Una televisió entre línies

Ens estalviarem —i us estalviarem— una introducció dedicada a constatar la importància que té, avui, la televisió. Tothom sap que allò que no surt per televisió, no existeix o que les coses ja no són com són, sinó com surten per la televisió.

Ho sabem tots i ho saben la colla d’assessors madrilenys que governen les illes Balears, amb el seu president-fantasma al capdavant, aquesta mena de Mini-Jo d’Eduardo Zaplana que és en Jaume Matas. Per això, tot d’una en tornar al poder, varen córrer a posar en marxa la televisió que el Pacte de Progrés va ser incapaç de tirar endavant.

La creació d’una televisió de les Illes Balears és, a priori, una notícia positiva perquè, ben feta, pot ser una eina de cohesió de la societat de les quatre illes; perquè pot ser un instrument importantíssim per aconseguir la normalitat per a la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana; perquè pot esdevenir la millor carta de presentació davant la resta de territoris dels Països Catalans; perquè pot ser un important motor per a la creació cultural i per a la indústria cultural i audiovisual de les Balears i perquè podria esdevenir una bona eina per a la recuperació de l’autoestima dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.

Però perquè això sigui així, perquè la Televisió de les Illes Balears sigui un ens positiu i dinamitzador de la societat, ha de complir una sèrie de requisits imprescindibles per ser un mitjà al servei dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra. Uns requisits que, després d’un any de funcionament podem afirmar a les clares i per avançat, que no acompleix.

1- Hauria de ser totalment en català. Perquè aquesta és la llengua pròpia de Mallorca, perquè, ni que sigui per aconseguir la igualtat amb el castellà, cal molta televisió en català per arribar-hi. I perquè, en no ser així, vulnera la llei de Normalització Lingüística de l’any 1986.

2- Ha d’arribar a la resta de la nació catalana, per promoure que es familiaritzin amb la nostra forma de parlar, cosa que reforçaria la consciència d’unitat de la llengua.

3- Ha de respectar la llibertat d’expressió, l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social, cultural i religiós…

4- Ha d’assolir el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts, comparable al de les millors ràdios i televisions autonòmiques, per captar l’atenció de l’espectador.

5- Ha de preveure desconnexions per a cadascuna de les illes, i ha de donar una intervenció significativa als consells insulars (governs de cada illa).

6- La direcció hauria d’estar sotmesa al Parlament i no a la presidència de l’Executiu. O millor encara, a un consell específic.

Com ja hem dit, la cosa no va per aquí i sembla que el model a seguir és el de Canal 9.Davant l’avinentesa de la posada en marxa de la ràdio i televisió autonòmica de les Illes Balears, Matas adreçà una carta al president de la Generalitat Valenciana i al president de la Generalitat del Principat per proposar la signatura d’un nou conveni de col·laboració en matèria ràdio i televisió autonòmiques.

En aquesta carta, l’aprenent de Zaplana deia textualment: «El Govern de les Illes Balears es compromet a garantir la distribució i la difusió dels senyals dels canals de televisió de Catalunya i de la Comunitat Valenciana al seu territori, mitjançant la implantació de la xarxa de comunicacions pròpia, que, a més del senyal de la televisió de les Illes Balears, també en farà la distribució. La Generalitat de Catalunya i la Generalitat de la Comunitat Valenciana, per la seva part, s’han de comprometre a la distribució i difusió de la TV de les Illes Balears als seus respectiu territoris».

Perfecte, si no fos que coneixem el personatge, que sabem que és el màxim responsable del tancament de Som Ràdio i que sabem llegir entre línies —o més adequat al personatge, entre retxes—, i coneixem que la seva primera obsessió és liquidar allò que, en una conferència al club Siglo XXI de Madrid, anomenà la «quinta columna catalanista» que, segons ell, treballa per facilitar «l’anchluss de Catalunya». En altres paraules, allò que s’amaga darrere la proposta d’intercanvi de televisions és la voluntat de fer desaparèixer del mapa audiovisual les associacions que des del 1986 han treballat per garantir la distribució i la difusió dels senyals dels canals de televisió del Principat i del País Valencià, és a dir, l’Obra Cultural Balear i l’entitat filial Voltor.

Sigui com sigui i ho faci qui ho faci, el que és obvi és que és molt positiu que el que ja tenim a les Balears, o sigui la possibilitat de veure la resta de televisions catalanes, ho tinguin ben aviat la resta de compatriotes.

Si més no, per saber de quin mal hem de morir.

P.S. (per a més informació, consultau a la web de l’OCB, www.ocbweb.org , el dossier i la campanya «Per una televisió i ràdio públiques en català i de qualitat»)