Segon Fòrum Social Mundial de les Migracions

En el cas del Segon Fòrum Social Mundial de les Migracions celebrat entre els dies 22, 23 i 24 de juny a Rivas-Vaciamadrid amb 1.800 delegats i 800 organitzacions, el caire institucional es notava en diversos aspectes, des de la presència de patrocinadors dubtosos (com ara la BBK, o l’Obra Social de la Caixa, amb un 14% de Repsol, fortament qüestionada per la campanya Repsol Mata ) a l’intent d’imposar una estructura rígida i burocràtica a l’Assemblea de Moviments Socials (tema que s’explica més endavant).

Una anècdota: una presentació molt ben preparada que procurava, amb èxit, apropar la realitat de  Palestina a un públic la majoria del qual no la coneixia de primera mà, va ser interrompuda per una regidora (d’Izquierda Unida, per cert) de l’ajuntament ampfitrió de Rivas qui va “saludar” i marxar de seguida, amb un menyspreu absolut per als ponents, les persones assistents i el desenvolupament de la sessió.

I una altra: va transcendir, després del fet, que Consuelo Rumí, la secretària d’immigració del govern espanyol, s’havia passejat pel Fòrum sense que ningú no li sortís al pas per recriminar-li les polítiques que tants sofriments estan causant als immigrants. I és que s’havia informat de la seva vista als mitjans de comunicació, però no pas als participants en el Fòrum.

Quan aquesta circumstància va ser criticada en un seminari aquella tarda, un dels ponents, i membre de l’equip organitzador, va dir explícitament que no havíem de fer cap protesta (ni si vingués Zapatero, com semblava possible segons la brama que corria); ans al contrari, havíem de ser agraïts per l’oportunitat que el CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats, principal organitzadora d’aquest FSMM) ens havia donat per reunir-nos i intercanviar opinions.

Per contra, es trobava a faltar la dedicació d’una atenció específica a algunes de les importants mobilitzacions dels últims temps, com ara les manifestacions multitudinàries i el “dia sense immigrants” als Estats Units, o les tancades, vagues de fam i manifestacions a Bèlgica, o la molt interessant experiència de padrinatge (ocultació davant la policia) d’escolars amenaçats d’expulsió a França.

El plantejament dels organitzadors

Segons un article aparegut a El País, Enrique de Santiago, secretari general de CEAR (i en el seu moment figura de proa i gran esperança d’un dels corrents d’oposició a Llamazares dins d’IU) va atribuir el suposat “llanguiment” del moviment social a “la poca utilitat de les decisions que es prenen als fòrums”. I va afegir: “És necessari convergir amb les institucions polítiques perquè concretin els acords que nosaltres prenem.”

Però si prenem acords que valguin mínimament la pena, quins governs els “concretarien”? Si mirem només els del nostre entorn immediat, és impensable que ni els obertament de dreta (França), ni els de coalició dreta-esquerra (Alemània), ni els de centre-esquerra (Itàlia), ni tan sols el del PSOE, que en principi és d’esquerra, apliquin mesures remotament satisfactòries, per més que ens hi apropem.

Fer veure una altra cosa és contribuir a crear il·lusions altament perilloses. En comptes d’acostar-nos a les institucions, és imprescindible que els moviments socials mantinguem la nostra independència i ens dediquem a crear prou pressió des de fora, especialment a través de la mobilització, per imposar les nostres demandes als governs refractaris.

Creació d’una xarxa de mobilització

Tanmateix, seria erroni donar la impressió que el Fòrum fos una pèrdua de temps. Com a tots els Fòrums, hi havia uns quants seminaris i tallers interessants i, sobre tot, la possibilitat de fer contactes de cara a reforçar i coordinar les perspectives de lluita.

Per una vegada, va ser possible abordar aquesta tasca indispensable de forma sistemàtica mitjançant la convocatòria, el divendres al vespre, d’una reunió de totes les organitzacions i persones interessades a anar cap a la coordinació de les mobilitzacions a l’Estat Espanyol (d’on procedia la majoria dels assistents al Fòrum, malgrat la seva qualificació de “Mundial”).

Aquesta trobada va ser força concorreguda i ha donat lloc a una llista de distribució que ja ha començat a funcionar. Està previst fer una reunió al setembre i preparar mobilitzacions el 7 d’octubre, data acordada al Fòrum Social Europeu d’Atenes. Si, a diferència de tots els anteriors intents, aquesta incipient coordinació qualla, representarà un pas endavant molt important.

L’Assemblea de Moviments Socials

Com és tradicional, en acabat el Fòrum es va celebrar una assemblea de moviments socials, tot i que el format previst pels organitzadors no va ser gens tradicional. S’havia estipulat que l’assemblea era només per a delegats i delegades, amb un màxim de dos per entitat. Al principi, fins i tot, es va voler limitar l’accés a la sala a aquests representants, però la pressió de la gent, que no entenia aquesta temptativa d’exclusió, es va imposar i l’espai es va omplir de gom a gom.

No obstant això, la mesa seguia insistint que només les persones delegades podrien votar. Aquesta pretensió va ser contestada per un allau de protestes en dos sentits: primer, que la norma d’aquestes assemblees no era votar, sinó buscar el consens; i segon, que tothom havia de poder participar en el procés. A la fi, la mesa va haver de cedir.

El projecte de declaració repartit en la mateixa assemblea també va ser objecte de tota mena de crítiques, sobre tot per ser excessivament “light”. Desenes de persones van prendre la paraula per proposar esmenes –sobre la regularització sense condicions, l’oposició a les lleis d’estrangeria, el tancament dels centres d’internament- que rectifiquessin els “oblits” de l’esborrany.

Al final, es va acordar “per unanimitat” incorporar totes les esmenes al document, incloent-hi una que definia el 7 d’octubre com a jornada de mobilització.

Després, es va aprovar per aclamació una resolució d’urgència sobre la detenció a Barcelona, aquell mateix matí, de 59 persones en una acció de protesta contra el nou centre d’internament a la Zona Franca. La moció exigia “l’alliberament immediat i sense càrrecs de les persones detingudes” així com “el tancament immediat de tots aquests centres”.

De cara al futur

El Fòrum va comptar amb la presència d’un bon grapat de gent i d’organitzacions de Catalunya, però amb un percentatge relativament baix de persones immigrants, explicable en part per motius laborals i la convocatòria d’una manifestació a Barcelona el mateix dissabte a la tarda.

El repte ara és fer funcionar la xarxa que s’ha creat a l’Estat Espanyol i convertir el 7 d’octubre en una fita per a la recuperació de la capacitat de mobilització de franges més àmplies tant de la immigració com de la població autòctona.

Pel que fa a l’avenir del Fòrum com a tal, no és precisament un bon auguri el fet que a la primera pàgina de la seva web hagi aparegut, sota el títol de “Declaració de Rivas”, l’esborrany original sense la més mínima modificació ni cap indicació que no és la versió definitiva.