del PDK-I o del KCK.

Lluny de qualsevol to alliçonador i de pretensions de definir la bandera o els colors que ha de fer servir cada organització o moviment quan fa cartells, l’objectiu d’aquest article és aportar una mica d’informació, en forma d’annex, al voltant de quins partits kurds utilitzen aquestes banderes i colors i a quines zones i, a més, llançar algunes reflexions.

En aquest sentit, caldria plantejar-se si no es cau, fins i tot des de l’esquerra revolucionària, dins un cert etnocentrisme o eurocentrisme involuntaris, quan no es contrasten les informacions respecte als moviments que no s’inclourien dins el mal anomenat “primer món”. Aquesta pretesa ignorància és especialment simptomàtica en els partits polítics i moviments que no es preocupen per l’opressió nacional ni pels moviments que duen a terme lluites revolucionàries que no passen per les estructures d’un estat nacional. Mancances que responen precisament a una qüestió que, entre l’esquerra, sempre havia estat a la primera línia de treball i que ha perdut protagonisme: la necessitat d’organitzar l’internacionalisme com a base de qualsevol projecte revolucionari.

Ni l’agenda mediàtica oficial dels grans grups de comunicació, ni les imatges virals a les xarxes socials, ni la caritat cristiana occidental, ni les ONG, ni el fetitxisme dels rifles i els còctels molotov que tant agraden als militants 2.0 pareixen ferramentes útils per orientar la praxi internacionalista.

El moviment de dones al Kurdistan va molt més enllà de les milícies de les YPJ armades, sense restar-los importància, és clar, o de les fotografies que tracten de fer encaixar a aquestes dones dins els cànons de bellesa occidental. La superficialitat amb la qual arriben certes imatges precipita preses de posició i reproduccions d’informació marcades pels ritmes accelerats del capitalisme i els rols de genère patriarcals. Com a conseqüència, s’amaga el que seria veritablement d’interés (o hauria de ser-ho) per a les nostres organitzacions: quina és l’estructura i l’estratègia del moviment de dones autoorgantizades, feministes i revolucionàries més gran del món.

És urgent organitzar l’internacionalisme. Cal formació, informació, intercanvis, coordinació i referents. Deixar enrere la recerca d’homòlegs que reproduïsquen amb exactitud la nostra estratègia i fórmula organitzativa a altres llocs del món, per començar a plantejar que els referents internacionals naixeran de les nostres pròpies ferramentes d’anàlisi aplicades a contextos molt diferents. Fugint dels posicionaments absolutistes però sense caure mai en els posicionaments ambigus que han fet a segons quines esquerres justificar bombardejos. Així serà possible, per exemple, que s’entenga el paper que juga Bashar al-Assad com a fre als interessos de l’imperialisme ianqui a Síria i l’Orient Mitjà, i alhora s’analitze l’opressió històrica que el baasisme ha exercit sobre el moviment kurd a Rojava.

Reconéixer la importància de l’internacionalisme i, per tant, destinar recursos per dur endavant una correcta praxi en aquest sentit no és quelcom banal, sinó que fa avançar i créixer qualsevol moviment revolucionari tant en el pla intern com en la seua projecció internacional. Tenim molt a aprendre i no és tard per a fer-ho. Tant d’altres moviments revolucionaris com d’entitats del que anomenaríem societat civil organitzada i que, probablement, no qualificarem de revolucionàries, però que, almenys en aquesta qüestió, van, ara mateix, uns quants passos per davant. Recuperem velles consignes per a nous temps de lluita. Pobles del món: unim-nos.

Llistat d’algunes banderes kurdes

Bandera nacional (“oficial”) kurda. No representa necessàriament l’associació amb cap moviment revolucionari, sinó únicament el símbol nacional del Kurdistan. Actualment, és utilitzada amb diferents variants per alguns partits kurds de tendència conservadora (com ara el PDK, de l’Iraq, o el PDK-I, a l’Iran), i és la bandera oficial de la regió autònoma del Kurdistan de l’Iraq, així com de les seues forces armades, els peshmerga. Més informació sobre el seu orígen ací.

KCK: bandera de la Confederació Democràtica del Kurdistan, paraigua del moviment kurd al voltant del qual es coordinen les organitzacions que lluiten pel projecte del confederalisme democràtic.

KJK: bandera del Moviment de Dones Lliures de les Comunitats del Kurdistan, paraigua del moviment de dones al Kurdistan. Al seu si s’organitzen el PAJK, les YJA (sindicat de dones) i les YJA-STAR, així com el comité de dones joves.

PAJK: bandera del Partit per l’Alliberament de les Dones al Kurdistan

YPG: bandera de les Unitats de Defensa Popular a Rojava

YPJ: bandera de les Unitats de Defensa de Dones a Rojava

PYD: bandera del Partit de la Unió Democràtica de Rojava. Organització política de la qual es desprenen les milícies armades YPG i YPJ i, per tant, defensora del confederalisme democràtic.

PJAK: bandera de l’organització del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan a Rojhilat (Kurdistan iranià). Pertany al KCK i, per tant, defensa el confederalisme democràtic.

YRK: bandera de les Unitats de l’Est del Kurdistan, les forces d’autodefensa del Kurdistan de l’Iran.

HPJ: bandera de les Forces de Defensa de les Dones del Kurdistan de l’Est.

Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK): bandera de la principal força de l’oposició parlamentària a Barzani dins la regió autònoma del Kurdistan de l’Iraq.

PKK: bandera del Partit dels Treballadors del Kurdistan. El seu líder, i teòric del confederalisme democràtic, és Abdullah Öcallan, empresonat des d l’any 1999 per l’Estat turc.