Sobiranies: una proposta contra el capitalisme
Presentacions:
- Barcelona 21 d’abril 19h Centre Cultural la Farinera del Clot
- València 25 d’abril 19h. Museu del Carme
El terme “sobirania” està molt en boga últimament. D’una banda, el moviment independentista a Catalunya ha fet bandera del sobiranisme i el dret a l’autodeterminació. Per altra banda, els moviments dels Indignats (15-M, Occupy, Nuit debout…) i les formacions polítiques de l’anomenada nova esquerra (Syriza, Podemos, Bloco de Esquerda, Comuns…) es poden inscriure, tot i les seves diferències organitzatives, en un sobiranisme popular que reivindica la democràcia pels pobles enfront les elits i les institucions europees (capital financer, Troika…). Però ben bé, què vol dir ser “sobiranista” avui? Certament, a aquestes altures, el terme “sobirania” ha estat grapejat per massa discursos diferents volent dir coses a vegades oposades. El mot “sobirania” s’ha convertit en un exemple clar de significant que a força de flotar ha acabat buidant-se de contingut.
En plena crisi del capitalisme, en el marc de la UE fortalesa i la zona euro del capital, en un Estat espanyol on el règim del 78 fa aigües tot i els intents d’apuntalar-lo i amb un moviment independentista que sembla fer una passa endavant i dues enrere, com es pot desplegar una alternativa política i social sobiranista que recuperi allò que el capital ha arrevatat a les classes populars? Aquest és el repte d’una generació.
El propòsit del projecte Sobiranies: una proposta contra el capitalisme és definir en què consisteix genuïnament la sobirania -síntesi de la reivindicació social i nacional- i explicar com es pot construir una alternativa transformadora partint del avui i ara del nostre entorn polític i geogràfic. Aquesta proposta sorgeix de les reflexions i debats d’un grup de militants de diversos col·lectius dels moviments socials i l’esquerra independentista. L’objectiu és plantejar un marc de reflexió político-teòrica per sortir de l’atzucac en el que ens trobem després de 10 anys de crisi.
Aquest document que llancem a l’arena de la discussió política no és un recull d’articles signats per persones més o menys expertes en cadascuna de les sobiranies: reproductiva, energètica, alimentària, residencial, cultural i sanitària. Tot i la proposta detallada per cadascun d’aquests àmbits de la reproducció social, es planteja abordar la qüestió des d’un model integral pensant en la totalitat dels àmbits esmentats entre ells estretament relacionats. Anar més enllà de la política de pedaços -una política redistributiva per aquí, un projecte cultural per allà, una subvenció a certa activitat més enllà, etc.- és un primer pas per construir una alternativa social que involucri el conjunt de la població. De què serveix obrir un equipament cultural en un barri on la pobresa energètica és una dura realitat? Com podem plantejar un model energètic sostenible i no contaminant a una població mal alimentada? És possible socialitzar el treball domèstic i de cures sense coordinar-ho amb una sanitat pública i universal més preventiva? Podríem posar molts exemples.
Cada vegada més persones s’interessen per la transformació social des de la base, molt sovint com a reacció al teatre burlesc de la política de partits més convencional. (Re) Construir les sobiranies tal i com aquí les definim és una tasca de llarg termini que comptarà amb un nombre creixent de participants. Al mateix temps però -no som ingenus- serà imprescindible enfrontar el capital i el seu statu quo, vèncer la batalla de l’hegemonia cultural i disputar el sentit comú. En molts àmbits serà necessari destruir per construir amb noves bases. Allí on l’estratègia de reproducció del capital posa el benefici privat al centre, la sobirania reproductiva hi posarà la vida. La reproducció material i espiritual de la població amb el màxim benestar possible esdevé la prioritat central.
Òbviament això no s’aconseguirà sense subvertir el règim de propietat privada i el mercat capitalista, ni sense tocar els mecanismes de decisió jeràrquics de la nostra societat. El procés de decisió sobre què i com produir els elements que cobriran les nostres necessitats es basarà en models més horitzontals i democràtics que impliquin les persones directament concernides. Les institucions representatives, per la seva banda, hauran d’adoptar un paper actiu en recolzar i promoure la multitud de projectes que treballen per una via sobiranista, sempre subsumides a l’estratègia de transformació.
El llibre Sobiranies no és un treball acadèmic de ciències socials ni un full de ruta, programa polític o fórmula tancada. Es tracta més aviat d’una invitació a pensar, debatre i portar a terme, amb una clara voluntat d’aplicació pràctico-política on la praxi és la clau de volta de la (auto) transformació. El punt de partida no és la imatge d’un món utòpic pensat a priori idealment sinó l’anàlisi crític de la nostra societat, sobretot en la seva vessant política i econòmica.
Les experiències realment existents, els centenars de projectes transformadors i les lluites socials i laborals -més o menys defensives, reformistes o subversives- que s’estan portant a terme són l’element més important des d’on començar (o seguir) a caminar. El concepte de sobirania segueix tenint tanta força com la força dels milers de formiguetes que dia a dia tiren endavant projectes transformadors en mig d’aquesta dictadura de la mercaderia que és el capitalisme i l’alienació imperant del nostre treball i creativitat. Com diu una de les frases del llibre cap experiència que triomfa és una experiència petita, cadascuna d’elles és una mostra gegant del que podem fer. Aquestes experiències seran en definitiva la brúixola que guiarà el procés transformador, el que ens permetrà avaluar si anem en la bona direcció.
