Sortu: “Volem apropiar-nos de la sobirania econòmica que correspon als pobles “
Les esquerres i la Unió Europea. Parlem amb Maite Ubiria Beaumont Responsable de Relacions Internacionals de Sortu
Com valoreu la Unió Europea (UE)?
L’esquerra independentista sempre ha tingut una perspectiva molt crítica a l’entorn de la UE. Al nostre parer, el model de construcció europea té grans forats democràtics. La UE protegeix els interessos dels estats i, com ha palesat la darrera crisi, la majoria de representants dels estats tenen gran dependència de les elits i lobbies que prenen les decisions en l’àmbit de les finances.
A l’època en què la fascinació per Europa estava molt estesa, d’esquerra a dreta, l’esquerra independentista ja va mostrar una posició crítica, per exemple, dient no al Tractat de Maastricht. Avui dia, sortosament, sentim moltes altres veus crítiques amb aquest model que representa Brussel·les. Per tant, l’esquerra sobiranista, ara igual que abans, té disposició total per defensar i lluitar per una altra Europa, per una nova Europa que prioritzi les persones i els pobles, concretament.
Com analitzes el paper de la UE al món?
Entre les mancances de la UE, una de les més paleses és la de política exterior. Després del final del món bipolar, les correlacions de forces en l’àmbit internacional han anat canviant. El predomini dels EUA té punts febles, entre d’altres, a l’àmbit de l’economia, perquè altres actors tan forts com ells tenen cada cop més a dir al món. Es poden esmentar la Xina i l’Índia, però, en general, la força dels països coneguts amb el nom de BRIC hi és. La UE té dificultats per mantenir la seva posició de primer nivell al món multipolar. Igualment, Brussel·les no és capaç d’establir una posició pròpia davant els EUA. Se’n poden trobar molts exemples, però és molt significativa, pel que fa a la política de defensa, la posició d’obediència envers l’OTAN. En la mateixa línia, també ho és la incapacitat que ha mostrat Brussel·les per gestionar la crisi d’Ucraïna.
Què et sembla la política de seguretat de la UE?
D’això, se’n parla poc, però és clar que les polítiques realitzades als darrers anys per la dreta i la socialdemocràcia han retallat molt els drets civils i polítics, en unir-se a la guerra «contra el terrorisme» endegada pels EUA després dels atemptats de l’11 de setembre. Llistes negres de ciutadans, il·legalitzacions d’organitzacions, detencions sense garanties i suport als vols secrets…, la UE ha engegat o acceptat eines veritablement esfereïdores. Com ha mostrat clarament l’escàndol de l’espionatge dut a terme pels EUA als dirigents europeus, els danys d’aquesta política els han patit els ciutadans en primer lloc, però, després, també els mateixos dirigents europeus. Durant aquests anys, a Europa hi ha hagut una pèrdua continuada de llibertat en nom de la seguretat. Els ciutadans se n’han d’adonar, i també han d’engegar totes les eines en defensa dels drets i llibertats.
Com veus la política migratòria de la UE?
Adaptant els imperatius de la globalització al seu terreny, la UE ha prioritzat la llibertat de capitals. Tanmateix, la llibertat de moviments, que els tractats reconeixen als ciutadans, és cada cop més limitada. Encara més, mitjançant el tractat de Schengen o instruments jurídics excepcionals ―per exemple, les expulsions ràpides, l’euroordre―, vulneren drets fonamentals dels ciutadans. D’altra banda, quan han entrat països nous a la UE, ha quedat palès que aquest disseny porta a aprofundir aquesta situació de desigualtat; hi han entrat alguns nous estats del centre i l’est, però amb una data límit perquè els seus treballadors no anessin tot seguit als països que ja hi eren. Al capdavall, les actituds amb aquests «europeus nous» i les eines discriminatòries que s’inventen responen a la mateixa filosofia que hi ha rere la guerra contra la migració. Hi ha ciutadans de primera i de segona, segons l’origen. Nosaltres no reconeixem aquesta política. Al capdavall, sense rebutjar el sistema capitalista i la colonització econòmica no es pot donar cap resposta adequada al gran repte que planteja la migració. N’hi ha prou de mirar les imatges de Ceuta o Lampedusa per adonar-nos que, a banda de davant un repte social, polític i cultural, els europeus estem davant un repte ètic.
Com analitzes l’avenç de l’extrema dreta a Europa?
La força que té a tot Europa puja. El problema no és nou. Això sí, la crisi ha aprofundit una tendència que ve d’abans. Les polítiques endegades colze a colze per la dreta i la socialdemocràcia, en nom de la seguretat, han portat la «normalització» de les idees d’extrema dreta. França ens n’ofereix un exemple molt clar: el Front National ha passat d’un racó de l’escenari polític a la primera línia. La dreta clàssica i la socialdemocràcia han claudicat davant ells i, després, hi ha hagut aquesta extensió preocupant.
El cas de l’Estat espanyol és especial, ja que és l’únic estat que es va inventar la «transició exemplar» que va equiparar feixistes i antifeixistes. Com a conseqüència d’això, milers de ciutadans morts pels feixistes continuen enterrats en algun lloc. Encara més: a les darreres eleccions europees, hi ha hagut diversos partits amb candidatures pròpies que fan exalcament del genocidi franquista. Diuen que això és normalitat democràtica. Nosaltres en diem impunitat. El nostre compromís contra el neofeixisme és total, i així ho hem expressat al programa de les eleccions europees.
Quina hauria de ser la política d’aliances de l’esquerra a la UE, tant des del punt de vista estratègic com electoral?
El repartiment de poder entre la dreta i la socialdemocràcia ha estat l’eix principal del model de democràcia de baixa qualitat que s’ha desenvolupat durant els darrers anys a Europa. La UE s’ha allunyat dels ciutadans, donant-los l’esquena i, en aquest camí, s’han creat espais de poder foscos. La troica n’és un dels exemples més esfereïdors, però no l’únic. En aquestes darreres eleccions, l’esquerra ha crescut, i això pot fer augmentar la seva influència al Parlament. L’esquerra transformadora hauria d’utilitzar aquesta força per donar ressò a les reivindicacions que hi ha al carrer. En el nostre cas, en la mesura que som sobiranistes bascos, tenim clar que hem de convertir el Parlament europeu i, en general, les institucions, xarxes i fòrums que tenen seu a Brussel·les en punt de la nostra lluita. Des del punt de vista d’esquerres, hi portarem les reivindicacions que no tenen veu, adés la reivindicació contra els desnonaments, adés la reivindicació del tancament definitiu de la central de Garoña, adés la lluita contra el fracking o, en general, el crit per les llibertats polítiques i els drets socials. De la mateixa manera, és clar, volem deslegitimar a Europa la política de negació que porten els estats espanyol i francès amb vista al País Basc. Aquests estats han esdevingut obstacles per a enfortir la pau i la normalització política al País Basc. Aquests estats han esdevingut obstacles perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur de manera lliure. Volem reivindicar a Brussel·les la necessitat de la revolució democràtica.
Tenim tota la disposició per a col·laborar sumant forces amb els representants que reconeguin els valors d’esquerres i els drets de les nacions. Ja hem demostrat capacitat de sumar forces, unint-nos amb representants populars de diverses nacions. A aquestes eleccions, ens hi vam presentar com a candidatura Herriek Erabaki-Los Pueblos Deciden. L’eurodiputat Josu Juaristi i el grup de treball que serà amb ell tenen un objectiu clar: seran l’altaveu al Parlament europeu de les diverses lluites dels ciutadans i dels pobles. Serem al grup de l’Esquerra, GUE-NGL. En aquest grup hi haurà dos partits espanyols: IU i Podemos. L’electe d’EH Bildu, però, hi ha entrat com a representant basc. Això és molt important per a nosaltres.
Quina posició teniu en relació amb l’euro i el deute?
Quan reivindiquem la sobirania dels pobles, parlem de sobirania total, de capacitat de decisió total. Volem apropiar-nos de la sobirania econòmica que correspon als pobles i qualsevol política econòmica necessita el control sobre la seva política monetària. Per tant, necessàriament, som del tot crítics amb el funcionament de l’euro actual. Pel que fa al deute, tenim clar que s’ha d’auditar. El deute no és legítim, sigui públic o privat, i, doncs, pensem que no s’ha de pagar. I així ho hem defensat al nostre programa electoral. No es pot hipotecar el futur dels països i dels ciutadans. Els independentistes d’esquerres tenim una cosa clara: el nostre poble no pot deixar el seu futur en manos d’altri, tant se val que sigui Brussel·les, Madrid, París o qualsevol altre.
Anem a Europa a proclamar que el País Basc és una nació. A dir que, com farà Escòcia, «nosaltres també volem decidir». A dir que volem votar, com Catalunya. L’esquerra sobiranista té un objectiu: vol tenir un estat. I no un estat qualsevol, a més; volem un estat que tingui com a eix els drets de les persones i la justícia social. Quan el tinguem, decidirem, entre altres coses, quina relació tindrem amb la UE. Tanmateix, tenim clar que, en aquests temps en què trontolla el futur mateix de la UE, s’obrirà un debat molt interessant. I volem que els punts de vista d’esquerres i sobiranistes que representa EH Bildu hi siguin presents. No volem seguir aquest debat pels mitjans de comunicació ni explicar el nostre punt de vista crític només des de les xarxes socials. Volem ser al centre del debat, si més no per incomodar, amb la nostra presència, els que estan avesats a decidir per nosaltres. Som petits, però forts i tenim molta experiència a empipar les autoritats que donen l’esquena als ciutadans!
Quina posició teniu en relació amb les minories nacionals i nacions sense estat?
L’esquerra independentista històricament ha denunciat que la Constitució vigent a l’Estat espanyol és una presó de pobles. Fa 35 anys que demanem la ruptura democràtica. No es pot respondre un altre cop a l’oportunitat que hi ha oberta actualment amb una reforma eixorca. Volem que els pobles, les nacions, els ciutadans, siguin amos del seu futur. La UE no reconeix les veus de les nacions, els fòrums que hi ha al seu si —com ara el comitè de les regions— no tenen prou força per a defensar les necessitats i desigs de les nacions. Així, l’Estat francès no ha ratificat la Carta de les llengües minoritàries, tot i que aquesta norma té rang europeu. La situació ha de canviar de soca-rel. No som il·lusos, sabem que la nostra força és limitada. Tanmateix, al Parlament, serem molts representants de nacions diferents, i hem d’acumular forces entre nosaltres per palesar que l’Europa dels estats centralistes i jacobins ha begut oli.
Quina posició teniu envers el procés català?
Pensem que els catalans tenen el dret de decidir el seu futur de manera lliure i sense cap tipus d’ingerència. Correspon només als ciutadans i representants dels Països Catalans de concretar com s’ha de materialitzar aquest camí. La consulta que han convocat pel pròxim 9 de novembre és un moment important en aquest camí, però aquest dia no acabarà res, perquè a partir de l’endemà els catalans hauran de cercar l’acord per a desenvolupar el model polític i social del seu país. Nosaltres mirem el procés amb respecte total i els bascos volem expressar no només als amics del Principat, sinó també de tots els Països la nostra disposició total per a ser amics de l’estat català independent. Com ha palesat la dinàmica de Gure esku dago, el procés de decisió basat en la voluntat de la societat té les portes obertes al País Basc, com a Escòcia, a Flandes o a Catalunya. És clar que els ciutadans bascos tenen tota la voluntat de treballar els acords i l’acumulació de forces necessàries per a emprendre el viatge sobiranista.
Com valores els resultats de les eleccions europees?
La coalició EH Bildu, que representa l’esquerra sobiranista, ha fet bons resultats. Això indica el suport i la solidesa del projecte polític que defensa aquesta aliança. A més d’aconseguir un escó al Parlament europeu, EH Bildu ha estat la primera força al País Basc meridional i la seva tendència general ha estat ascendent. Hem estat primera força a Guipúscoa i Àlaba, i segona a Biscaia i Navarra, escurçant distàncies amb les primeres. En efecte, en aquestes eleccions, EH Bildu s’ha unit amb forces d’altres nacions i pobles, formant la coalició Herriek Erabaki, i també volem valorar la feina d’aquestes forces i els resultats obtinguts. Al capdavall, ha estat aquesta col·laboració política que ha permès que el nostre candidat Josu Juaristi porti al Parlament europeu la veu de les nacions i els ciutadans.
Com interpretes el fet que Podemos-Ahal Dugu hagi entrat amb força al País Basc?
A l’Estat, el desgast del binomi PP-PSOE ha estat molt important. El desgast d’aquest segon partit ha estat tremend. En aquesta situació de crisi econòmica en què el PSOE ha assumit les polítiques de dreta, aquesta actitud s’ha fet insuportable també per als votants que tenia històricament aquest partit. Molts d’ells han optat per Podemos. Tornant al País Basc, el PP i el PSOE estan en vies d’esdevenir forces marginals. Per entendre la pèrdua de vots que han patit aquests partits cal recordar el paper deplorable que juguen tots dos en el procés de resolució del conflicte que hi ha en marxa al País Basc.
En general, el panorama que han mostrat les eleccions europees és molt interessant. Des del nostre punt de vista, diria que hi ha raons per a ser optimistes. Bufa el vent del canvi. Al País Basc meridional, la coalició EH Bildu, que treballa per la transformació social i la resolució democràtica, ha estat la força més votada. D’altra banda, l’esquerra federal espanyola ha recuperat la presència que tenia antany. Així, IU ha pujat. Podemos també ha fet resultats bons. Analitzant els resultats, aquest moviment nou que ha estat la sorpresa d’aquestes eleccions ha assolit el suport de molts votants de l’espai del PSE-PSN i dels que fins ara s’abstenien. Sens dubte, ha mostrat gran capacitat per a connectar amb un ampli sector de la societat fastiguejat del sistema de torn antisocial i corrupte que representen el PP i el PSOE. Com que és un actor nou, caldrà veure quin serà el seu desenvolupament. Però és clar que ha posat sobre la taula alguns debats, especialment a l’Estat, i això és bo. Podemos és un moviment que ha sorgit per a respondre a la situació que es viu a l’Estat espanyol, allà hi ha el seu terreny de joc principal i cal analitzar la seva activitat en aquests paràmetres estatals. Per què dic això? Doncs perquè, entre altres coses, la reivindicació de la revolució democràtica ha agafat un aire molt nou a escala estatal. Al País Basc, en canvi, des de la transició de 1978 fins ara la reivindicació de ruptura democràtica ha estat constant. En la mateixa línia, la reivindicació d’un model polític i social diferent, la deslegitimació de la monarquia i la denúncia de la corrupció sistemàtica han estat molt presents al País Basc, perquè no només però especialment l’esquerra independentista ha aixecat aquestes banderes. Milers i milers d’electes independentistes han mostrat durant molts anys i també actualment un compromís més transparent impossible per alimentar diàriament aquesta revolució democràtica, i molts d’aquests representants polítics han patit l’empaitament de l’Estat pel fet de defensar fermament aquest compromís polític, alguns dels quals, com ara Arnaldo Otegi, encara són a la presó.
Quines diferències programàtiques hi ha entre EH Bildu i Podemos?
EH Bildu és el punt de trobada de la gent d’esquerres i sobiranista. Treballa per un model diferent, defensa una societat més justa i, com que el País Basc és una nació, defensa que els seus ciutadans tenen tot el dret a organitzar de manera lliure el seu futur. Al nostre país, abans i ara, només han estat forces que es consideren d’esquerres. IU i Podemos es col·loquen en aquest espai. El tronc d’aquestes forces és a Madrid, tot i que algunes branques s’han estès al País Basc. Parlem de forces que es mouen en dos àmbits. Per parlar més clarament, ells i nosaltres som membres del mateix estat, però amb una petita diferència: nosaltres tenim la intenció clara de crear un estat i volem utilitzar totes les nostres forces per endegar un procés constituent que permeti una república basca lliure i independent. Nosaltres tenim un marc propi per a lluitar pels drets socials i polítics: el País Basc. En conseqüència, defensem les polítiques que, a parer nostre, són les millors per al nostre poble. El nostre programa és a l’abast de tothom i la seva aplicació, també. En puc fer unes pinzellades, sense estendre-m’hi massa: a la Diputació de Gipuzkoa, EH Bildu ha demostrat quin model de fiscalitat vol. És per això que el PP, el PSE i el PNB han format un front per a neutralitzar els impostos sobre les grans fortunes i els beneficis empresarials. EH Bildu no ha aplicat retallades en política social. Ha pagat la paga extraordinària dels funcionaris, negant-se a complir les ordres de Madrid. EH Bildu ha denunciat el malbarament que ha comès el govern del PNB amb motiu del TGV, s’ha enfrontat a la privatització de Kutxabank, la coalició ha fet el pas de denunciar tant al Parlament basc com als tribunals els casos de corrupció… Però abans de caure en l’autopropaganda, voldria subratllar una altra cosa. Tot i que ens ubiquem en espais diferents, hi ha l’oportunitat de treballar conjuntament amb aquestes forces que esmentes i amb algunes altres. Per exemple, al Parlament europeu, com a membres del grup GUE-NGL, ens unirem amb molts partits, segurament també amb IU i Podemos, per enfrontar-nos a la política de la troica o per denunciar el TTIP (el tractat comercial EUA-UE). No dubto que, en aquests espais i en molts altres, trobarem raons per a lluitar conjuntament, sense que ningú renunciï al seu origen.
El fet que l’esquerra abertzale hagi concorregut a les eleccions amb EA i Aralar, com també que Bildu tingui responsabilitats de govern a institucions diverses ha implicat que es formés un espai a l’esquerra d’EH Bildu?
En el camí de la transformació social, les passes s’han de fer dia a dia i, a més, en àmbits molt diferents. Els canvis de debò no es promouen només a les institucions, sinó quan la majoria de la societat assumeix la necessitat d’aquests canvis. I treballem per això, amb una cama al carrer i l’altra a les institucions, amb un braç al partit i l’altre, a la coalició. Aquest és el nostre compromís: treballar amb totes les eines, al carrer, a la fàbrica, a l’escola o a les institucions, amb la gent, perquè el País Basc sigui amo del seu futur. Les forces que formem EH Bildu tenim objectius comuns i, sobretot, sabem que el procés de canvi que ha endegat el nostre poble —el procés de pau, el procés democràtic— demana ser valent per a tirar-lo endavant, passa a passa, i fer passes constants. Pensem que, en aquest país, hi ha prou força per a tirar endavant el projecte transformador. Mostra d’això és el fet que el projecte polític que defensa EH Bildu té cada cop més suport social. Aquest és l’element principal que ha de cridar-nos l’atenció. D’aquí en endavant, la diversitat d’opinions, el debat, la pluralitat i la tendència a la crítica i l’autocrítica, tot això, considero que són valors d’esquerra i revolucionaris. A parer meu, més enllà de les diferències i els desacords puntuals, no dubto que, al si d’EH Bildu, hem desenvolupat la capacitat de donar prioritat al treball conjunt, per estendre d’ara endavant aquesta nova cultura política que estem creant i, el que és més important, EH Bildu serà un actor molt important per a construir amb els ciutadans una societat i un país nous.
Traducció de l’èuscar: Daniel Escribano
