S’accentua el pols estudiantil contra Bolonya

Laia Altarriba

10 facultats ocupades als Països Catalans i augmentant. El pols que les assemblees de facultat i el SEPC mantenen a les institucions per aturar un pla que denuncien que comportarà la privatització i elitització de la universitat pública s’aguditza. Amb un degoteig d’ocupacions a la UB, UAB i UV, els estudiants planten cara a les institucions per aconseguir aturar un procés de transformació del model universitari que s’ha fet d’esquenes a ells. Des de fa dues setmanes, centenars d’estudiants catalans dormen a les facultats per exigir que se’ls escolti. De moment, la resposta que han rebut ha estat la petició contra 28 d’ells de ser expulsats de les universitats entre un i onze anys, el menyspreu del conseller principatí del sector i paraules vagues dels rectors que en cap cas s’han transformat en compromisos. Els estudiants es comprometen a mantenir i extendre la lluita.

>> REPORTATGE DE L’ACCENT

Malgrat el desallotjament d’estudiants tancats a la Universitat de València, la criminalització que els mitjans de comunicació fan de les protestes, la negativa a un diàleg real sobre la implantació de Bolonya i la proposta d’expulsar entre un i onze anys 28 estudiants de la UAB, el moviment estudiantil manté el pols contra un projecte que consideren que posa la universitat al servei de les classes dirigents.

Amb deu facultats ocupades als Països Catalans (Pedagogia, Física, Biologia i l’edifici central a la UB; Lletres, Comunicació i Psicologia a la UAB; Filosofia, Filologia i Dret a la UV) en el moment de tancar aquest número de L’ACCENT i la perspectiva de noves ocupacions durant els propers dies, el que actualment exigeixen els estudiants als rectorats és que facin referèndums vinculants a les universitats amb la pregunta: “S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública?”. Si la pregunta és afirmativa, entenen que s’ha d’aturar el procés d’implantació de Bolonya (i derogar si cal els decrets d’aplicació aprovats) i que es comenci de nou el debat sobre el model universitari.

El calendari de les darreres setmanes mostra un moviment que va en auge: vagues i manifestacions amb milers d’estudiants el 20 de novembre a València (15.000), Barcelona (10.000), Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Castelló, Alacant, Benissa, Manresa i Olot, i dies abans Palma (700); ocupacions de facultats a la UB, UAB i UV; assemblees d’estudiants cada cop més massives; i suport mutu amb la campanya “Que la crisi la paguin els rics”. A més, tot i les dificultats que troba aquest moviment per connectar amb el personal docent, en llocs com la Universitat de València s’ha constituït una assemblea de professors de suport a les protestes dels estudiants.

Però aquest auge ja ha rebut com a resposta en alguns punts la repressió: és el cas de la càrrega dels Mossos contra la manifestació del dia 20 a Barcelona, dels desallotjaments dels campaments instal·lats en diferents facultats de la Universitat de València el dissabte 22 de novembre o de la proposta d’expulsió contra 28 estudiants de la UAB.

Negociacions que no avancen
Des de l’inici de les tancades, els rectorats i els comitès universitaris contra Bolonya (formats per les assemblees de facultats i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans -SEPC-) estan en diàleg constant. Però Marina Guino, en nom del SEPC, explica que els rectorats estan allargant les converses sense comprometre’s per ara a efectuar aquests referèndums de caràcter vinculant: “Ells posen l’excusa que poden fer referèndums consultius, però que per llei no poden ser vinculants. Nosaltres exigim que ho siguin”. Tot i les dificultats d’avançar en la negociació, Guino explica que els responsables de les institucions universitàries veuen que cada cop hi ha més assistència les assemblees de facultats i que el moviment va a més. Però el que tem la representant del SEPC és que els rectors utilitzin la lluita contra Bolonya només per obtenir més finançament: “La seva estratègia és agafar la reivindicació de més finançament públic per a les universitats, que és l’únic que estan d’acord amb nosaltres, per pressionar els governs i obtenir més diners. Ells diuen al Govern que si no els donen més finançament que puguin fer sevir per oferir alguna cosa al moviment estudiantil, la protesta se’ls escaparà de les mans”.

Que el moviment està creixent no ho constata només una participació creixent a les assemblees de facultat i les ocupacions de més facultats aquesta setmana, sinó que també ho mostra una carta confidencial enviada pels rectors de la UB, la UAB, la UV, la Complutense de Madrid i la de Sevilla al Govern espanyol. De la carta en donava notícia el diari El País, segons els qual els rectors advertien al secretari d’Estat d’Universitats que el moviment va creixent “amb conseqüències imprevisibles” i que “no és un fenomen passatger; no confiem que s’esvaeixi, sinó que sembla que s’accentuarà”.

La força del moviment estudiantil (malgrat que alguns mitjans s’entestin en reiterar que és minoritari) ha forçat el conseller principatí d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, a posicionar-se. I ho ha fet atacant durament els estudiants, ja que segons ell l’alternativa a Bolonya suposa tornar a l'”autarquia” i al model d’universitat franquista, “retrògrad i anquilosat”, que “Catalunya va pagar amb repressió, morts i afusellaments”.

Referèndums per aturar Bolonya
De referèndums els estudiants ja n’han convocat a dues universitats: Girona  i Lleida. A Girona va ser el 12 de novembre, i la pregunta va rebre un 94,38% de vots a favor. Tot i que els convocants reconeixien una baixa participació, aquesta ha quedat entre un 15% i un 20% per sobre de les darreres eleccions a claustre. Ara els estudiants gironins estan plantejar sumar-se a les ocupacions de facultats per exigir que el resultat afirmatiu sigui vinculant. Pel que fa a Lleida, el referèndum del passat mes d’abril va obtenir un 94,56% dels vots a favor d’aturar la implantació de Bolonya. Va anar a votar un 20% dels estudiants, xifra superior al 10% que hi va anar per l’elecció del rector. En el cas de Lleida, el rector s’havia compromès a acatar el resultat, i com que de moment no ha fet cap gest en aquest sentit, els estudiants exigeixen ara que s’hi comprometi.

A Alacant, tot i que no s’ha fet cap tancada, la mobilització estudiantil (300 estudiants exigint diàleg al rector) ja ha forçat el màxim responsable de la universitat a asseure’s amb ells per negociar que el referèndum que s’hi vol celebrar sigui vinculant.

—

Petició d’expulsió per 28 estudiants de la UAB amb un reglament franquista

Els expedients es remunten al desallotjament d’estudiants per part dels Mossos el passat mes de març

Si el rector accepta la proposta dels instructors d’expedientar 28 alumnes de la UAB amb sancions que van des d’un a onze anys d’expulsió de qualsevol universitat de l’Estat espanyol, seria la primera vegada que succeeix en un universitat dels Països Catalans d’ençà de la fi del franquisme. La notíca es va saber el divendres 28, i els expedientats disposen de 5 dies per recórrer-la. Aleshores, el rector tindrà 20 dies per decidir què fa. Tot i aquest termini teòric, els expedientats creuen que la decisió del rector pot tardar més. Tot aquest procés es fa en base al reglament franquista de 1954 encara vigent.
Marina Guino, una de les expedientades, explica a L’ACCENT que el rectorat diu que està obert a la negociació: “Tot i això, donen a entendre que la seva decisió depèn del nostre comportament polític aquests dies. Nosaltres, però, el que diem és que la retirada dels expedients no l’han de supeditar en cap cas a la nostra acció política. I a més, també diem que és una qüestió col·lectiva, és a dir, que o retiren tots els expedients o cap, que no ofereixin solucions individuals”.