“Som treballadors sense patró”
ARGENTINA: “Som treballadors sense patró”
Àlex Tisminetzky 
Entrevista a Marcelo Ruarte i Maria del Valle, treballadors de l’Hotel Bauen, de Buenos Aires, que els treballadors van recuperar el 2003 després que l’hotel tanqués per la crisi del corralito i que actualment continuen gestionant.
ARGENTINA: “Som treballadors sense patró”
La crisi del corralito que va patir l’Argentina el desembre de 2001 va multiplicar les taxes d’atur, el tancament d’empreses i va provocar que milers de persones restessin sense cap protecció social. La societat argentina gaudia als anys 1970 d’una distribució de la riquesa equiparable a molts estats europeus, i la diferència entre els estrats socials més pobres i els més rics era de 12 vegades. Les dades de 2003 mostren que la diferència entre els rics i els pobres a l’Argentina era 50 vegades major.
D’aquest trauma col·lectiu han nascut múltiples iniciatives populars, entre les quals destaquen les empreses “recuperades” o “sense patró”, on els treballadors van prendre el poder i la gestió de les empreses abandonades pel capital. Set anys després de l’explosió de moviments i iniciatives populars del 2001, i a pesar de la relativa recuperació econòmica, les empreses recuperades han sabut sobreviure i fer-se dia a dia més fortes, constituint una alternativa real de vida per importants sectors socials.
Actualment més de 15.000 famílies participen directament del Moviment Nacional d’Empreses Recuperades (MNER), sempre sota el perill del desallotjament, però que s’ha estès per gairebé tots els sector productius, fàbriques de ceràmica, tèxtils o gràfiques, hotels i restaurants, com la pionera Zanon de Neuquen, la tèxtil Brukman de Buenos Aires o l’imprempta Chilavert, fins a un total de casi 200 centres de treball.
El Bauen és un històric edifici, un veritable monstre de 20 plantes, situat al ben mig de Buenos Aires, entre Corrientes i Callao. LA FÀBRICA ha pogut comprovar l’hospitalitat dels treballadors que participen en el projecte, en la mateixa sala on abans els patrons gestionaven l’hotel, i que ara és despatx de la comissió de premsa, presidida per les imatges del Che Guevara, Evo Morales, Fidel Castro, Hugo Chávez i múltiples cartells de convocatòries dels moviments socials.
Com us vau plantejar recuperar un hotel com el Bauen?
El Bauen es va construir el 1978, pel mundial de futbol, en plena dictadura i en convivència dels seus propietaris, la família Iurovich, amb la junta militar. Durant dècades l’estat va permetre que els propietaris no paguessin impostos, i les múltiples irregularitats de la gestió finalment van portar al tancament de l’hotel al 2001 deixant 100 treballadors al carrer.
La pràctica totalitat dels companys no vam poder tornar a trobar feina a causa de la crisis que patia el país, i molts vam sobreviure gràcies al mercat del troc. Aquest fet ens va fer decidir a vint de nosaltres, l’any 2003, a tornar a entrar al Bauen per recuperar-lo, amb el suport del MNER. Ens vam trobar que l’empresari ho havia venut tot: vaixelles, llits o instal·lacions elèctriques… Però hi estàvem decidits a resistir i ens vam posar a treballar.
Com van ser els principis?
En entrar el primer que ens va venir el cap és que ens enviarien la policia, que no ens permetrien recuperar un espai tan cèntric de la ciutat, i fins i tot molts dels nostres companys que actualment estan treballant aquí ens van dir que estàvem bojos, que no ho aconseguirem. Però la veritat és que no teníem gaires més alternatives, no vam creure en la mala sort, i vam tenir confiança en el suport social i en nosaltres mateixos. Vam treballar molt dur, reconstruint el que els empresaris s’havien endut, i prenent consciència de que ara érem nosaltres mateixos els nostres patrons.
Més enllà del nostre treball, la posada en marxa va ser possible, en gran part, gràcies a l’ambaixada de Veneçuela, que ens va donar suport i ens allotjava tots els seus convidats, com diplomàtics o artistes, dotant-nos d’uns ingressos per anar comprant tots els estris necessaris.
Com us organitzeu?
Ara, i poc a poc, el Bauen el formem 150 treballadors, tots cooperativistes, del primer a l’últim. Funcionem per assemblees i comissions, (alimentació i begudes, bugaderia, recepció,…) i cada nou company que entra és directament un més de la cooperativa, forma part dels obrers de base que són els que tenen la darrera paraula a través de les assemblees.
S’ha de tenir en compte que som persones que hem après a la pràctica i en el dia a dia a defensar els nostres drets, i així ens hem polititzat, i és que pocs de nosaltres tenen una militància o agrupació anterior al Bauen. Per tant, tot aquest procés ha estat un aprenentatge, i hem anat construint aquest projecte a base de debatre i discutir-nos molt, aprenent a solucionar els conflictes que han anat apareixent.
Hi hem dedicat moltes hores, però tenim clar que treballem per a que les noves generacions, els nostres fills i nets, no visquin recollint cartons o al carrer, com ens imposa el model neoliberal. Aquí estem posant el nostre gra de sorra a una societat millor, i també és una forma de recordar i donar vigència als 30.000 companys detinguts desapareguts, que van ser morts precisament per imposar-nos la injustícia i el capitalisme salvatge.
Quina relació teniu amb el govern dels Kirtschner?
És una relació del que hem anomenat el “ni”. Ni ens han atacat frontalment, com es podia esperar dels governs anteriors, ni hi ha un suport decidit al moviment d’empreses recuperades, no hi ha voluntat política de recolzar-nos. Alguns càrrecs del govern han vingut a passar alguna nit al hotel, però no s’atreveixen a establir lleis que donin cabuda a aquesta nova realitat social. No ens entra al cap que un govern que es diu progressista torni la propietat de les empreses recuperades als empresaris que les van abandonar, oblidant que els que les han fet produir han estat els treballadors.
Ara hem presentat el projecte de llei d´expropiació del Bauen i tenim confiança que, amb el suport dels moviments socials, el govern es vegi obligat a aprovar-la. Cal tenir en compte que la darrera vegada que la jutgessa va voler desallotjar-nos vam marxar amb un miler de persones més fins als tribunals, per a dir-los que no estem sols, i ens van acompanyar, entre altres persones destacades, Hebe de Bonafini, el Premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel o l’economista Claudio Lozano.
La jutgessa ens ha proposat que acceptem la propietat de l’immoble de l’empresari a canvi de que ell ens respecti els llocs de treball, però això és irreal. Nosaltres hem aixecat el que aquest corrupte i especulador va portar a la ruïna, i ara funcionem en assemblees on tothom decideix: ni el propietari ens voldria, ni nosaltres podem tornar a acceptar les seves ordres.
Quin tipus d’activitats s’han dut al Bauen a més del projecte de cooperativa de treball?
Les empreses recuperades argentines són el caldo de cultiu per a altres experiències i projectes socials i comunitaris, en molts centres de treball sense patró s’han organitzat olles populars, escoles per a nens i adults o centres culturals i socials per a la comunitat, i el Bauen no en som una excepció. A més de ser un espai de reunió de múltiples entitats socials i sindicals, s’hi realitzen diversos actes, com el que fa poc vam organitzar pel “dia del nen”, compartint el nostre projecte, passant una estona entranyable i fent arribar uns regals als menors amb menys possibilitats econòmiques. En cada un dels actes, sobretot amb els nens, els expliquem que estan a la “casa dels treballadors”, on no hi ha cap patró, i que per tant és la casa de tots.
En tot cas, creiem que el Bauen no és només una feina, és un projecte per a tota la societat. Estem creant els treballadors i les persones que qualsevol societat hauria de voler per a si mateixa, i és que ens omple d’orgull poder sortir al carrer a la manifestacions i cridar “aquí estan, aquests són els treballadors sense patró”.
Quin missatge voldríeu enviar als lectors dels Països Catalans?
Per fer realitat el nostre projecte, i per tot el conjunt del Moviment Nacional d’Empreses Recuperades és molt important els suports socials tant de l’Argentina com d’altres països. En els propers mesos engegarem una campanya a nivell europeu de recolzament a l’expropiació del Bauen, en el que tenim previst realitzar xerrades i actes de difusió de la nostra realitat arreu les ciutats europees.
