Tom Kucharz i Luis Rico

El Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és un intent de recuperació de l’hegemonia occidental al món, liberalitzant encara més l’economia i el comerç. Però aquesta nova fugida cap endavant planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més, el poder econòmic i polític en mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l’Atlàntic.

Al juny de 2013 van començar les negociacions entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA) per acordar el TTIP, o el “somni europeu-americà”, tal com l’ha qualificat l’exsecretari general de l’OTAN i exrepresentant del Consell per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Javier Solana. Des de llavors, la Direcció General de Comerç de la UE i l’Oficina del Representant de Comerç dels Estats Units s’estan movent, d’esquenes a la ciutadania, per tirar endavant un pacte comercial que, en dur-se a terme, tindrà un impacte més que considerable en la població a banda i banda de l’Atlàntic.

Aquestes negociacions sorgeixen en un moment en què, segons l’FMI, fins al 2015 el 90% del creixement mundial es generarà fora d’Europa, i un terç del mateix tindrà lloc a la Xinaⁱ. En aquesta línia, el Consell Nacional d’Intel·ligència Nord-americà afirma que Àsia està desplaçant els EUA i la UE com a majors economies i com exportadors i proveïdors d’inversió estrangera directa. De fet es preveu que al 2050 cap de les economies més importants del món sigui europea.

Per intentar revertir aquesta tendència, les dues potències a banda i banda de l’Atlàntic preparen, ara que encara representen el 40% del PIB mundial i un terç del comerç internacional, la seva contra geopolítica. Així, el TTIP sorgeix com un intent de recuperar l’hegemonia occidental al món, creant el “àrea de lliure comerç més gran del planeta”.

Primer de tot, una mica de propaganda informativa

Com succeeix abans de cada negociació d’un tractat comercial, la Comissió Europea (CE) ha publicat una sèrie de notes de premsa i informesⁱⁱ preconitzant els enormes avantatges per a la població europea. Entre els suposats beneficis d’aquest acord està, segons la Comissió, la creació de 400.000 nous llocs de treball anuals i un creixement de l’1% anual de l’economia europea, una línia en què també va incidir Barack Obama,que va parlar de milions de llocs qualificats. Aquestes xifres provenen d’un estudi del Center for Economic Policy Research, que curiosament ha estat finançat per multinacionals com Deutsche Bank, BNP Paribas, Citigroup, Banco Santander, Barclays o JP Morgan.

Els models en els quals s’ha basat aquest estudi han estat posats en qüestió tant per professors universitaris,ⁱⁱⁱ com pel mateix Parlament Europeu.^iv De fet, l’estudi d’impacte intern que va realitzar la pròpia CE^v contradiu les xifres que utilitza com a propaganda, disminuint el creixement a un 0,1% i alertant de la previsible pèrdua massiva de llocs de treball en diversos sectors, especialment en les petites explotacions agràries i ramaderes, que poden quedar totalment desplaçades davant l’agroindústria nord-americana. L’estudi també adverteix de la pèrdua d’ingressos -i la conseqüent pèrdua de llocs de treball- en indústries com la maquinària electrònica, equips de transport i metal·lúrgia, així com els sectors derivats de la fusta i del paper, les empreses de comunicació i les de serveis.

Les multinacionals, a la rebotiga de les negociacions

Només cal veure quins actors estan impulsant el tractat comercial transatlàntic per veure qui volen treure més partit d’aquest. Malgrat que les negociacions estan tenint lloc a porta tancada i amb documents secrets, les multinacionals no han tingut problemes per estar en contacte directe amb els negociadors. Segons el col·lectiu Corporate Europe Observatory^vi la CE va efectuar 130 reunions amb “parts interessades” en relació a les converses per a un acord de lliure comerç entre la UE i els EUA. Almenys 119 d’aquestes reunions -més el 93% – van ser amb grans empreses i els seus grups de pressió, entre els quals destaquen el Consell Empresarial Transatlàntic i Business Europe, que han reflectit en diverses ocasions la importància d’assolir l’acord.^vii

De manera diàfana, la mateixa CE ha reconegut que: “la barrera comercial més important no són els aranzels que es paguen a la duana, sinó els obstacles darrere de les fronteres, com ara les diferents normes ambientals i de seguretat […] L’objectiu d’aquest pacte comercial és reduir els costos i retards innecessaris per a les corporacions“.^viii Per això, el TTIP se centrarà en l’equiparació de la legislació a banda i banda de l’Atlàntic, el que segons les empreses pot augmentar els seus beneficis en més de 25.000 milions d’euros anuals^ix (veure quadre), i en la liberalització de nous sectors.

Previsions d’augment d’ingressos de les grans empreses amb el TTIP.

Què suposa l’equiparació de la legislació i la liberalització de nous sectors?

Davant les proclames de la CE que l’equiparació legislativa només eliminarà traves burocràtiques però no s’usarà per eliminar regulacions socials, laborals i ambientals que fins ara han protegit -de forma desigualtat certs drets de les persones, les pressions de la indústria fan témer un escenari en que hi hagi una equiparació a la baixa de la regulació europea i nord-americana. Recentment, la xarxa europea de lluita contra la globalització neoliberal, Seattle to Brussels, ha publicat un exhaustiu informe en què s’analitzen les pressions de la indústria i les amenaces que pengen sobre els drets de la ciutadania a banda i banda de l’Atlàntic.^x

En primer lloc, es tem una pèrdua de drets laborals, tenint en compte que els EUA es nega a ratificar convencions de l’Organització Internacional del Treball sobre el dret a sindicar-se i la CE, amb la resta de la troica, estan exigint baixades salarials i normes més flexibles. Les negociacions del TTIP poden suposar per tant, una excusa perfecta per dur a terme aquestes reformes laborals.

Un altre dels grans objectius de les transnacionals és rebaixar les normes ambientals, atacant amb especial èmfasi el Principi de Precaució sobre el qual es basen diverses directives ambientals (com la que regula les substàncies químiques perilloses o les normes de seguretat alimentària, etc) amb la finalitat d’augmentar els seus beneficis.^xi La indústria proposa basar la legislació en “ciència fonamentada” obviant la dificultat de provar irrefutablement la perillositat de substàncies que actuen a llarg termini i en combinació amb múltiples factors.^xii

Aquest enfocament se suma a les negociacions relatives a les normatives de seguretat alimentària, on l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària pretén de manera sistemàtica descafeïnar el sistema regulador de la UE per als organismes modificats genèticament i baixar-los al nivell dels EUA, on els aliments transgènics no requereixen de supervisió, proves de seguretat o etiquetatge. Amb això Europa podria veure les portes obertes a centenars de productes transgènics o de substàncies prohibides en la ramaderia europea com la ractopamina o la somatropina bovina recombinant.

A aquest marc desregulador se sumen les empreses energètiques tenen com a objectiu extreure petroli i gas no convencional. Les negociacions del TTIP poden ser usades per tombar les prohibicions del fracking aconseguides gràcies a les mobilitzacions socials i faria pràcticament impossible qualsevol intent de limitar l’entrada de combustibles molt contaminants (com els provinents de les sorres bituminoses o del gas d’esquist), com ja ha passat amb la Directiva relativa a la Qualitat dels Combustibles, que molt difícilment veurà la llum com a conseqüència de la signatura, aquest passat mes d’octubre, de l’Acord de Lliure Comerç entre la UE i Canadà, país amb abundant petroli no convencional.

Un altre aspecte que s’està negociant i on les multinacionals estan pressionant amb afany, és la regulació de la propietat intel·lectual, després del fracàs de l’Acord Comercial anti-falsificació, tombat pel Parlament Europeu. Reprenent les parts més polèmiques d’aquest acord, la indústria busca augmentar les penes per compartir arxius a Internet i tenir dret d’accés a la informació cibernètica de les persones la qual cosa, com s’ha demostrat amb l’escàndol de Snowden, té el doble objectiu de vigilar la població i d’oferir a les companyies dades que poden usar amb fins comercials.

D’endurir els drets sobre propietat intel·lectual, es posaria en escac l’accés a medicaments genèrics. Això s’uneix a les perspectives del TTIP de liberalitzar la majoria dels sectors de l’economia, el que tindria com a immediata conseqüència la -encara major- privatització dels serveis públics. D’aquesta manera la salut pública podria quedar en mans de les transnacionals, dificultant el seu accés a les persones de menors ingressos.

Amb tot, el TTIP suposaria un pas més en el procés de liberalitzacions i privatitzacions que ja està patint la població europea, les conseqüències del qual s’han traduït en retallades, acomiadaments, pèrdua de drets i de qualitat dels serveis, en posar la rendibilitat econòmica per sobre de tota la resta. Les conseqüències no poden ser altres que l’augment de la precarietat de la població i de la càrrega per a les classes amb menys ingressos, especialment per a les dones, que solen ser les encarregades de cobrir les cures més bàsiques quan l’Estat es desentén d’elles, el que aprofundeix una societat patriarcal i desigual.

Un polèmic capítol de protecció de les inversions

En les negociacions de l’acord transatlàntic s’està veient la possibilitat d’incloure un capítol de protecció de les inversions, amb el qual les empreses podrien desafiar legalment en tribunals internacionals poc transparents, les polítiques públiques ambientals, socials o de protecció de la salut, cosa que ja ha passat amb altres tractats comercials.^xiii Això incidiria sobre les ja de per si problemàtiques conseqüències de l’equiparació legislativa i de la liberalització que s’espera en la resta de capítols del TTIP, ja que dificultarà qualsevol canvi de polítiques en el futur si aquestes xoquen amb els interessos de les grans empreses.

La inclusió d’aquest capítol no és segura, ja que molts estats membres de la UE han expressat el temor veure’s sumits en multitud de batalles jurídiques amb la indústria legal nord-americana, la qual és experta en el mecanisme de Solució de Diferències entre Inversors i Estats (SDIE). De fet el Mandat donat pel Consell Europeu a la CE per a la negociació del TTIP expressa els seus dubtes sobre la inclusió d’aquest capítol i tracta de regular més que mai el SDIE, sabent de la seva arbitrarietat, de la no menyspreable impacte sobre les arques públiques^xiv i que encara no està decidit sobre quin pressupost recauran les sancions, si sobre el de la UE o sobre el dels estats membres. No obstant això, la CE està pressionant fortament per incloure aquest mecanisme, com demostra en uns altres dos articles del seu paquet propagandístic en defensa del SDIE,^xv on en un exercici de surrealisme i imprecisió informativa, al més pur estil del Pierre Menard de Borges, nega, confirma i soluciona els problemes d’aquest mecanisme.

Reforçant el neoliberalisme per occidentalitzar el món

Aquest pacte transatlàntic planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més poder econòmic i polític a les mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l’Atlàntic. Aquesta és la principal estratègia de la UE i dels EUA per no deixar escapar el control planetari així com per fixar els estàndards del comerç mundial en el segle XXI. Així ho expressa de forma nítida un document intern filtrat de la Direcció General de Comerç de la CE: “El progrés que podem fer conjuntament [EUA i UE] establint les bases dels nous models de ‘capitalisme estatal’, pot servir com un instrument per apuntalar una interpretació particular del nou ordre econòmic liberal global “.^xvi

A les mans de la població europea i nord-americana està impedir que aquesta “fugida endavant” de la crisi econòmica, social i ecològica arribi a bon terme. Per això, organitzacions de consumidors, grups ecologistes i feministes, sindicats i diferents associacions d’àmbits tan heterogenis com els drets humans, la cultura lliure o el comerç just, estan començant a mobilitzar-se per confrontar les negociacions transatlàntiques.

Publicat originalment a Ecologistes en acció

Tom Kucharz i Luis Rico

El Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és un intent de recuperació de l’hegemonia occidental al món, liberalitzant encara més l’economia i el comerç. Però aquesta nova fugida cap endavant planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més, el poder econòmic i polític en mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l’Atlàntic.

(més…)

Tom Kucharz i Luis Rico

El Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és un intent de recuperació de l’hegemonia occidental al món, liberalitzant encara més l’economia i el comerç. Però aquesta nova fugida cap endavant planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més, el poder econòmic i polític en mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l’Atlàntic.

(més…)